Les emissions de CO2 van pujar a Catalunya més d'un 3% l'any passat, segons un nou càlcul

El 2020 és un any que tots recordarem perquè el confinament per la pandèmia de Covid va gairebé paralitzar moltíssimes de les activitats de la nostra vida i entorn, a nivell global. Però, en relació amb l'emergència climàtica, també va ser significatiu. Aquell any les emissions a nivell global van baixar un 7%, segons un estudi de l'organització científica internacional Global Carbon Project. A Catalunya van baixar encara més, fins a un 9%. Són les últimes dades oficials publicades.

Ara, el grup Renovem-nos, una agrupació que surt de la societat civil per accelerar la transició energètica cap a les renovables a Catalunya, reivindica la necessitat de dades més actuals per poder tirar endavant mesures eficaces per frenar l'escalfament global. Així que han creat el Monitor Públic d'Emissions de Catalunya que posen a disposició de tothom, tal com explica Marta Torres Gunfaus, investigadora d'Iddri i membre del Grup Monitoratge Públic d'Emissions a Catalunya:

"Vèiem que necessitàvem dades més recents. Hem d'entendre en quin punt estem per saber com hem d'actuar contra l'emergència climàtica. Si esperem massa temps a saber d'on venim, fem tard a actuar."

Els seus càlculs estimen que, després de la pandèmia, el 2021 les emissions van tornar a pujar, concretament un 1,9%, i que el 2022 encara s'haurien enfilat més, fins a un 3,1%. Els autors recorden que cada any que pugen les emissions hem de córrer més per limitar l'escalfament global a 1,5 graus, la línia vermella que la ciència marca que no hem de depassar, mentre que el que hauríem de fer és baixar són les nostres emissions. De fet, concreten, haurien de caure en picat d'aquí al 2030.

En un informe que és alhora és un crit d'atenció, sostenen que Catalunya no segueix la ruta per limitar l'escalfament global que estableixen ni el Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic de l'ONU (IPCC), ni l'acord signat a la Cimera del Clima de París. Denuncien que ara mateix Catalunya es proposa com a objectiu una reducció d'emissions per al 2030 que equival a un 36% respecte al 2019, allunyat del mínim que marca aquest grup multilateral que és de, com a mínim, el 43%. Per arribar-hi, segons els seus càlculs, a partir d'ara la reducció d'emissions hauria de ser de més del 6,2% per any.

Torres assegura que es veu "clarament que no estem bé" perquè han augmentat les emissions i "s'hauria d'estar en reduccions del 6 o el 7 %".

De cara al 2050, les emissions de CO2 haurien de ser al voltant de zero, una fita que, segons l'informe, no estem en el camí d'assolir. Però, de fet, a nivell global tampoc s'estan fent els deures al ritme ni la intensitat que reclama la ciència.

Retard en la publicació de les dades

Denuncien el retard en la publicació de les dades que mostren quines emissions produïm. I és que el procés marcat per la Unió Europea i l'ONU www.unfccc.int per fer l'inventari oficial d'emissions de gasos d'efecte hivernacle fan que hi hagi un retard de més de dos anys en la publicació de les emissions.

Mireia Boya, directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, explica per què les dades oficials tenen un retard de 2 anys:

"Les dades triguen un any i mig a ser oficials perquè el procés ens les fa enviar a l'Estat i l'estat les envia a la UE, que les ha de validar. Nosaltres també tenim les dades aproximades, però no són oficials. Però és molt positiu que aquesta iniciativa ciutadana ens digui ja quina és la tendència, perquè ens va bé per poder endurir les polítiques per actuar contra el canvi climàtic."

Però aquest recentment creat Grup de Monitoratge Públic d'Emissions defensa que és possible fer-ne estimacions més actuals, aproximades, utilitzant les mateixes dades públiques, que encara que després no concordin del tot amb les que es publiquin a nivell oficial, ja que van més al detall, sí que poden mostrar la tendència d'augment o descens d'emissions cada any.

Boya alerta també que la pujada és molt preocupant: "Estem tornant a la situació prepandèmia, quan el que hauríem de fer és no augmentar les emissions, sinó a més reduir-les moltíssim. I això no ho estem fent com a societat."

Saber la quantitat de gasos d'efecte hivernacle que produïm i de quines activitats humanes provenen és bàsic per planificar accions per frenar l'emergència climàtica i són un indicador de si el camí de les accions és el correcte i la velocitat prou ràpida.

Així que el grup també detalla d'on provenen aquestes emissions. La palma se l'enduu el transport, amb un 30%, seguit de la construcció (un 17%), el sector energètic (un 15%), la indústria 13%), el sector residencial i de serveis (11%), i, en menor mesura, l'agricultura i la ramaderia (9%), i el tractament de residus (5%).

En el seu informe, Renovem-nos avisa que aquests càlculs no inclouen les emissions que es fan en altres països, però que són per cobrir la demanda del que consumim aquí. El gran exemple és la gran quantitat de productes que es fabriquen en països com la Xina i que són per abastir el consum a Catalunya. Així que, si es poguessin tenir en compte i calcular, les emissions de CO2 (tots els gasos d'efecte hivernacle sumats) a Catalunya encara serien més altes.