Les famílies monoparentals invisibles: mares soles i sense prou ajudes

A Catalunya, l'11% de les famílies són monoparentals. Això vol dir que hi ha 323.700 llars amb un sol adult amb fills al seu càrrec. I la gran majoria, el 81%, són dones soles.

Aquestes són les xifres oficials, però les entitats que atenen aquestes persones denuncien que n'hi ha moltes més d'invisibles. Són el ques'anomena monoparentalitat sobrevinguda, mares que de cop es troben soles i necessiten ajut.

La problemàtica específica d'aquestes dones s'ha debatut aquest dimarts a la jornada "Famílies monoparentals: una realitat invisible", organitzada per ECAS, Entitats Catalanes d'Acció Social.

Les famílies #monoparentals no reben el reconeixement i el suport necessari per part de l'Administració | Nota de premsa https://t.co/0qSBhSIKEH

— ECAS Acció Social (@ecasacciosocial) 26 de març de 2019

Les entitats socials denuncien que, sovint, els requisits per a l'acreditació de família monoparental que marca el govern exclouen moltes situacions de monoparentalitat sobrevinguda. Per això reclamen a l'administració que sigui més àgil a l'hora de reconèixer la seva casuística i que els permeti accedir a ajuts socials.

Aquesta és la situació de la Maricielo. Embarassada de 4 mesos, la seva parella la va deixar. Sense feina, sense suport familiar i sense lloc on viure, a través dels Serveis Socials, va aconseguir una plaça en un hostal el mes abans del part.

Des que va néixer la seva filla, viu en un pis del programa Preinfant, impulsat per l'Associació Benestar i Desenvolupament. Aquí, s'hi pot quedar un any, però després no sap com tirarà endavant.

"No pots comptar amb ningú, no pots treballar, els ingressos van minvant. Tens algun tipus d'ajuda, però d'ajudes no es viu".

Hi ha moltes mares invisibles que han de tirar endavant totes soles la criança dels seus fills. No surten a les dades oficials perquè no tenen papers o perquè no denuncien les seves exparelles, que no les ajuden econòmicament. La Mirella, de 24 anys, mare de l'Ian ho pateix:

"No tinc documentació i se'm fa més difícil perquè em costa trobar feina i no sé què faré quan surti del pis".

És per això que des de les entitats que ajuden aquestes dones s'apunta com a solució que hi hagi un reconeixement més ràpid de la seva situació. Esther Gil, de la Comissió de Famílies d'ECAS, ho concreta:

"Des de la comissió de famílies reclamen que des de l'administració es pugui articular el sistema de reconeixement i d'acreditació d'aquelles famílies que actualment no estan reconegudes com a família monoparental".

El ventall de casos de famílies monoparentals que han de recórrer a ajudes inclou també dones que han arribat en aquest punt sense condicionants externs sobrevinguts. És el cas de l'Ariadna. Ella va voler ser mare sense tenir parella i va adoptar un nen.

Treballa fent vestuari en cinema, però ara mateix no té feina perquè les ofertes són per a fora de Catalunya. Per a ella, això representa un problema afegit:

"Hi ha un tema que és la logística amb nen. Si tens parella, es queda amb la parella, però jo no tinc parella i me l'enduc. Ara, a l'escola, com que ja té una edat, m'han dit que no me l'endugui, perquè això li fa perdre el ritme".

Les famílies monoparentals reclamen tenir els mateixos beneficis que les famílies nombroses. Això comportaria beneficis fiscals en les taxes municipals i en els preus de diversos serveis públics en els àmbits d'educació, transport, cultura, serveis socials, habitatge i funció pública.