Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Les futbolistes del Barça, la gran excepció d'una Lliga que encara no és professional

L'equip femení del Barça continua jugant en una Lliga, l'espanyola, que no està professionalitzada i està plagada de desigualtats

Laia Mestre SopeñaActualitzat

Fa un any aixecaven la Champions i guanyaven també la Lliga i la Copa. I Alexia Putellas rebia la Pilota d'Or. Però la Lliga on jugaven no era professional.

Ara, un any després, encara no ho és. Tot i que, ja fa un any, el Consell Superior d'Esports n'anunciava la creació, la Lliga professional encara no s'ha posat en marxa i s'espera que pugui arrancar la pròxima temporada.

"És urgent que s'implanti la Lliga professional", analitza la periodista de Movistar Danae Boronat: "Que les normes regulin uns mínims, uns estàndards, que facin que totes les jugadores tinguin garantit un sou, unes condicions d'entrenament, camps d'entrenament dignes".

I és que les diferències entre els setze equips que competeixen en la màxima categoria són abismals i pocs tenen les condicions del Barça o l'Atlètic de Madrid, que van professionalitzar els equips el 2015, diu Boronat:

"El fet que en els últims anys 7 s'hagi avançat una mica, molt més que els últims 30, no vol dir que ja s'hagi avançat molt".

Creu que "el més important està per fer i és la professionalització de la Lliga. Si no hi ha uns mínims, uns estàndards de qualitat, és impossible que creixi el nivell. No podem dependre només de la decisió dels clubs d'invertir-hi, perquè això fa que hi hagi grans diferències".

Dues velocitats

Per la seva banda, Gemma Herrero Castro, periodista esportiva, no nega que és cert que "s'ha evolucionat moltíssim". Malgrat tot, explica:

"Hi ha dues velocitats, per no dir tres. Hi ha els grans clubs, un dels quals el Barça, que, sens dubte, abandera el futbol femení a Espanya, però també hi ha altres clubs que ni de bon tros estan com el Barça".

Es tracta de clubs, segons Herrero, que no cobreixen "les necessitats bàsiques com tenir un metge a l'equip o poder entrenar-se en camps de gespa perquè puguin ser professionals i dedicar-se plenament a l'esport com fan ells".

Aquestes desigualtats, evidentment, es noten també en els resultats. La diferència entre el Barça i la resta d'equips de la Lliga aquesta temporada ha estat descomunal.

De fet, han guanyat tots els partits que han jugat a la Lliga: 30 de 30. També és l'equip que ha marcat més gols, 159, més del doble que el segon classificat, la Reial Societat. "El Barça és l'excepció, no és la norma," sentencia Danae Boronat, redundant en la idea que:

"Estem molt ben acostumats, ens fixem molt en el Barça, però no és pas el reflex de quin és l'estat actual del futbol femení".

Les jugadores del Rayo Vallecano celebrant un gol(Europa Press)

Precarietat

L'altra cara de la moneda són equips com el Rayo Vayecano, que no tenen metge ni fisioterapeuta i han acabat últimes en la classificació del campionat. Això sí, tenen un entrenador, Carlos Santiso, envoltat de polèmica per assegurar que una violació en grup li semblava una bona idea per cohesionar el seu staff.

Mentrestant, i en contraposició, als Estats Units les dues seleccions de futbol acaben d'acordar igualtat de salaris, seguint els passos de les del Brasil, Noruega i els Països Baixos. És a dir, homes i dones cobraran el mateix per representar el seu país. Un fet que aquí, de moment, sembla impensable.

Per Danae Boronat, "ni es plantegen fer aquesta reivindicació. És trist veure aquesta realitat: com l'esport femení, en aquest cas el futbol, viu una realitat tan allunyada de la del masculí".

Unes desigualtats que seguirem veient aquest mateix estiu a l'Eurocopa d'Anglaterra, en què, precisament, són elles les que parteixen com a favorites: "Malauradament, no hi ha comparació possible amb el que ells guanyaran per defensar Espanya en el pròxim Europeu o en el Mundial".

 

 

ARXIVAT A:
FeminismeBretxa salarial
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut