Les darreres erupcions volcàniques a la Garrotxa són molt més recents del que es pensava

Els volcans han definit la Garrotxa. La seva geografia i paisatge, l'activitat humana i fins i tot la seva economia s'han modelat a partir de l'herència volcànica. Ara, un estudi paleoambiental proporciona noves dades per entendre aquest procés, ja que estableix que les darreres erupcions volcàniques a la comarca són molt més recents del que es pensava.

Així ho ha certificat un equip d'investigadors de diferents centres d'àmbit estatal i internacional que han conclòs que l'activitat dels volcans de la zona es va estendre fins fa només 8.300 anys, i no 13.000 com fins ara es pensava.

Aquesta nova datació, a més, converteix les darreres erupcions volcàniques a la comarca en les més recents de la península Ibèrica.

Com es pot datar una erupció volcànica?

Traslladem-nos a la Vall d'en Bas, fa 14.000 anys. Al que ara és una zona fèrtil de conreus esquitxada de petits nuclis com les Preses o la Pinya, hi havia un gran llac que es va formar quan diverses colades volcàniques van tancar la vall del riu Fluvià. Aquí es van anar dipositant sediments, sobretot les cendres i fragments de lava que van anar expulsant els volcans que envolten la plana.

L'equip d'investigadors hi va fer un sondeig a 14 metres de profunditat d'on es van extreure material que ha proporcionat als investigadors nous indicadors.

La investigadora de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), Isabel Expósito, que ha analitzat les mostres al campus de la Universitat Rovira i Virgili, els detalla:

"S'estudien les microalgues que hi hauria dins d'aquest llac, també els ostràcodes, que són petits animalons, el pol·len... i amb tot això hem fet un treball pluridisciplinari."

L'erupció va afectar els primers pobladors de la zona

La nova datació de les erupcions, 8.300 anys, és molt més recent que es tenia fins ara, ja que es creia que la darrera activitat volcànica era de fa 13.000 anys. I aquest lapse de temps és molt rellevant, ja que precisament durant aquest període és quan es van establir les primeres poblacions humanes a la zona, que eren caçadores i recol·lectores.

Durant les erupcions, l'àrea més propera va quedar afectada per fluxos de lava, pluja de cendra, emanació de gasos o terratrèmols, que, a més de constituir un perill per a aquells primers habitants, també van afectar la flora i la fauna, o sigui els recursos de què disposaven.

L'investigador Jordi Revelles, també adscrit a l'IPHES, explica que "a partir l'estudi dels jaciments arqueològics propers, s'observa que les poblacions més properes van abandonar temporalment els seus assentaments durant els períodes d'alta activitat volcànica per tornar després en èpoques de quietud, cosa que demostra una alta capacitat de reorganització i adaptació".

Una investigació que obre noves vies de treball

La troballa ofereix una nova perspectiva del fenomen que ha modelat la comarca. De fet, el Parc Natural de Zona Volcànica de la Garrotxa engloba una quarantena de cons volcànics que han estat actius en els darrers 700.000 anys.

A l'Espai Cràter, l'equipament dedicat a la vulcanologia situat a l'interior del volcà Puig del Roser, consideren l'estudi un punt i a part: "Les noves eines estan aportant noves informacions i s'han de revisar tasques".

El director de l'Espai Cràter, Xavier Collell, afegeix que "segurament hi ha indrets que no s'han treballat, és un territori que ha estat investigat, però on encara falta molt de coneixement".

L'estudi ha anat a càrrec d'un equip d'investigadors de diferents centres nacionals i internacionals: l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, la Universitat Rovira i Virgili, la Universitat de Burgos, l'IDAEA-CSIC, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de València i la Universitat de Montpeller. Els resultats s'han publicat a les prestigioses revistes The Holocene i Scientific Reports.