Rècord d'arribada de migrants a les Canàries mentre la costa sengalesa es queda sense peixos

El 2020 hem pogut veure com les arribades de persones migrants en pasteres a les illes Canàries augmentava enormement. Les xifres no tenen precedents. En l'any que acabem de deixar enrere, més de 23.000 persones han arribat a les Canàries per via marítima, mentre que el 2019 la xifra no va arribar a les 3.000 persones. És un augment del 756% en només un any.

A més del Marroc, la majoria d'aquests migrants provenen de països de la costa oest de l'Àfrica. La pesca és un sector fonamental per a la seva economia i subsistència. Però la sobreexplotació pesquera que fan les embarcacions de les grans potències mundials i els recents acords entre la Unió Europea i el Senegal estan deixant els pescadors locals sense feina.

I la migració, en aquestes costes, és sovint l'única opció que els queda.
 

El punt de vista senegalès

Cada tarda es repeteix el ritual a la platja de Mbour, el segon port en rellevància pesquera del Senegal, situat 60 quilòmetres al sud de la capital, Dakar. Els "cayucos" petits que han sortit de bon matí tornen a primera hora de la tarda, enmig del brogit de la riba, on milers de persones formiguegen per descarregar, netejar, tallar, trinxar i vendre el peix, el gran actiu del país, juntament amb el turisme.

Els "cayucos" grans, amb una tripulació de 25 persones, tornen o es preparen per sortir a mar oberta. Hi seran 5 setmanes, pesquen amb xarxa i tenen sistemes de conserva.

El peix, però, minva cada any. La pesca tradicional amb "cayuco" no pot competir amb els grans vaixells congeladors espanyols, portuguesos i francesos, emparats pels acords entre el Senegal i la Unió Europea. Suleiman Dia té 40 anys i tres fills. Pesca des de fa 25 anys i els números no li surten.

"Abans, fa 10 anys, sorties 8, 10 o 20 quilòmetres i hi havia peix. I molt bo, com el mero, la gambeta o l'orada. Ara no hi ha res", recorda Dia.

En aquesta tessitura, centenars de "cayucos" han canviat la pesca pel tràfic de persones. Un passatge costa entre 400 i 600 euros. Una fortuna per qui s'embarca i per qui hi posa la barca -en aquest cas, multiplicada pel nombre de passatgers. Suleiman Dia no en vol ni sentir a parlar:
 

"Quan surts a pescar poden passar dos mesos sense que guanyis un ral. En canvi, si carregues gent per portar-los a les Canàries, guanyes fins a 600 euros per cap. I pots pensar que és millor. Però t'equivoques, perquè portes la gent a fer un sacrifici inhumà. Jo no ho faria mai. No m'embarcaria ni que em donessin mil o dos mil euros."