Les companyies de l'Ibex 35 tindran fins al juliol del 2024 per adaptar-se a la norma (iStock)

Les claus de la llei de paritat, un primer pas en grans empreses, política i institucions

El Consell de Ministres aprova l'avantprojecte de llei per garantir un mínim d'un 40% de dones al govern de l'Estat i dirigint l'administració pública i les grans companyies

RedaccióActualitzat

El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts l'avantprojecte de llei que ha de garantir una representació paritària de dones i homes en els centres de decisió, tant en els del govern de l'estat o l'administració pública com en les direccions de les grans empreses.

La nova normativa, que ara inicia el tràmit d'audiència pública, obliga a modificar almenys cinc lleis de l'Estat per garantir una "presència equilibrada" entre dones i homes en les direccions de diversos òrgans i administracions, on hi haurà d'haver, com a mínim, el 40% de presència del gènere menys representat, que fins ara són les dones.

Les 35 companyies de l'IBEX tindran fins al juliol del 2024 per adaptar-se a la norma i les empreses amb més de 250 treballadors fins al juliol del 2026. Pel que fa als organismes públics, tindran 5 anys per equilibrar els seus alts càrrecs.

La Llei inclou l'obligatorietat de quotes dins l'executiu, als consells d'administració de les grans empreses --tant públiques com privades--, a les juntes de govern dels col·legis professionals i als jurats de premis i reconeixements públics a personalitats.

En concret, la llei estableix:

- Llistes cremallera a les candidatures dels partits en tots els processos electorals, és a dir, en les eleccions al Congrés, al Senat, als parlaments autonòmics, als consells insulars, en les eleccions municipals i també en les del Parlament Europeu. Aquestes candidatures hauran d'intercalar els noms d'homes i de dones d'un en un, de forma alternativa.

- Govern espanyol paritari: hi haurà d'haver un mínim del 40% de cada sexe en les vicepresidències i ministeris del govern espanyol.

- Paritat en direccions i alts càrrecs de l'Estat: les secretaries, subsecretaries o direccions generals de l'estat hauran d'estar ocupades com a mínim en un 40% pel sexe menys representat i en un màxim del 60% per a qui ostenti més càrrecs. També s'haurà de garantir una representació equilibrada d'un màxim de 60/40 en la resta d'institucions públiques com organismes autònoms, agències, empreses públiques o fundacions. Tots aquests organismes tindran un màxim de 5 anys per equilibrar els seus càrrecs, un cop entri en vigor la llei.

- Paritat a les grans empreses: Els consells d'administració i les direccions de qualsevol empresa cotitzada o entitat d'interès públic amb més de 250 treballadors i 50 milions de volum de negoci anual haurà de tenir un 40% de presència del sexe menys representat, que actualment són les dones. També hauran de presentar un Informe anual sobre igualtat de gènere que reculli el compliment d'aquestes obligacions, si no volen ser sancionades.

- Paritat als col·legis professionals i consells generals, on també hi ha d'haver un mínim d'un  40% del gènere menys representat.

- Paritat als jurats dels premis i reconeixements públics: en la composició dels tribunals, jurats i òrgans col·legiats de premis o condecoracions promoguts o finançats pel sector públic també hi haurà d'haver un mínim del 40% del gènere menys representat.

La vicepresidenta primera i ministra d'Afers Econòmics i Transformació Digital, Nadia Calviño, ha assegurat que la llei va més enllà del que exigeix Europa i tot i que ha reconegut que "queda molt a fer" en matèria d'igualtat, s'ha mostrat convençuda que la mesura serà "útil" per millorar la vida de la gent.

"Els avanços socials s'aconsegueixen amb lleis. Aquesta és la política útil que canvia la vida de la gent. I perquè no hi ha temps per perdre, és necessari aquest projecte, que va més enllà de la directiva comunitària tant en terminis com en l'àmbit d'aplicació i en l'ambició del text legal." 

Aquest dissabte, el president del govern, Pedro Sánchez, en anunciar l'aprovació d'aquesta llei, també ha assenyalat que aquesta iniciativa, aprovada un dia abans del 8M, no només es fa "en favor del feminisme", sinó del "conjunt de la societat".

"Si les dones són la meitat de la societat, han de ser la meitat del poder polític i econòmic. Alguns ho veuran excessiu, però els que creiem en el feminisme ho veiem com una qüestió de justícia."

La llei busca un equilibri en les direccions d'empreses, governs i organismes públics (CCMA)

Només una quarta part de les direccions d'empreses les ocupen dones

Actualment, només un de cada quatre llocs de direcció de les empreses espanyoles estan ocupats per dones, segons un estudi d'un grup de l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques.

Aquest percentatge encara és menor en l'accionariat de les companyies, ja que només en tenen el 22,5% de la propietat de les accions i en els consells d'administració, on només hi ha un 17% de dones.

Segons els autors de l'estudi, les empreses grans i les que cotitzen a borsa poden estar subjectes a normatives, com la que aquest dimarts ha aprovat el Consell de Ministres, però en el cas d'empreses més petites, que generalment al capdavant tenen un home, caldrien altres tipus de mesures, com explica Alejandro Escribá, un dels autors de l'estudi:

"No pots obligar un home que és propietari a que la seva empresa estigui dirigida per dones quan, per exemple, ell n'és administrador únic. Cal tenir present aquesta realitat i fomentar, per exemple, l'emprenedoria femenina, amb determinades bonificacions o plantejaments que ajudin a incorporar més dones en l'àmbit de la propietat."

 

De fet, on hi ha més dones en llocs directius i d'òrgans de govern és a les empreses més petites, pero també a les empreses familiars (entorn el 23% en totes dues).

Per reduir la bretxa de gènere, els autors recomanen, a més de promoure l'emprenedoria femenina, donar incentius a la creació i dinamització de consells d'administració amb diversitat de gènere i establir bonificacions a la incorporació de les dones en la propietat de les empreses, especialment en les companyies de més antiguitat.

Per sectors econòmics, és a les empreses immobiliàries, d'hostaleria i de serveis jurídics i comptables on hi ha una presència més elevada de dones en càrrecs, i on n'hi ha menys és en empreses tecnològiques i a les de l'automoció. 

Poques dones en els consells de l'Íbex 35

Tot i que en els últims anys les grans empreses espanyoles han anat incorporant cada vegades més dones als consells d'administració, el seu nombre encara està entorn el 30%.

L'any 2020, coincidint amb l'entrada en vigor de la recomanació de la Comissió Nacional del Mercats de Valors en aquest sentit, les dones representaven ja més d'un 31% als consells de les empreses de l'Ibex. L'any passat pràcticament va arribar al 40% recomanat en conjunt, però encara n'hi ha 15 de les 35 que estan clarament per sota d'aquesta xifra.

El líderatge femení en les grans empreses espanyoles de l'Íbex 35 és mínim. Només quatre dels 35 consells d'aministració estan presidits per dones: el del Santander, per Ana Botín; el d'Inditex, per Marta Ortega; Red Eléctrica per Beatriz Corredor i Bankinter per Dolores Dancausa, que n'és consellera delegada. 

Només hi ha un consell d'administració amb més dones que homes, el de Cellnex i un al 50%, el de Redeia (Red Eléctrica). La resta hauran de canviar les seves cúpules per arribar al 40%, sobretot les cinc que no arriben ni al 30% de dones en els seus consells d'administració, que són Indra, ACS, Naturgy, Sacyr i Fluidra.

A Catalunya, Grífols és qui més dones té al consell d'administració, en són 4 entre 11 homes. A Seat i Bonpreu només n'hi tenen una. 

Però on realment hi ha més camí per recórrer és a les cúpules de les empreses, a l'alta direcció, on les dones amb prou feines superen el 25%.

L'avantprojecte que avui ha aprovat el consell de ministres recomana augmentar aquest percentatge, però no obliga les empreses a fer-ho.

 
ARXIVAT A:
EmpresaBretxa salarialMasclisme
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut