Les dues espècies d'elefants africans, considerades en perill per primer cop

Les dues espècies d'elefant africà han passat a ser considerades, per primer cop, espècies en perill. Així ho ha comunicat la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN).

De les dues espècies, la que està en més mala situació és l'elefant africà de bosc (Loxodonta cyclotis), que està classificat "en perill crític". L'elefant africà de sabana (Loxodonta africana) està "en perill".

La classificació de les diverses espècies es troba a la Llista Vermella d'Espècies Amenaçades, que elabora la UICN. En aquests moments té més de 37.400 espècies en risc d'extinció --un 28% de totes les que s'han avaluat.

Els elefants africans han patit un declivi continuat des de fa dècades a causa de la pèrdua d'hàbitats i, sobretot, de la caça furtiva per obtenir l'ivori dels seus ullals.

Fins ara, l'elefant africà es considerava una sola espècie, classificada com a vulnerable. Les anàlisis genètiques han fet que, finalment, es consideri que hi ha dues espècies diferents. I així apareixen per primer cop a la Llista Vermella.

Bruno Oberle, director general de la UICN, ha destacat el paper essencial que l'elefant té no tan sols en el terreny ecològic i econòmic, sinó també com a animal icònic arreu del món. I ha assenyalat que cal protegir-lo.

"Hem d'acabar de manera urgent amb la cacera il·legal i assegurar que es conserva un hàbitat adequat per a l'elefant de bosc i el de sabana. En els últims anys, diversos països africans han liderat aquest camí i han provat que podem revertir el declivi dels elefants. I hem de treballar tots junts per assegurar que se segueix el seu exemple."

La conversió d'hàbitats en terres agrícoles i d'altres usos significa una altra amenaça important, com destaca Kathleen Gobush, del grup especialitzat en elefants de la UICN.

"Amb una demanda persistent d'ivori i una creixent pressió humana a les terres africanes, la preocupació pels elefants africans és alta i la necessitat de conservar amb imaginació i gestionar amb intel·ligència aquests animals i els seus hàbitats és més urgent que mai."

L'elefant de bosc viu a l'Àfrica Central i en alguns llocs de la part occidental del continent. Rarament es barreja amb l'elefant de sabana, que s'estima més els espais oberts i es troba en moltes zones de l'Àfrica subsahariana, fins i tot en alguns deserts.

Es calcula que, actualment, el territori on viu l'elefant de bosc és la quarta part del que ocupava tradicionalment i les poblacions més nombroses es troben al Gabon i a la República del Congo, on la persecució de la caça furtiva, una nova legislació i les polítiques de suport a la coexistència entre humans i vida salvatge han permès establir zones on la població s'ha estabilitzat.

També s'han establert zones protegides per a l'elefant de sabana a l'Àrea de Conservació Transfronterera de Kavango-Zambezi, on conflueixen els límits territorials de cinc països: Angola, Botswana, Namíbia, Zàmbia i Zimbàbue.

Les darreres dades indiquen que la població d'elefant de bosc ha disminuït més del 86% en 31 anys i el de sabana ha patit una davallada d'almenys el 60% en el darrer mig segle. En aquests moments es calcula que totes dues espècies sumen uns 415.000 exemplars en llibertat.

Entre els beneficis ecològics dels elefants africans hi ha l'obertura d'espais per a animals petits als boscos i prats densos que trepitgen --de vegades se'ls ha anomenat "enginyers d'hàbitats"--. També creen abeuradors que altres animals aprofiten.

En el terreny econòmic, si bé causen danys a molts conreus, també aporten molts beneficis, sobretot pel turisme. I signifiquen un element simbòlic important per promoure la preservació de la natura i la biodiversitat en general.