"Les flors porten felicitat, ara la necessitem": les floristeries, essencials a Bèlgica

El 19 d'octubre, fa mig any, Bèlgica va ordenar el tancament indefinit de l'HoReCa. S'utilitza aquest acrònim per referir-se al sector de l'Hostaleria, Restauració i Cafeteries. A la pràctica, vol dir que els bars i els restaurants tancaven la persiana per evitar la propagació del coronavirus.

Aquells dies, Bèlgica s'havia tornat a situar com un dels països de la Unió Europea més colpejats per la pandèmia i el govern va decidir ser taxatiu. A banda de tancar l'HoReCa també es tancaven tots els comerços no essencials i durant setmanes el debat va ser si es confinarien les escoles o no. Aquest havia de ser un ultimíssim recurs.

Les mesures es van demostrar efectives i, ajudades per l'obligació de teletreballar sempre que fos possible, la tendència preocupant de contagis va donar treva els mesos de tardor i hivern.

La gràfica va esperonar les autoritats a permetre la reobertura dels comerços no essencials. Però aviat tornarien a tancar portes davant els rebrots de després de Nadal i l'amenaça de les noves variants.

Ara torna a estar tot tancat i les escoles fins i tot van afegir una setmana als quinze dies de vacances de Pasqua, que acaben el 18 d'abril. Però en aquesta cronificació dels confinaments hi ha hagut un sector que, sorprenentment, se n'ha lliurat: les floristeries.

Flors essencials

El govern de Bèlgica ha inclòs les floristeries entre la llista de comerços essencials. També hi ha les botigues de bricolatge on, per cert, es venen estris de jardineria. La impressió inicial sorprèn. Per què les floristeries poden estar obertes i no, en canvi, les botigues de roba?

Tots els sectors han pressionat perquè es relaxin les restriccions i se'ls doni una mica d'aire permetent-los obrir. Però només els floristes han convençut les autoritats i han aconseguit que d'ençà del primer confinament, el del març del 2020, que també van tancar, hagin mantingut l'activitat durant la resta de mesos de pandèmia.

Ho explica un florista d'Anvers, Dirk de Goede:

"El govern ens va dir que som molt importants per a la gent, per la seva necessitat essencial de flors. Perquè és un producte emocional i nosaltres venem emocions. La gent regala flors per expressar les seves emocions."

L'argument és difícil de negar, certament. Però els més prosaics també poden trobar beneficis emocionals en el petit plaer de compartir taula de restaurant amb algú altre o prendre's una cervesa en una terrassa de Brussel·les. I en canvi, això no es considera pas essencial.

Un fet cultural

El tret distintiu de les flors és potser el seu arrelament en la cultura dels belgues. No associen les flors només a una ocasió especial, sinó que formen part de la seva quotidianitat. És ben habitual veure pel carrer algú amb un ram de flors a qualsevol hora d'un dia de cada dia.

En tenen a la feina, a casa i és un ritual portar un ram de flors quan algú et convida a dinar o a sopar a casa seva com a deferència, com qui porta una ampolla de vi o alguna cosa de postres.

A la floristeria de la plaça Schuman, on hi ha l'edifici de la Comissió Europea i el Consell Europeu, la seva encarregada ens explica que el teletreball ha fet que molta gent ja no ompli aquells carrers com abans, però no que hagi baixat l'afluència de clients. Christine és florista de Brussel·les:

"A conseqüència del confinament, la gent teletreballa des de casa i necessita unes quantes flors, una mica més d'ambient per decorar casa seva."

La seva experiència demostra que les flors són molt més que un caprici entre els belgues. Necessiten tenir a prop un gerro acolorit i perfumat amb un ram prou formós. I d'aquesta necessitat, el gremi no descansa.

La llotja de flors, tot un món

Cada dia, a quarts de sis del matí, floristes de tot Bèlgica arriben en un polígon industrial de Brussel·les, a tocar del canal que connecta amb les rutes cap al mar. També en venen del nord de França, dels Països Baixos i de Luxemburg per participar en la subhasta de flors.

És una llotja on s'apleguen uns 300 comerciants que veuen passar els lots i a través d'un sistema electrònic fan les seves licitacions. A les bambolines d'aquest aparador, l'activitat és frenètica.

Carretons traginant els lots amunt i avall, etiquetant i classificant els que s'han adjudicat i, en definitiva, mantenint viu un sector que a Bèlgica és essencial.

Mai falla a la cita Koen van Malderen. El president de la Unió Reial de Floristes de Bèlgica (URFB) ens fa de guia entre les roses, les tulipes i flors de tota mena per explicar-nos com s'ho ha fet el sector per reivindicar la seva necessitat de continuar oberts.

Des de la seva associació defensen els interessos del gremi, i aquest 2020 van tenir el repte ingent per aconseguir mantenir les floristeries obertes. Amb les vendes online no acabaven de quadrar els números i la URFB va exercir de lobby.

Al principi, diu el seu president, no van convèncer el govern, però al cap del temps van trobar arguments que s'han fet incontestables. Koen Van Malderen, president de la Unió Reial de Floristes de Bèlgica:

"Hem fet pressió per convèncer el govern. Els hem explicat que les flors són molt importants per a tothom durant aquest període de Covid. Les flors porten felicitat, i això és el que es necessita ara, per a la salut mental. Per exemple, quan hi ha hagut enterraments no es podia anar a una floristeria per escollir una corona per posar al damunt del fèretre, i això ha fet sentir malament moltes famílies."

Bèlgica ja veu molt a prop un cert retorn a la normalitat. El govern té previst que totes les botigues puguin reobrir el 19 d'abril i que el 8 de maig ho facin els bars i els restaurants però només en espais exteriors, a les terrasses.

Ha estat una llarga espera i també agònica per a molts comerciants i restauradors que només esperen que els seus sectors puguin rebrotar aviat i florir de nou com ho ha fet el de les flors, que mai no s'ha pansit.