Les dones i mares d'opositors cubans presos es manifesten a l'Havana per demanar llibertat i justícia
A Cuba, ara fa quatre anys, 75 persones van ser empresonades per oposar-se al règim, un fet conegut com la "primavera negra" que va tenir lloc entre el 18 i el 23 de març del 2003. Passat aquest temps, pràcticament totes, una seixantena, encara són a la presó. Per això, les seves dones i mares s'han manifestat a l'Havana demanant justícia i denunciant els abusos que pateixen. Una cinquantena de les anomenades Dames de Blanc han fet una marxa pacífica per la capital cubana acompanyades per cinc militants italians pro drets humans en una imatge insòlita al país.
La seixantena d'opositors que continuen presos, acusats de rebre suport dels Estats Units, estan condemnats a penes de fins a 28 anys de presó. En el quart aniversari de la seva detenció, en l'anomenada "primavera negra", les Dames de Blanc, guardonades amb el premi Saharov del Parlament Europeu per la seva defensa dels drets humans, han denunciat un augment de la repressió i amenaces. Les Dames de Blanc han agraït el suport i la "solidaritat" de cinc militants italians pels drets humans que les han acompanyat al llarg de la seva marxa per l'Havana, sota risc de ser expulsats de Cuba per la seva participació en la manifestació.
"Nosaltres som aquí de forma totalment pacífica i esperem que el suport dels militants internacionals podrà facilitar l'alliberament dels presoners, perquè ells no han fet res dolent, a banda d'expressar la seva opinió", ha declarat Marcos Capatto, un dels cinc italians manifestants, membre del partit radical no violent transnacional i parlamentari europeu.
Els manifestants han recorregut alguns dels carrers de la capital durant mitja hora totalment vestits de blanc i amb la pancarta "Llibertat i no-violència a Cuba". Entre els cinc militants italians hi havia Maria Fido Moro, filla de l'antic primer ministre italià Aldo Moro, segrestat i assassinat per membres de les Brigades Roges d'Itàlia.
A més, Amnistia Internacional s'ha sumat a les seves peticions coincidint amb les declaracions del president bolivià Evo Morales, que va fixar pel 28 d'abril la compareixença pública i el retorn al capdavant del govern del president Fidel Castro.
