Les herències intestades, un maldecap per a les administracions
L'herència intestada prové d'una persona que no va fer testament abans de morir i no tenia hereus amb dret a heretar
La majoria dels catalans, un 85 per cent, fan testament abans de morir. Una part dels que no en fan deixen el que es coneix com herències intestades, és a dir, que provenen de persones que no van fer testament i que no tenien hereus amb dret a heretar. Què se'n fa amb aquests patrimonis?
Ho explica Francesc Sutrias, director general de Patrimoni de la Generalitat:
"Si no té hereus, té patrimoni i no fa testament el que ens està anomenant implícitament és administradors i ens genera les obligacions de gestió pròpies dels administradors."
La Generalitat té ara mateix 900 expedients d'herències intestades per administrar. Entre elles hi ha 300 finques que figuren en un llistat públic.
El cas més cridaner són els hotels dels germans Anlló, a Sant Feliu de Guíxols. I en especial el Panorama, que sortirà a subhasta el juliol per gairebé dos milions d'euros.
L'hotel, que avui és la imatge de la desolació, era la joia de la corona hotelera que Joan i Francesc Anlló van construir a la ciutat. La mort dels dos germans el 2002 va comportar el tancament de 9 hotels i molts maldecaps per a la ciutat fins avui, com explica l'alcalde Carles Motas.
"L'herència Anllò Ha sigut un problema gros per a la ciutat de Sant Feliu de Guíxols durant 13 anys. Un problema d'imatge, un problema de gestió, un problema econòmic... i hem de trobar el punt i final."
♦ Les renúncies a les herències es van disparar el 2014 per la crisi
La Generalitat fa periòdicament subhastes d'herències intestades. Entre el 2006 i el 2014, en va obtenir més de 14 milions d'euros, que s'han destinat a finalitats assistencials i culturals en els municipis dels difunts.
