Les dones sense llar recorren a la família i els amics abans de viure al carrer

ACN Barcelona.-Només el 12,2% de les persones que viuen al carrer són dones. És una dada però que, segons un informe de Càritas a Barcelona, no reflecteix el sensellarisme femení. Reconeixen que les dones recorren als familiars, amics o recursos dels serveis socials, per evitar dormir al carrer D'aquesta manera, segons l'entitat, s'invisibilitza un fenomen que en la majoria de casos, ve desencadenat per la violència. El 69% de les dones que han participat en l'informe han patit violència masclista en alguna etapa de la seva vida, una situació que els dificulta, a més, la seva recuperació. Per això, Càritas proposa, entre altres, implementar polítiques públiques d'habitatge i incorporar-hi la perspectiva de gènere.

Segons l'informe de Càritas, en el qual hi han participat 35 dones en situació d'exclusió residencial, el ''sensellarisme encobert'' és la situació més freqüent entre les dones que s'han quedat sense casa. Les dones són més vulnerables a perdre la llar per tenir menys oportunitats a l'hora d'accedir a l'habitatge vinculades a la formació i al treball, i per tant, des de Càritas, s'assegura que hi ha més dones que homes en aquesta situació però es protegeixen del carrer a través de diferents recursos. Els amics i la família són la primera estratègia a què recorren i alhora, la més difícil de detectar. En segon lloc, opten per un allotjament temporal com són els hostals, les pensions o les cases d'acollida, però també opten per l'ocupació d'habitatges buits o el relloguer d'habitacions, unes situacions que els suposen molta precarietat i ''inestabilitat i angoixa''. Entre els desencadenants que ha detectat Càritas per arribar al sensellarisme, en destaca la violència que han patit al llarg de la vida. Segons una de les autores de l'informe, Virgínia Matulic, moltes dones ''fugen'' de situacions de violència i abandonen el domicili buscant nous itineraris. El segon és el trencament de les xarxes de suport. Segons Matulic, per les dones és ''més rellevant'' aspectes com la família i els amics i per tant, un eventual trencament suposa una ''situació pitjor'' que els implica acabar al carrer. Per això, per Càritas, les dones que dormen al carrer hi arriben en una situació ''molt més crítica'' que no pas els homes, i per tant, els suposa una afectació més gran en altres aspectes com ara la salut, i en especial de salut mental. Matulic també ha explicat que la major part de les dones en situació d'exclusió residencial tenen fills amb qui continuen mantenint un vincle però que per la situació econòmica no els poden donar suport. En altres casos, per qüestions de salut o per la manca d'habitatge, han acabat perdent la custòdia. Per l'autora, l'informe és un punt de partida per poder començar a estudiar la situació de les dones en exclusió residencial, un fenomen del qual no se'n té dades. Entre les propostes que recull l'estudi destaca la implementació de polítiques públiques d'habitatge incorporant-hi la perspectiva de gènere, així com una major intervenció del sector públic en les polítiques d'inclusió social per a dones i el desplegament d'una atenció integral que incorpori els diversos itineraris que presenten les dones sense llar. També demanen dissenyar actuacions transversals contra la violència de gènere i articular programes i serveis que atenguin les situacions de salut mental de les dones sense llar, adaptant els serveis i programes a les necessitats específiques que presenten les dones sense llar.