Un antic negoci d'esports al descobert el pantà de La Viñuela a Màlaga
Un antic negoci d'esports al descobert el pantà de La Viñuela a Màlaga (Reuters/Jon Nazca)

Les imatges que mostren la precària situació dels pantans a la Península

Les reserves d'aigua han caigut per dotzena setmana consecutiva a tot Espanya

RedaccióActualitzat

Les reserves d'aigua han caigut per dotzena setmana consecutiva a tot Espanya. Aquest dijous, segons les últimes dades recollides, la capacitat dels embassaments està al 39% de mitjana.

Una sequera prolongada i la calor extrema van convertir el juliol passat en el mes més calorós a Espanya des d'almenys 1961 i aquest mes d'agost les reserves d'aigua han quedat molt per sota de la mitjana dels últims 10 anys, que solia estar del voltant del 60%.

En aquestes imatges enregistrades per un dron, es pot veure la situació d'alguns dels pantans més afectats.


Al vídeo es pot veure com un ramat d'ovelles s'aixopluga del sol sufocant del migdia sota els arcs gòtics d'un pont medieval inundat l'any 1956 per crear l'embassament de Cíjara, a Extremadura. Ara està totalment al descobert després que la forta sequera ha deixat l'embassament a un 15% de la seva capacitat.

A Andalusia, el pantà de La Viñuela, a Màlaga, és un dels més secs de la Península. La reserva d'aigua no arriba al 13% de la seva capacitat. Amb la retirada de les aigües han aparegut les restes d'un negoci d'esports aquàtics que havia quedat negat.

El terra esquarterat al pantà de La Viñuela
El terra esquarterat al pantà de La Viñuela (Reuters/Jon Nazca)

A l'embassament de Buendía, a Guadalajara, a l'est de Madrid, han reaparegut les ruïnes d'un poble i l'estructura desapareguda entre el fang dels banys reials de La Isabela. El pantà està ara a un 18% de la seva capacitat i deixa veure tot el que les aigües van cobrir.

Els Reials banys de La Isabela al pantà de Buendia, a Guadalajara
Els banys reials de La Isabela al pantà de Buendía, a Guadalajara (Reuters/Susana Vera)

A Catalunya, el pantà de Sau, al 39% de la seva capacitat, deixa veure l'església romànica del segle XI, que atrau els visitants.

A l'església romànica de Sau s'hi pot arribar caminant
A l'església romànica de Sau s'hi pot arribar caminant (Reuters/Albert Gea)

L'embassament de Yesa, entre l'Aragó i Navarra, està al 35% de capacitat.

El pantà de la Buba, a Osca
El pantà de la Buba, a Osca (EFE/Javier Blasco)
El pantà de Santa Lucía Tirajana, a les Canàries (Reuters/Borja Suarez)

La pitjor dada en 27 anys

Segons dades del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, en aquests moments els embassaments a Espanya tenen 21.730 hectòmetres cúbics.

Això són 10.969 hectòmetres cúbics menys que la mitjana de l'últim decenni. Cal remuntar-se fins al 1995, fa 27 anys, per trobar aquesta setmana de l'any una dada pitjor als embassaments. Aquell any les reserves estaven al 31,03%, enmig d'una gran sequera.

Per zones, les reserves estan millor al nord, amb un màxim del 81%, a les conques internes del País Basc, i un 72% al Cantàbric est. La conca de l'Ebre està al 51,5%.

Del nord de la Península, Catalunya és la que està en una situació pitjor, amb unes conques internes al 42%.

Al centre i al sud, la situació és encara més complicada, amb totes les reserves per sota de la meitat. A la conca del Guadiana, per exemple, estan al 25,8%, i a la del Guadalquivir, al 24,2%.


Previsions poc optimistes

El clima sec i calorós probablement continuarà a la tardor, tal com va apuntar el servei meteorològic espanyol AEMET en un informe recent, cosa que posarà més pressió a la xarxa d'embassaments més gran d'Europa amb una capacitat de retenció de 5.600 milions de metres cúbics.

El govern espanyol reconeix que la situació és dramàtica i ho atribueix a l'emergència climàtica. Per això assumeix que s'haurà d'invertir per fer la xarxa d'aigua més eficient i per construir noves infraestructures.

El canvi climàtic ha deixat parts de la península Ibèrica en el seu estat més sec en 1.200 anys, i s'espera que les pluges hivernals disminueixin encara més, segons un estudi publicat el mes passat per la revista Nature Geoscience.

 

 

ARXIVAT A:
SequeraMedi ambientCrisi climàticaMeteorologia
NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut