Fotos de les nou membres del grup
Les nou membres d'Hypatia viatjaran a Utah el 2023

Les Hypatia, les 9 científiques catalanes que tenen molt a descobrir i molt a dir

En el Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència, el col·lectiu Hypatia defensa que cal promoure les vocacions científiques entre les noies

Actualitzat

Nou dones catalanes viatjaran a Mart l'abril del 2023. De fet, no es mouran de la Terra, i on aniran és a la Mars Desert Research Station, una estructura cilíndrica de dos pisos i vuit metres d'alt que simula les condicions del planeta vermell. A més, està situada a Utah, envoltada d'un paisatge que, geològicament, és molt semblant al de Mart.

A part de l'interès de la recerca que faran en aquest simulador, l'element més destacat és que la tripulació la formen només dones, un fet especialment rellevant aquest divendres que, com cada 11 de febrer, se celebra el Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència, establert per les Nacions Unides el 2015.

És la Tripulació Hypatia, que pren el nom d'Hipàcia --en grec antic, Hipatia--,  filòsofa, astrònoma i matemàtica d'Alexandria que va viure entre els segles IV i V i que es considera la primera científica de la història de qui es coneix la trajectòria amb cert detall.
 

El grup es va crear amb una doble idea: optar a ser un dels escollits per fer una estada a l'estació i promoure vocacions científiques entre dones i noies joves.

Que siguin tot dones va contra l'estadística, perquè segons l'Eurostat i amb dades del 2019, a la Unió Europa hi havia 6,3 milions de dones científiques i enginyeres, que suposaven el 41% del total. I a Catalunya, de 30.159 persones dedicades a la ciència l'any 2020, només 11.696 eren dones, i això és un 38'8% del total.

Les nou membres de la missió són de disciplines diferents, algunes de les quals no es distingeixen, precisament, per la gran presència femenina.

Les integrants són Mariona Badenas, que està fent el doctorat en ciències planetàries al Massachusetts Institute of Technology (MIT); Carla Conejo, responsable de programes de ciència de la Fundació Catalunya La Pedrera; Ariadna Farrés, investigadora al Goddard Space Flight Center de la NASA); Laia Ribas, investigadora distingida a l'Institut de Ciències del Mar; Cesca Cufí, enginyera a Airbus; Núria Jar, periodista científica freelance; Anna Bach, responsable de cartera de productes i analista de dades a Scopely; Neus Sabaté, investigadora principal ICREA a l'Institut de Microelectrònica de Barcelona, i Helena Arias, estudiant de Física i Enginyeria Mecànica i Electrònica.

Tal com explica al 324.cat Núria Jar, "l'objectiu de promoure vocacions ja hi era des del principi". I afegeix que han tingut molt bona rebuda:

"Tenim la sort que l'espai, Mart i la dona son temes que estan a l'agenda mediàtica i interessen el públic. El problema del gènere en la ciència interessa a tota la població."

Moltes membres de la tripulació fan xerrades a escoles, on intenten transmetre que qualsevol noia pot aspirar a una carrera en ciències o en tecnologia, malgrat els estereotips vigents.

Així, podria semblar que trobar nou dones per a la missió i que fossin de disciplines diferents costaria, però Jar explica que "va ser al revés. Vàrem haver d'escollir perquè n'hi podia haver hagut moltes més".

El que passa, continua, és que moltes d'aquestes dones no són prou conegudes, "i això vol dir que alguna cosa falla, perquè algunes ja són veteranes i de gran nivell".

Les nou membres de la missió tenen entre 21 i 47 anys, però la majoria està per sota dels 35. I una cosa que demostra això, ressalta Núria Jar, és que els referents poden ser de qualsevol edat:

"Sovint es busquen referents entre la gent més gran. Però ens preguntem per què no se'n busquen entre la gent més jove? N'hi ha que ja tenen un bon currículum i, sobretot, un bon discurs, i poden ser un bon exemple."

Un altre fet interessant és que tres de les components treballen a l'estranger. És el cas de Mariona Badenas, que fa el doctorat als Estats Units, un dels països més potents en les disciplines cientificotècniques (anomenades STEM, per l'acrònim anglès de Science, Technology, Engineering, and Mathematics). I en aquell país les dones fins i tot aconsegueixen, de mitjana, més graus acadèmics que els homes, un 52%.

Però Badenas explica que "la majoria d'aquestes dones, al voltant del 70%, treballen en sectors tradicionalment més femenins, com la medicina o la biologia".

El 47% de la força laboral dels Estats Units són dones, però en les STEM les xifres baixen significativament, fins al voltant d'un 28%.

A més, algunes dones pateixen doble discriminació, de gènere i d'ètnia, afegeix Badenas: "Aquesta representació és encara més petita per a col·lectius femenins més minoritaris, com dones negres".

Explica que en el seu camp, les ciències de l'espai, "he pogut experimentar directament aquests percentatges, amb una mancança de dones científiques a tots nivells: des d'investigadores joves fins a professores adjuntes i emèrites". Però també creu que les coses estan canviant i que "cada vegada hi ha més dones que volen dedicar-se al món de l'espai".

Sobre això, a la tripulació d'Hypathia li agrada remarcar una frase que va dir la primera astronauta de la història, Valentina Tereixkova: "Un ocell que només té una ala no pot volar; el sector aeroespacial no pot seguir avançant sense la participació activa de les dones":

"Per això, és essencial que treballem per una societat millor, més justa, i equitativa. Això és precisament el que Hypathia aspira a fer mitjançant la ciència, la divulgació i la comunicació científica, i el foment de referents femenins contemporanis en la nostra societat."

I una altra de les seves iniciatives és un curs d'astronautes organitzat juntament amb Abacus cooperativa. En el primer sorteig hi van participar més de 3.000 infants d'entre 6 i 12 anys i l'atzar en va seleccionar 250. Curiosament, hi havia més nens que nenes i per equilibrar els gèneres s'ha obert una segona convocatòria amb 50 places reservades només a nenes.


La bretxa de gènere a càtedres i càrrecs directius

A part de captar vocacions, un altre repte és que les dones puguin desenvolupar la seva carrera en igualtat d'oportunitats. A Catalunya, si bé en les primeres escales de la carrera científica el sistema català de recerca presenta un balanç de gènere molt equilibrat, només el 21% dels titulats en graus TIC, el 20% de les càtedres o el 21% dels càrrecs directius dels centres de recerca són dones.

Per això, el Departament de Recerca i Universitats emprendrà una sèrie d'iniciatives. La primera és potenciar, en les pròximes convocatòries de línies de suport a la recerca, la discriminació positiva dels projectes encapçalats per dones investigadores.

El problema té moltes derivacions. Així, un estudi publicat l'any passat mostrava que els articles de recerca mèdica publicats per dones en revistes d'alt impacte són molt menys citats que els articles signats per homes. I això fa més difícil que progressin en la seva carrera acadèmica i investigadora.

ARXIVAT A:
CiènciaIgualtat de gènere
Anar al contingut