Les dones amb discapacitat pateixen més discriminació i més abusos sexuals

Les dones amb discapacitat viuen una doble discriminació, pel fet de ser dones i per tenir una discapacitat. Ho viuen en molts àmbits, també en el de la sexualitat.

Les entitats que atenen les persones discapacitades treballen en xarxa i fan tallers de sexoafectivitat entre els seus usuaris.

Els volen donar eines per gaudir del sexe amb llibertat i també per detectar els abusos.

Perquè els experts avisen que les dones amb discapacitat tenen més risc de patir violència masclista, com ho explica Núria Esteve, psicòloga de l'Grup Alba de Tàrrega.

"Pateixen més abús sexual. Es parla de 5 de cada 10 dones i de 2 de cada 10 homes. Perquè el col·lectiu és més vulnerable. Està demostrat que pateixen més abús sexual."

Un estudi fet per la Universitat de Barcelona i la Fundació Vicky Bernadet confirma que la meitat de les dones amb discapacitat intel·lectual enquestades han patit abusos sexuals, i, en el cas dels homes, un 20%. La majoria dels casos es donen en el seu entorn més pròxim.

Per a la Núria Esteve és molt important que estiguin ben informades.

"Els hem de donar recursos i eines i estratègies perquè detectin què és abús. Els diem: 'Les parts íntimes, sense el vostre permís, no es poden tocar.'"

"És un col·lectiu més vulnerable i es troben que no saben què fer davant d'una situació així. Per això és molt important l'educació sexual."

En aquest sentit, als tallers de sexoafectivitat s'explica, a homes i dones, què és abús. També els ajuden a descobrir el seu cos i gaudir -si volen- de la sexualitat. Un tema -sovint- tabú.

Míriam Ribas

Les famílies tenen un paper important a l'hora d'abordar el tema de la sexualitat, però no els és fàcil. La Míriam Ribas és usuària del Grup Alba amb discapacitat reconeguda i ho té molt clar:

"La majoria de pares o no pensen en aquest tema, o pensen que pel simple fet de tenir discapacitat no n'han de parlar. Però jo crec que sí que s'ha de parlar, fins i tot, més. Perquè la persona potser no ho entén. Depèn de la capacitat de cadascú. No tothom ho entén igual."

La Isabel València és monitora del Grup Alba i treballa amb persones amb discapacitat.

"En el cas de la dona és veritat que pateix una doble discriminació. És molt important treballar els temes de la sexualitat, l'esterilització, el tema laboral, el lleure..."

"Venim de molts tabús. No s'ha viscut la sexualitat perquè creiem que les persones amb altres capacitats no tenen sexualitat i no és veritat. Necessiten una bona educació sexual i que les deixin viure en llibertat."

Isabel València, parlant amb usuaris del Grup Alba

L'Isabel també és mare d'una nena amb síndrome de Down i té clar que cal escoltar.

"Moltes vegades no els escoltem. I la base de tot és escoltar-los. Parlar, saber què volen i veure si volen una vida sexual plena. Però, esclar, les famílies no estem preparades. També hem d'educar els pares, donar-los suport."

La Míriam reconeix que ella, a casa, ho ha tingut fàcil, que ha pogut parlar de tot amb els pares. I està convençuda de la necessitat de tenir informació per decidir.

"Cada persona ha de decidir el camí que vol prendre a la vida, tant el sexual com els altres."

Per això, és clara i contundent:

"La vida se la fa un mateix, no l'hi han de fer els altres."