Les begudes ensucrades tenen 100 vegades més plastificants que l'aigua
Els plastificants provenen del mateix envàs, inclosos els de vidre, però també del sucre afegit a les begudes
No s'havia fet mai una anàlisi tan exhaustiva de la presència de plastificants organofosforats en diferents tipus de begudes, des de l'aigua fins al vi passant pel te o el cafè. L'estudi, publicat a la revista Environment International i fet per investigadors de l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua del CSIC, ha detectat nivells 100 vegades més elevats en els refrescos de cola i sucs amb sucres afegits que en l'aigua, sobretot del fosfat de 2-etilhexil difenil (EHDPP per les seves sigles en anglès).
Els refrescos de cola tenien una concentració mitjana de 2.876 nanograms per litre (ng/L) i els sucs amb sucres afegits, 2.965 ng/L, mentre que els nivells més baixos s'han trobat en les mostres d'aigua (20,7 ng/L).
Aquests compostos químics s'afegeixen als plàstics perquè siguin més flexibles i durin més.
Més del 95% de les begudes ensucrades tenen, almenys, un dels 19 plastificants organofosforats i, segons demostren diversos estudis, a la llarga, són tòxics i estan relacionats amb danys neurològics, disrupció endocrina, càncer i problemes de fertilitat.
Provenen de l'envàs i del sucre
Els plastificants provenen de l'envàs, ja sigui de vidre, ampolles de plàstic, llaunes d'alumini i brics. Sorprenentment, els refrescos envasats en vidre també en porten. Julio Fernández-Arribas, un dels autors principals de l'estudi:
"Les ampolles de vidre tenen un tap metàl·lic i, sota de la xapa, un recobriment de plàstic. Doncs hem trobat els mateixos nivells dels compostos al tap i al líquid. Concretament, vuit plastificants, i en té nou l'EHDPP, el compost majoritari."
Els investigadors també s'han fixat que les begudes ensucrades tenen uns nivells més alts que les no ensucrades. Per això van decidir analitzar algunes mostres de sucre blanc, com el que venen al supermercat, i també han trobat aquests nivells.
"Per tant, la contaminació pot venir tant del plàstic de l'envàs com del sucre refinat."
Una de les hipòtesis dels investigadors és que durant el processament d'aquests sucres, en la fabricació i refinament, estiguin en contacte amb materials que tinguin aquests compostos com a additius.
Estudis relacionen el compost amb malalties
Actualment, aquests compostos estan autoritzats per fer-los servir en envasos alimentaris, però cada vegada hi ha més evidència científica entre l'exposició humana i algunes malalties. Ethel Eljarrat, investigadora científica de l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua (IDAEA) del Consell Superior de les Investigacions Científiques (CSIC), diu que "no tenen una toxicitat aguda, és a dir, no per prendre't un refresc que estigui contaminat amb aquests plastificants et passarà alguna cosa de forma immediata. És a llarg termini".
"Les petites quantitats que ingerim, cada dia, al cap del temps sí que poden arribar a causar certs problemes de salut, com ara alteracions en el metabolisme, infertilitat, efectes neurotòxics i alguns tipus de càncer."
De fet, un d'aquests compostos, l'EHDPP, està vinculat a un risc més elevat de tenir càncer de mama i úter.
Més exposats del que pensem
Tenint en compte que el consum mitjà de refrescos per persona a Espanya és de gairebé 36 litres a l'any, la quantitat de plastificants que ingerim a través de les begudes, sobretot de les ensucrades, representa el 10% de tots els que arriben al nostre cos, al dia.
"Tot i que aquests estan per sota del llindar de seguretat, hem de tenir en compte que aquests plastificants també ens arriben al cos humà a través d'altres vies d'exposició com la ingesta d'aliments i la inhalació, i per això és necessari realitzar una avaluació completa de la quantitat total de plastificants als quals estem exposats", segons la investigadora Ethel Eljarrat.
No tant a les càpsules de cafè de plàstic
Una dada curiosa és que, al contrari del que pot semblar a priori, el cafè envasat en càpsules de plàstic no té més compostos químics tòxics d'aquests que els refrescos de cola. Ethel Eljarrat: "Pensàvem que en les màquines de càpsules, tant per l'elevada pressió com per la temperatura, hi podria haver més despreniment dels plastificants de l'envàs, però no hem vist diferències. Creiem que potser es deu a la brevetat del temps de preparació del cafè."
Però sí que generen més residus i la majoria de les càpsules no són respectuoses amb el medi ambient, cosa que suposa un impacte superior que si el consumim a granel.
