Camps, distret amb la lectura sobre Job al judici pel "cas dels vestits"
Camps va llegir el llibre sobre Job durant una sessió del judici.
València

Les frases del judici a Camps pel cas dels vestits

El veredicte de no culpabilitat pel "cas dels vestits" contra Francisco Camps i Ricardo Costa ha arribat després d'un mes i mig de judici, en què els dos encausats han hagut de sentir les gravacions de converses telefòniques amb els responsables d'empreses de la "trama Gürtel". Ja havien aparegut a la premsa, però aquesta vegada les han sentit asseguts al banc dels acusats, encara que finalment el tribunal popular els ha absolt del delicte de suborn passiu impropi.

Irene VaquéActualitzat
Un sou ajustat

El judici va arrencar amb certs entrebancs per la constitució del jurat, que es va allargar durant hores. L'expresident valencià va proclamar la seva innocència en l'arrencada de la vista, en què va negar conèixer els caps de la trama i haver rebut regals. De fet, va argumentar que havia anat a comprar vestits a la botiga Milano de Madrid perquè els trobava a meitat de preu que a El Corte Inglés i "un té el sou que té i s'intenta ajustar".

El seu advocat també va cridar l'atenció dels mitjans de comunicació quan es va referir a Camps com a "garrepet". "Fins i tot, l'han arribat a anomenar 'garrepet'", i "algú que no paga no va de garrepa per la vida ni pregunta preus", com ell sempre ha fet, va afirmar.

Bogeria per Reis i "t'estimo molt"

Una de les converses tenia com a protagonista la dona de Camps, Isabel Bas. Era de la vigília de Reis del 2009 i deia a Álvaro Pérez, "El Bigotes": "No et pots imaginar l'expectació que hi ha. Estan com bojos, hi ha un ambient... em tombaràs els Reis". Ell li contestava: "El que més il·lusió m'ha fet és el de les noies, el teu i el de la teva filla, perquè l'he dissenyat jo."

De dos dies després, el 7 de gener, era una altra conversa, en què "El Bigotes" deia a Camps "t'estimo molt" i l'expresident de la Generalitat Valenciana li contestava "jo més". En aquest punt, la dona de Camps irrompia per dir-li a "El Bigotes": "Amb el meu (en relació amb el regal rebut) t'has passat vint pobles." "Però què dius, si és un detallet!", replicava Pérez, que a més li preguntava si li ha agradat el regal a la seva filla: "Li va petit", encara que la "medalleta" li ha "encantat", era la reposta.

Bas hi tornava: "Això (els regals) ho hem de parlar, de debò", "crida'm abans que vinguis i arreglem això, que és molt fort"; "Qui està fort?", feia broma "El Bigotes". "No, no, no, de debò, no quedaré", li replicava Bas.

Caviar, Nokia i Louis Vuitton

Ricardo Costa va protagonitzar una altra a conversa amb Álvaro Pérez, al qual demanava que li aconseguís "cent grams de caviar" per al sopar de Nadal, perquè "un tipus" l'havia "deixat penjat". Dies després li va enviar un missatge de text telefònic en què únicament li deia: "Aconsegueix-me un Nokia N-97."

Una altra conversa, del 3 de gener del 2009, va esquitxar l'alcaldessa de València, Rita Barberá. El Bigotes deia: "Sóc a Louis Vuitton, perquè hi ha una cosa que no hem pensat, que és que portem quatre anys regalant una cosa a l'alcaldessa (de València) tots els anys, i aquest any no deixaré de regalar-li alguna cosa (...). No ens dóna res, no serveix de res, però tampoc em fot, saps?". I acabava: "Li compraré una bossa de la col·lecció nova i a prendre per cul. Me'n gastaré menys que l'any passat, però l'hi compro". La mateixa Barberá va sortir al pas de l'escàndol per defensar que una bossa d'aquesta marca de luxe és un "regal habitual".

"Cabró", "gilipollas" i sant Job

El jurat també va escoltar una conversa entre Ricardo Costa i Francisco Correa que feia pensar que tenien una relació de confiança, en contra del que va dir l'acusat. En la trucada, l'exnúmero 2 de Camps deia a Correa: "Tu al Brasil, cabró, i jo treballant a Sant Joan i Oriola"; i també: "Estàs bé? Me n'alegro, tio; cuida't molt, una abraçada". Unes paraules que Correa responia amb: "D'aquí a uns anys seràs president del govern". En una altra de les gravacions, Costa demanava a "El Bigotes" que convencés Camps perquè el fes conseller.

Un dels moments pujats de to que va sentir el jurat va ser la conversa en què Pérez es queixava que tenia problemes per cobrar actes organitzats per al PP i arribava a dir "gilipollas" a Camps per haver rebutjat una entrevista amb Bill Richardson, que aleshores aspirava a formar part del govern de Barack Obama.

En aquesta mateixa sessió, l'expresident valencià es va entretenir de valent amb un llibre sobre Job, la història d'un home just que ho va perdre tot, va ser repudiat pels seus, i que, gràcies a no haver perdut la fe, va veure que Déu l'hi tornava tot, i per duplicat. Camps s'ha identificat amb la història i, com va dir el seu advocat, ha vist el procés com "un judici polític contra un home honrat".
NOTÍCIES RELACIONADES
Anar al contingut