Protesta d'interins a la plaça Sant Jaume de Barcelona, al juny
Protesta d'interins a la plaça Sant Jaume de Barcelona, al juny (ACN/Jordi Bataller)

Les claus de la llei d'interins: qui tindrà dret a plaça i per què alguns s'hi oposen

El projecte de llei vol regularitzar les places públiques ocupades de manera temporal des de fa 5 anys o més, però els sindicats consideren que comportarà acomiadaments

Redacció Actualitzat
TEMA:
Precarietat laboral

Reduir la temporalitat del sector públic és l'objectiu de l'anomenada llei d'interins, que s'ha aprovat al Congrés dels Diputats aquest dijous. La legislació complirà així sentències del Tribunal de Justícia de la UE i del Tribunal Suprem en aquest sentit.

La norma encara ha de passar el tràmit del Senat, però no es preveu que hi hagi grans canvis i la voluntat del govern espanyol és que s'aprovi ràpidament.

 

Qui podrà tenir plaça?

La llei obliga l'administració a ofertar les places que actualment estan "ocupades de manera temporal i ininterrompuda" des de fa cinc anys o més, concretament, des de l'1 de gener del 2016 o abans.

Aquestes places s'hauran d'ofertar abans de l'1 de juny del 2022 i els processos de selecció s'hauran d'acabar abans que s'acabi l'any 2024.

L'accés a aquestes places es farà per un procés de concurs-oposició. La fase de concurs comptarà un 40% i l'experiència serà determinant, segons La Moncloa.

Cada administració podrà adaptar el temari i el tipus de proves al seu àmbit.


Què passa si no se supera el concurs de mèrits?

Si una persona suspèn la fase de concurs igualment se li valoraran els mèrits. Però hi pot haver gent que es quedi fora.

Un cop s'obtinguin les puntuacions, s'ordenaran de més a menys per atorgar les places. La gent que es quedi sense, segons diu la llei, serà acomiadada de manera procedent.

Rebran una indemnització de 20 dies per any treballat, amb un màxim de 12 mensualitats. A banda de la indemnització, les persones que no superin el procés selectiu es podran integrar en borses laborals d'interins específiques o bé en borses ja existents.

 

Què passa amb els interins que no han estat sempre a la mateixa plaça?

Des del sindicat IAC-Catac, Assumpta Barbens és clara: "No ho sabem". La llei parla en tot moment de places, no dels requisits que han de complir les persones que s'hi vulguin presentar. "Fins que no es desenvolupi al si de cada administració no està clar quins requisits concrets hi haurà."

La Moncloa explica que "aquest procés extraordinari d'estabilització afecta les places estructurals que porten almenys cinc anys ocupades de manera interina, així com les ocupades per empleats interins que portin més de cinc anys a l'Administració".

Amb tot, des de La Intersindical alerten de la falta de concreció i de la situació de desavantatge per a les persones que hagin treballat en diferents places de l'administració els darrers anys. Jesús Palomar apunta a un "problema d'interpretació" perquè "la mateixa norma crea incoherència". Defensen que "cal regularitzar la persona, no la cadira."

A qui afectaran els canvis?

La llei s'aplica a l'administració pública però també a les societats mercantils públiques, entitats públiques empresarials, fundacions del sector públic i consorcis del sector públic.

Es calcula que a Espanya hi ha 800.000 interins, uns 90.000 dels quals a Catalunya. La reforma vol estabilitzar més de 300.000 treballadors, i així situar la taxa de temporalitat per sota del 8%.

En els àmbits educatiu i sanitari, la llei dona un marge d'un any per adaptar la normativa al context específic.

La legislació obliga també a convocar processos per a les ofertes públiques que es van fer el 2017 i el 2018. Ho hauran de convocar els anys posteriors.

Qui hi ha votat a favor?

El projecte de llei de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l'ocupació pública l'ha tirat endavant el govern espanyol de PSOE i Podem pactant amb ERC i el PNB. Junts també hi ha votat a favor.

El projecte de llei ha tingut en total 170 vots a favor, 156 abstencions i 5 vots en contra.

PP, Ciutadans, el PDeCAT, Bildu, Vox i Coalició Canària s'han abstingut. Els dos diputats de la CUP, el del Partit Regionalista Canari i una diputada de Podem hi han votat en contra.

La diputada de la CUP Mireia Vehí ha afirmat que l'aprovació de la llei és una "mala notícia" perquè deixarà "molta gent al carrer".

El portaveu del PDeCAT, Ferran Bel, ha anunciat l'abstenció dels seus quatre diputats perquè considera que calia estendre la mesura a tot el personal interí.

 

Per què protesten els sindicats?

Després de la vaga de la setmana passada que va afectar sobretot les escoles, aquesta setmana de nou hi ha hagut mobilitzacions d'alguns sindicats en contra de l'aprovació de la llei i jornades de vaga.

Temen que la reforma de la llei acabi amb acomiadaments massius i critiquen que "s'estabilitzen places, no persones".

Així, demanen que no es facin oposicions i que es reconeguin els interins com a personal fix.

"Considerem que l'oposició no hauria de ser necessària, caldria atorgar les places a qui porti més temps al lloc", apunta Jesús Palomar, de La Intersindical.

 

ARXIVAT A:
Drets laborals Precarietat laboral
Anar al contingut