Les joves basques es faran sentir a les urnes

Les forces d'esquerres concentren el vot entre els 18 i 35 anys. Es preveu que sigui l' electorat que menys s'abstingui per por a la Covid-19

Jordina ArnauActualitzat

Gairebé 70.000 joves bascos i basques votaran per primera vegada aquest diumenge. Tota una nova generació que s'expressarà a les urnes per decidir el futur d'Euskadi. El conflicte polític queda lluny en el seu el dia a dia, però persisteix a la memòria col·lectiva amb més o menys força segons l'entorn.

En plena campanya, hem parlat amb diversos perfils d'una joventut que exigeix els seus drets i no vol pagar els efectes de la crisi econòmica que s'augura arran de la pandèmia. Les joves entrevistades coincideixen que les institucions, en major o mesura segons l'entrevistada, són una eina clau per canalitzar les seves demandes vers el govern que es conformi a posteriori.

L'Eztizen té 20 anys i estudia magisteri. Forma part del moviment feminista, estudiantil i juvenil de l'esquerra abertzale des que anava a l'Institut. El seu pare va estar pres i explica que això la va influir "totalment" a l'hora de començar a militar. Assegura que li sobren motius per votar. Entén que aquestes eleccions són "un front de lluita" més des d'on expressar els seus valors feministes i antifeixistes.

Afirma que està farta que "homes amb corbata decideixin per ella" i que cal que totes les lluites socials que defensen des del carrer es portin a les institucions. Es refereix a les mobilitzacions al voltant del 8 de març, a les mobilitzacions en contra de la precarietat -com la vaga general d'Euskadi el passat mes de gener- o les constants manifestacions de les persones jubilades, entre altres. Al seu entorn voldrien que els comicis "canviessin totalment l'escenari" i això passaria per "posar la vida al centre abans que els interessos del capital".

D'altra banda, també hi ha tot un entorn de joves que es mobilitza al voltant de l'antiracisme. Un àmbit de mobilització creixent i que ha agafat més força als carrers d'Euskadi arran de tot el moviment Black Lives Matter. És el cas de l'Aura Cristina, que des dels 6 anys viu a Euskadi. Va néixer a Colòmbia i se sent tan basca com migrada. Des de fa un any milita a SOS Racisme de Biscaia.

Defensa que votarà, com tantes altres joves, per donar veu a totes les persones migrades i refugiades que no ho poden fer i que assegura que no se senten incloses a la societat basca perquè no poden disposar d'una vida digna. En aquest sentit, denuncia que no se les regularitza i se les segueix perseguint policialment a través de constants parades per perfil ètnic.

També hem parlat amb la Naia, que acaba de fer 18 anys i forma part de les joventuts del Partit Nacionalista Basc. Diumenge votarà per primera vegada i ho farà amb molta il·lusió, afirma. Creu que Euskadi necessita un govern fort i estable per sortir de la crisi i per garantir un bon futur a les persones joves, com ella.

En aquest sentit, creu que s'han de fer sentir per demanar canvis i per revalidar tots els passos de millora que ja s'han articulat des del govern. Destaca la proposta del candidat a la reeleció Iñigo Urkullu de garantir que els joves es puguin emancipar als 27 anys i la creació de 30.000 nous llocs de treball.

Els partits, en aquesta campanya, s'han esforçat per atraure el vot jove, un fet que s'evidencia als cartells electorals del Partit Nacionalista Basc i el Partit Socialista d'Euskadi, en que es veuen una parella de joves darrere dels respectius candidats.

 

Cartell del PNB per a les eleccions del 12-J
Cartel del PSE-EE per a les eleccions del 12-J

La catedràtica Jule Goikoetxea repassa que la majoria del vot jove, entre els 18 i 35 anys, es concentra i reparteix entre EH Bildu i Elkarrekin Podem i això explicaria l'esforç que fan la resta de partits per seduir aquesta part de l' electorat. Comenta que en les passades eleccions autonòmiques, l'any 2016, el PNB va rebre la major part del vot de persones majors de 65 anys. En aquest punt, també cal tenir en compte que EH Bildu, entre l'entorn juvenil, es veu com una coalició progressista, d'esquerres i sobiranista que capitaneja les polítiques socials lluny de tot l'imaginari del conflicte armat. No obstant això, Goikoetxea assegura que, "per pura sociologia", a partir dels 35 o 40 anys hi sol haver un canvi de postura respecte el vot i s'opta per forces de centre, moderades. D'altra banda, davant dels nous casos de Covid-19, els joves són els que menys es preveu que es puguin abstenir per por al contagi.

ARXIVAT A:
País BascEleccions a Euskadi i Galícia
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut