Les claus dels comicis constituents a Xile per enterrar la constitució de Pinochet

Centres de votació desinfectats i paperetes llestes. Xile celebra aquest cap de setmana uns comicis històrics, en què s'escullen els 155 representants que redactaran una nova Constitució per substituir l'actual, vigent des de la dictadura militar d'Augusto Pinochet (1980).

És un procés totalment inèdit al país: en els seus 200 anys d'independència, Xile ha tingut tres constitucions (1833, 1925 i 1980), però cap d'elaborada per una convenció ciutadana escollida pel poble. A més, serà la primera del món redactada de forma paritària.

Aquestes eleccions, que també són regionals i locals, s'havien de celebrar fa un mes, però la pandèmia les ha ajornat fins a aquest cap de setmana. De manera especial i per evitar aglomeracions, els xilens voten en dos dies: dissabte i diumenge.

Al tancament dels col·legis aquest dissabte, s'ha registrat un 20'4% de participació. A la Regió Metropolitana de Santiago de Xile, on es concentra pràcticament la meitat de la població del país, la participació puja al 21'5%. La convocatòria electoral es reprendrà a les 8 del matí --hora local-- aquest diumenge.

La derogació de l'actual Constitució va ser un dels principals reclams de l'onada de protestes socials de la tardor del 2019.

Qui serà escollit?

14,9 milions de xilens estan cridats a votar els més de 1.200 candidats que s'han proposat per a la convenció. Qualsevol ciutadà major de 18 anys es podia presentar com a ponent constitucional.

Els candidats s'han agrupat en llistes d'independents i d'altres aixoplugats per partits polítics. Els de dretes, que formen la coalició oficialista Chile Vamos, han aconseguit formar una llista única, mentre que l'oposició d'esquerres no va aconseguir un acord i concorre amb diverses llistes.

També hi ha molta presència de candidats independents: advocats, pensionistes, sindicalistes, feministes o acadèmiques, el que és "una prova de la desafecció" cap a la classe política, diuen els experts.

El sistema d'elecció requereix un equilibri paritari de gènere i té 17 seients reservats per a representants dels pobles originaris de Xile.

Catalina Cortés, una candidata independent indígena, defensa que el país "avanci amb la convenció, no només pels pobles indígenes, sinó pel conjunt de la societat xilena".

Com funcionarà?

Durant un període màxim de 9 mesos, més tres mesos prorrogables com a màxim, els 155 representants hauran de debatre i elaborar el nou text. Cada article haurà de ser ratificat per una majoria de dos terços.

La votació del cap de setmana serà determinant per veure de quin signe seran les aliances. S'han publicat poques enquestes sobre els resultats dels comicis, i la clau estarà en si els defensors de l'actual model social i econòmic aconseguiran més d'un terç dels escons.

Quan el text constitucional estigui acabat, els xilens hauran de refrendar-lo. Si no prospera, Xile mantindrà la constitució actual i el procés haurà acabat.

Què hi ha en joc?

Xile seguirà sent una república democràtica i es mantindran vigents els acords internacionals i les decisions judicials existents.

Els temes claus que es discutiran seran els capítols de drets civils i socials, l'organització política i la macroeconomia. En aquesta nova Constitució, l'esquerra vol que es garanteixi el dret a l'educació i la sanitat públiques i es desprivatitzi el sistema de pensions.

Per què una nova Constitució?

El procés que Xile va començar la tardor del 2019, amb les revoltes socials per canviar els fonaments d'un país de gran base conservadora i neoliberal, continua aquest cap de setmana amb la tria dels qui redactaran la nova Constitució.

Tot i que les mobilitzacions van començar com a conseqüència de la pujada del preu del transport públic, les demandes van créixer ràpidament.

Una de les principals va ser la redacció d'una nova Carta Magna, ja que la vigent s'associa amb la dictadura i el neoliberalisme.

Segons la responsable de governança del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) a Xile, Marcela Ríos, la qüestió de redactar un nou text ja feia temps que es discutia.

L'onada de protestes es va saldar amb 36 morts i 400 amb ferides als ulls pels trets de la policia. Fruit de la pressió als carrers, el 15 de novembre del 2019, el govern de Sebastián Piñera va signar "l'Acord per la Pau i la Nova Constitució".

Això va establir les bases cap al procés constituent: el poble xilè va aprovar massivament en referèndum la redacció d'una nova constitució el 25 d'octubre del 2020.

Un dels col·legis més grans d'aquells comicis va ser l'Estadi Nacional, el major centre de detenció, tortura i assassinat de la dictadura pinochetista. Un símbol per acabar d'enterrar el llegat de Pinochet.

La creixent desigualtat

Xile pot semblar un dels països més desenvolupats de l'Amèrica Llatina, i els indicadors macroeconòmics així ho indiquen. És el primer productor mundial de coure i el segon de liti. Però, al mateix temps és dels més desiguals i menys redistributius de la regió.

El 27% de la riquesa està concentrada en l'1% de la població. A la vegada, el país llatinoamericà és considerat un miracle econòmic des de la dictadura per l'adopció de mesures neoliberals.

"Hi havia una narrativa pel que fa al sistema econòmic que emmascarava tota la desigualtat i la pobresa, però va explotar amb les protestes", segons la subdirectora del programa d'Oxfam per Amèrica Llatina , Gloria García.

Un dels grans problemes del país és l'accés a l'habitatge: durant els darrers anys no han parat de crèixer els barris de barraques i d'edificacions precàries. La pandèmia, a més, ha accelerat la caiguda de milers de xilens de la classe mitjana a la baixa.

Unes eleccions que arriben quan Xile és dels països del món que més ha vacunat la seva població, tot i que encara arrossega força restriccions, indicadors pandèmics alts de contagis i UCIs sobreocupades.

La participació, clau

La participació és el gran repte del procés constituent. Mai ha superat el 50% dels vots des que va deixar de ser obligatori (2012), a excepció del plebiscit d'octubre.

Marcela Ríos, delegada del PNUD a Xile, explica que la reació entre la ciutadania i les institucions mostrava un gran "deteriorament" abans de les protestes del 2019. "Poca confiança en els partits, poca confiança en el Congrés, baixos nivells de participació electoral", enumera.

Ríos considera que el procés constituent és la resposta institucional a una crisi social i política i està aconseguint recompondre la relació entre "les elits i els ciutadans", resumeix.