Les infermeres es reivindiquen: "Ens mereixem que ens tractin com un psicòleg o un metge"

Catalunya té un dèficit estructural d'infermeres. Aquest és el principal escull amb què es troba el col·lectiu i, en conseqüència, el sistema. Amb motiu del Dia Internacional de la Infermera, que se celebra aquest dimecres, les professionals d'infermeria evidencien la situació "límit" a què les ha dut la pandèmia, arran de la manca de personal i unes condicions laborals precàries que arrosseguen des de fa anys. Qui les noten més són les professionals de residències i centres sociosanitaris, que són les més mal pagades.

"Jo el que vaig veure és que l'equip no donava l'abast per a totes les cures d'infermeria que s'havien de fer", assegura Cristina Sanz, infermera de l'UCI Covid de l'Hospital de Bellvitge. Sanz es refereix a l'últim any, quan la manca de recursos que mostren les xifres s'ha posat més de manifest.

Xifres com les més de 24.000 infermeres que s'haurien d'incorporar al sistema de salut català per tal d'assolir la mitjana europea, segons ràtios de l'OCDE, i tenint en compte els diferents models de salut que imperen a Europa. O a tot l'Estat, les més de 17.000 que caldrien per equiparar la ràtio de Navarra, comunitat que disposa de més professionals per cada mil habitants.

A Catalunya, la ràtio cada mil habitants se situa en 6,2, mentre que la mitjana europea és de 8,5. En el conjunt d'Espanya és de 5,7, lluny de les 14 infermeres que assoleixen a Noruega, país amb la proporció més alta.

En dades del Col·legi d'Infermeres de Barcelona, que ha iniciat una campanya per posar en valor la professió entre la ciutadania, a la capital catalana s'hauria d'augmentar la plantilla un 40% per assolir la mitjana europea, és a dir 10.866 infermeres més. Actualment hi ha 46.000 infermeres en actiu a Catalunya, el 78% de les quals a Barcelona. Del total de professionals sanitaris, les infermeres representen el 30%.

Haver de doblar torns o fer hores extraordinàries durant la pandèmia ha provocat una càrrega física i emocional que s'ha traduït en un augment de les baixes del col·lectiu. Absències que han agreujat més la manca estructural d'infermeres. Mostra d'això és que les visites de seguiment a col·legiades per problemes de salut mental i addiccions han augmentat un 56% el 2020.

Cristina Sanz, infermera de l UCI Covid de l Hospital de Bellvitge, exemplifica en aquest el desgast que ha suposat la pandèmia i mostra el compromís del seu equip amb els pacients:
 

 

Temporalitat dels contractes

Una de les problemàtiques principals del sector és l'eventualitat dels contractes. Segons l'Institut Català de la Salut, el 16% de les infermeres tenen contractes temporals, el doble que els metges. I segons el Sindicat d'Infermeria Satse, el percentatge s'acosta al 55% entre la infermeria pública i privada, tenint en compte substitucions, eventuals i interinitats.

Durant la pandèmia, els centres sanitaris han hagut d'estabilitzar la contractació "per necessitat", assegura la presidenta del Col·legi d'Infermeres de Barcelona (COIB), Paola Galbany. Una millora precipitada pel tsunami que va suposar la pandèmia però que "s'ha de mantenir en el temps". "No poden estar treballant com un temporer, només a l'estiu i per Nadal. Necessiten una contractació més àmplia", afirma Galbany, per tal que no abandonin la professió cansades d'una roda d'eventualitats que s'eternitza.

"Ara l'ICS està fent contractes de sis mesos a algunes infermeres, per por de perdre-les. Però molta gent ha marxat farta que només li truquessin els caps de setmana", exemplifica Carmen Peguero, adjunta d'infermeria del Camp de l'Arpa al CAP Passeig Maragall. Ella és una de les infermeres que està fent jornades complementàries per contribuir a la campanya de vacunació, a més d'exercir d'infermera a l'ambulatori i coordinar el seu equip. Una entrega diària que no veu reconeguda en les condicions laborals. Coneix el seu dia a dia i les seves reivindicacions en el següent vídeo:

Fuga a l'estranger i abandonament de la professió

Les infermeres formades a Catalunya tenen un alt reconeixement arreu d'Europa. Tot i la dificultat que comporta quantificar les infermeres que són a l'estranger, les estimacions són que entre 2010 i 2013 van marxar 4.580 professionals, mentre que al 2019 la xifra va ser de 425.

La dificultat per accedir a una feina estable i les condicions precàries van fer que entre el 2011 i el 2015 hi hagués un èxode molt important d'infermeres. Des del 2016 s'ha mantingut estable el nombre d'expedients que el COIB ha tramitat per marxar a un altre país, tot i que l'any 2020 hi ha hagut un petit repunt.
 

"Moltes abandonen la professió, se'n perd el rastre. Darrere de la marxa a l'estranger i la desafecció es troben les condicions laborals precàries", assegura Galbany.

Reconeixement social i salarial

"Ens mereixem que ens tractin com un psicòleg, o un metge, perquè jo també tinc la formació. La infermera en aquesta pandèmia ho ha donat tot", sentencia la infermera Carmen Peguero.

Un reclam perquè se les reconegui com a graduades acadèmiques, amb el complement A1 que correspon als graus universitaris. "Fan màsters, especialitats, arriben fins i tot a ser doctores. Això s'hauria de tenir en compte tant econòmicament com a l'escala professional", assegura Paloma Amil, vocal de ciutadania del COIB.

Segons el sindicat Satse, la mitjana de la forquilla salarial se situa entre els 1.300 i els 1.500 euros.

No hi ha atur, assegura el sindicat, però sí precarietat en les condicions. Una de les reivindicacions és que s'ampliïn les places de grau públiques per estudiar infermeria.

"Jo crec que la categoria professional que tenim és perquè antigament era una feina de dona i ara aquesta perspectiva ha canviat. Cuidar una persona no es dona el valor que té. És el moment que el departament faci alguna cosa per canviar històricament la situació", reivindica Peguero. El 83% de les infermeres són dones.

La majoria de les reivindicacions esmentades han estat reclamades pel col·lectiu des de l'any 2009, però la crisi sanitària de l'últim any les ha fet més inexcusables que mai, segons el sector. Desitgen que els aplaudiments a les vuit del vespre que retronaven a l'inici de la pandèmia es mantinguin en forma de reconeixement social un any després, i que es tradueixin en una millora de les condicions laborals.