Les confraries gallegues estimen en 71 milions d'euros les pèrdues pel desastre del "Prestige"
La coordinadora de confraries afectades per la catàstrofe del "Prestige" calcula que la marea negra els ha fet perdre 71 milions d'euros, entre el 2002 i el 2003. La coordinadora, que avui ha fet públic un estudi sobre les pèrdues provocades pel "Prestige", ha explicat que s'han pescat 58 mil tones menys de peix. Per quantificar els danys de la marea negra, la confraria només ha tingut en compte la pesca en aigües gallegues i no ha computat les captures en altres caladors. La coordinadora, que inclou la Confraria d'O Grove, exigeix la modificació del decret d'indemnitzacions per poder reclamar compensacions econòmiques quan surtin a la llum els efectes futurs de la marea negra.
El patró major de la Confraria d'O Grove, Francisco Iglesias, ha assegurat que aquestes xifres corresponen a les pèrdues econòmiques i de producció entre el novembre del 2002 i el desembre del 2003. Es té present la pesca en aigües gallegues, perquè, segons ha dit, no es poden computar les captures en altres caladors per quantificar els danys de la marea negra.
El 2002, les pèrdues de producció van ser de 22.573 tones, que suposen un 20,7 per cent menys de les previsions inicials de captures. El 2003, les pèrdues van ser de 36.192 tones, un 33,3 per cent menys del previst. I, en matèria econòmica, el 2002 es van deixar d'ingressar 40,1 milions d'euros, un 15,9 per cent menys del calculat en un principi, i l'any passat les pèrdues van ser de 31,8 milions d'euros, un 12,6 per cent menys del previst.
Iglesias va mostrar la seva preocupació pel fet que ja se n'hagin vist afectades les captures de peixos adults, perquè, segons ha dit, els efectes més greus del fuel repercuteixen en els alevins i en els ous. A mitjà i llarg termini, les confraries temen que els efectes de la marea negra del "Prestige" siguin encara més notables, cosa que afectaria els interessos econòmics del sector pesquer gallec.
En el cas que es compleixin els presagis més negatius, Iglesias creu que seria necessari un major control. Per això ha demanat al govern que faci un seguiment dels efectes concrets perquè serveixi de guia per establir mesures de recuperació.
El patró major de la Confraria de la Corunya i advocat de la Coordinadora, Torcuato Teixeira, ha exigit un cop més la modificació del Decret d'Indemnitzacions. Aquest col·lectiu considera que els afectats haurien de poder demanar compensacions sense haver de renunciar a noves ajudes per danys futurs. Aquest informe, ha dit, reconeix que hi ha hagut un descens de la producció i que, per tant, això tindrà efectes a mitjà o llarg termini que obliguen que aquests sectors tinguin dret a reclamar ajudes en el futur.
