Una granota túngara mascle amb el sac vocal inflat (Adam Dunn)
Una granota túngara mascle amb el sac vocal inflat (Adam Dunn)

Les granotes mascle de ciutat tenen més èxit entre les femelles gràcies al seu cant

Poden emetre sons més potents perquè tenen menys depredadors

Xavier DuranActualitzat

Els mascles de granota túngara que viuen a la ciutat tenen molt més atractiu per a les femelles que els seus col·legues del bosc. La raó: canten millor.

Així ho revela un estudi liderat per l'ecòleg Wouter Halfwerk, de la Vrije Universiteit d'Amsterdam (Holanda) que es publica a la revista "Nature Ecology & Evolution".

La granota túngara, de nom científic Physalaemus pustulosus, és un petit animal que mesura entre 25 i 35 mil·límetres. Com moltes altres espècies, ha hagut d'adaptar-se a l'expansió de les ciutats. I entre altres coses, quan emet el seu cant per atreure femelles ha de contrarestar el soroll de la ciutat.

Els investigadors van voler esbrinar si a part de cantar diferent això comportava més èxit entre les femelles. Per això, van enregistrar el cant de granotes mascle tant a la ciutat com al bosc, en una zona propera al canal de Panamà.

Després van fer sentir els dos tipus de cants a granotes femella al laboratori. I van constatar que el cant dels mascles urbans tenia molt més èxit que el dels seus col·legues rurals. Concretament, tres quartes parts de les femelles mostraven preferència per la cançó urbana.

Menys depredadors

Una de les diferències és que els cants són més complexos i també més potents. Això últim, segons els autors, es deu al fet que a la ciutat la granota té molts menys predadors, com ara ratpenats, i no ha d'anar tant en compte perquè no el sentin i el localitzin. També atreu menys mosquits que actuen com a paràsits.

Una altra part de l'experiment va consistir a portar granotes urbanites al bosc i exemplars del bosc a la ciutat. Van observar que aleshores els de ciutat cantaven més fluix, potser per no atreure predadors en aquell entorn estrany. En canvi, els mascles procedents del bosc no tenien èxit a la ciutat, perquè no modificaven el seu cant, més tímid. Així, no aconseguien guanyar més admiradores.

Per als autors, això demostra que alguns canvis adaptatius no tenen només a veure amb la supervivència en un entorn humanitzat, sinó que també afavoreixen més èxit a l'hora d'aparellar-se.

ARXIVAT A:
CiènciaEcologia
Anar al contingut