Les eleccions europees i l'ampliació de la Unió posen a prova els organismes de la UE
Després de l'ampliació de la Unió Europea a 25 membres, ara necessita, més que mai, un bon funcionament dels organismes. Les eleccions del 13 de juny, per exemple, han de servir per triar els 732 diputats del Parlament Europeu, que és una de les tres grans institucions, juntament amb la Comissió i el Consell. I, com a institució europea, està sotmesa al sempre difícil equilibri polític d'una Unió que mira de fer encaixar els estats a Europa i Europa en els estats.
Els organismes de la UE tenen una triple presència a les ciutats on fa seixanta anys la Unió es va començar a construir. A Luxemburg hi ha la secretaria general i els serveis centrals; a Estrasburg hi ha la seu principal del Parlament, amb l'hemicicle, que acull les sessions més rellevants.
Brussel·les també té una seu del Parlament Europeu, en un edifici de ferro i vidre que marca el paisatge de la capital d'Europa, i que té també la seva sala de sessions. D'aquesta manera, en realitat, de parlaments europeus, n'hi ha dos: el de Brussel·les i el d'Estrasburg.
El Parlament, igual que la resta d'institucions, s'ha hagut d'acomodar a l'Europa dels 25. L'ampliació no només ha estat un creixement polític. Aspectes tan prosaics com les cadires o les sales de reunions s'han hagut de reformar. Tot i l'expressió "l'Europa dels 25", poca gent parla de "l'Europa dels 732" (diputats), d'un Parlament que es presenta com el gran enllaç d'Europa amb els seus ciutadans.
El dia 13 és una data important per a l'Europa dels 732 diputats. Naixerà el Parlament dels pròxims 5 anys. I només uns dies més tard ha de néixer l'Europa de la Constitució. Una norma suprema que ha d'ampliar una mica més els poders de la cambra europea.
