Les empreses familiars catalanes tenen menys tensions que les de la resta d'Espanya, però els falla la comunicació amb els accionistes
Les empreses familiars catalanes tenen menys risc de desestabilitzar-se que les de la resta de l'Estat perquè són menys complexes des d'un punt de vista d'estructura familiar i empresarial. Això es desprèn d'un estudi elaborat per Esade, l'Institut de l'Empresa Familiar i el BBVA.
A les empreses familiars, al marge de la gestió empresarial, s'hi barreja una estructura familiar que a vegades pot provocar tensions que acaben desestabilitzant la companyia. El consell de família pot ajudar a salvar aquests problemes perquè en aquest organisme, a diferència del que passa en el consell d'administració, s'hi integren no només els accionistes, sinó també els familiars que ho acabaran sent. A Espanya, però, només el 40% de les empreses familiars en tenen i a Catalunya aquest percentatge encara és menor, el 25%.
Tot i això, segons l'informe elaborat per Easde, l'Institut de l'Empresa Familiar i el BBVA, les empreses catalanes compten amb una estructura familiar més simple que la de la mitjana d'empresas espanyoles d'aquest tipus i, per tant, tenen un menor risc estructural que les tesions familiars provoquin problemes.
L'informe, però, destaca alguns dels problemes que presenten les empreses familiars catalanes. En primer lloc, assegura que aquesta manca de consell de famílies provoca una falta d'informació als accionistes, que es reflecteix en un menor nivell de satisfacció dels socis. Això a vegades acaba provocant, segons el professor d'Esade Alberto Gimeno, que s'acabin venent les companyies. Tot i això, i malgrat les recents crisis o vendes d'empreses emblemàtiques a Catalunya, com Chupa Chups o Uniland, els autors de l'informe asseguren que no es tracta d'un model en crisi. Cal, però, diuen, alguns ajustos, com introduir els citats consells de família o millorar els canals de comunicació.
En canvi, un dels punts forts d'aquestes companyies a Catalunya és que hi ha "una major explicitació de les regles, amb la creació de protocols familiars". Així, el 40% de les empreses catalanes disposen d'aquest tipus de protocols, que en molts casos especifiquen la separació entre gestió i propietat o limiten l'accés a la direcció a nous accionistes familiars. Aquest percentatge a les empreses espanyoles és del 30%.
