Rècord d'arribada de migrants a les Canàries mentre la costa sengalesa es queda sense peixos
La crisi de la pesca tradicional al Senegal per la competència dels grans vaixells pesquers europeus ha estimulat el trànsit cap al tràfic de persones
Rècord d'arribada de migrants a les Canàries mentre la costa sengalesa es queda sense peixos
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Rècord d'arribada de migrants a les Canàries mentre la costa sengalesa es queda sense peixos

La crisi de la pesca tradicional al Senegal per la competència dels grans vaixells pesquers europeus ha estimulat el trànsit cap al tràfic de persones

RedaccióActualitzat
TEMA:
Àfrica

El 2020 hem pogut veure com les arribades de persones migrants en pasteres a les illes Canàries augmentava enormement. Les xifres no tenen precedents. En l'any que acabem de deixar enrere, més de 23.000 persones han arribat a les Canàries per via marítima, mentre que el 2019 la xifra no va arribar a les 3.000 persones. És un augment del 756% en només un any.

 

A més del Marroc, la majoria d'aquests migrants provenen de països de la costa oest de l'Àfrica. La pesca és un sector fonamental per a la seva economia i subsistència. Però la sobreexplotació pesquera que fan les embarcacions de les grans potències mundials i els recents acords entre la Unió Europea i el Senegal estan deixant els pescadors locals sense feina.

I la migració, en aquestes costes, és sovint l'única opció que els queda.
 

El punt de vista senegalès

Cada tarda es repeteix el ritual a la platja de Mbour, el segon port en rellevància pesquera del Senegal, situat 60 quilòmetres al sud de la capital, Dakar. Els "cayucos" petits que han sortit de bon matí tornen a primera hora de la tarda, enmig del brogit de la riba, on milers de persones formiguegen per descarregar, netejar, tallar, trinxar i vendre el peix, el gran actiu del país, juntament amb el turisme.

Els "cayucos" grans, amb una tripulació de 25 persones, tornen o es preparen per sortir a mar oberta. Hi seran 5 setmanes, pesquen amb xarxa i tenen sistemes de conserva.

El peix, però, minva cada any. La pesca tradicional amb "cayuco" no pot competir amb els grans vaixells congeladors espanyols, portuguesos i francesos, emparats pels acords entre el Senegal i la Unió Europea. Suleiman Dia té 40 anys i tres fills. Pesca des de fa 25 anys i els números no li surten.

"Abans, fa 10 anys, sorties 8, 10 o 20 quilòmetres i hi havia peix. I molt bo, com el mero, la gambeta o l'orada. Ara no hi ha res", recorda Dia.

En aquesta tessitura, centenars de "cayucos" han canviat la pesca pel tràfic de persones. Un passatge costa entre 400 i 600 euros. Una fortuna per qui s'embarca i per qui hi posa la barca -en aquest cas, multiplicada pel nombre de passatgers. Suleiman Dia no en vol ni sentir a parlar:
 

"Quan surts a pescar poden passar dos mesos sense que guanyis un ral. En canvi, si carregues gent per portar-los a les Canàries, guanyes fins a 600 euros per cap. I pots pensar que és millor. Però t'equivoques, perquè portes la gent a fer un sacrifici inhumà. Jo no ho faria mai. No m'embarcaria ni que em donessin mil o dos mil euros."

 
ARXIVAT A:
ÀfricaMigracions

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut