Roger Torrent arriba al TSJC per comparèixer acusat de desobediència (ACN/Laura Fíguls)

Les claus de la primera causa judicial contra la mesa de Roger Torrent

L'expresident del Parlament i la resta d'exmembres de JxCat i ERC a la mesa compareixen com a investigats davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per desobediència al Constitucional

Carles Costa Actualitzat
TEMA:
Parlament de Catalunya

Una altra causa per suposada desobediència a les autoritats judicials. En aquest cas, contra els membres independentistes de la mesa del Parlament que va presidir Roger Torrent. Aquest dimecres, estan citats a declarar com a investigats al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Quan ha sortit de declarar, Torrent ha explicat que només ha respost les preguntes del seu advocat, i que ha dit al tribunal que no va desobeir el TC, i que va mantenir la "neutralitat política".

També que els lletrats del Parlament van qualificar de "vagues" i "inconcretes" les resolucions del Constitucional, i que no havien recomanat fer-los cas.


Qui investiguen?

Des de mitjans de març, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya investiga l'expresident del Parlament Roger Torrent i els tres membres independentistes de la seva antiga mesa: Josep Costa, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado.

El tribunal va admetre a tràmit una querella de la Fiscalia, en què se'ls acusa a tots de desobediència. El motiu: haver permès la tramitació i el debat sobre textos a favor de l'autodeterminació i en contra de la monarquia.

La mesa del Parlament el 12 de novembre de 2019 (ACN)

En què s'ha fixat la querella de la Fiscalia?

Se centra en el ple del Parlament del 12 de novembre de 2019. Aquell dia, es van debatre i aprovar les respostes de diversos grups parlamentaris a la sentència del procés, del 14 d'octubre. Entre els textos, hi havia una proposta de resolució dels partits independentistes en què es deia que "el Parlament reitera i reiterarà (...) la defensa del dret a l'autodeterminació".

Una altra de les propostes aprovades insistia que "el Parlament reitera i reiterarà (...) la reprovació de la monarquia". Segons la Fiscalia, el 5 de novembre els membres de la mesa ja havien estat advertits pel Tribunal Constitucional del seu deure "d'impedir o de paralitzar qualsevol iniciativa parlamentària" per desenvolupar el procés. Per tant, consideren que van desobeir.

En aquell ple del 12 de novembre de 2019, també es va debatre una moció de la CUP en què es deia: "El Parlament expressa la seva voluntat d'exercir de forma concreta el dret d'autodeterminació i de respectar la voluntat del poble català."

En aquest punt, la sessió va ser moguda. Es va alterar l'ordre del dia, davant les queixes dels grups no independentistes. Denunciaven que s'estava fent per esquivar la prohibició concreta del Constitucional, que s'estava ultimant.

Finalment, la moció s'aprova. I tres minuts després, arriba la notificació del Constitucional.


Qui s'ha presentat com a acusació?

Primer, la Fiscalia Superior de Catalunya. Després, Vox. La jutgessa instructora del cas va acceptar que exercís l'acusació popular, si pagava una fiança de 10.000 euros.


Com es defensen els investigats?

El principal argument de defensa és que estaven protegits per la seva condició de diputats, per l'anomenada inviolabilitat parlamentària. També insisteixen que, com a membres de la mesa, havien de permetre que la cambra debatés sobre qualsevol tema. Diuen que no es podia aplicar una censura prèvia.

A partir d'aquesta argumentació, un dels investigats - Josep Costa, exvicepresident primer del Parlament - fins i tot ha presentat un recurs al Constitucional que, ara, aquest tribunal ha de resoldre. Al·lega que, d'acord amb la seva jurisprudència, no es pot obrir una causa que atempti contra la inviolabilitat parlamentària. I exigeix que s'aturi la investigació a la mesa del Parlament.

Un altre argument de les defenses: posen en dubte les resolucions del Constitucional. Recorden que dos dels seus magistrats - Antonio Narváez i Cándido Conde Pumpido - han acabat abstenint-se en els recursos sobre la sentència del procés, després de les recusacions presentades per suposada falta d'imparcialitat.


Què va passar amb la mesa de Carme Forcadell?

Roger Torrent va agafar el relleu de Carme Forcadell al capdavant de la mesa del Parlament. Forcadell, ara indultada, va ser condemnada a 11 anys i mig de presó per sedició, pels fets de l'1 d'octubre.

I tots els membres independentistes i sobiranistes de la seva antiga mesa han estat condemnats per desobediència, tot i que la sentència encara ha de ser ratificada pel Suprem. Parlem de Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó i Ramona Barrufet, amb penes de 20 mesos d'inhabilitació i multes de 30.000 euros cadascun.

En el cas de Joan Josep Nuet, jutjat al Suprem perquè era diputat a Madrid, la condemna és de 8 mesos d'inhabilitació i 12.000 euros de multa.

ARXIVAT A:
Parlament de Catalunya Roger Torrent Procés català
Anar al contingut