Palma

Les Balears posen límit als creuers: tres al dia i només un amb més de 5.000 passatgers

El principal port de Mallorca es converteix en el primer de l'estat espanyol i el segon d'Europa a posar un topall a l'arribada de creuers

RedaccióActualitzat

Fins al 2026, el port de Palma rebrà un màxim de tres creuers al dia, no hi podran coincidir més de cinc i tindrà un topall de 8.000 creueristes diaris de mitjana. Aquestes són les línies vermelles de l'acord entre el govern de les Illes Balears i les principals empreses navilieres per compatibilitzar el turisme, la protecció cultural i mediambiental, i la convivència amb els residents.

El memoràndum, presentat dijous al Palau de Congressos de Palma, també estipula que només un dels tres creuers diaris que atraquin al port de Mallorca podrà tenir capacitat per a més de 5.000 passatgers.
 

El primer port de l'Estat que posa topalls als creuers

Amb aquest acord, el port de Palma es converteix en el primer de l'estat espanyol que limita l'arribada de creuers. A Europa, només Dubrobnik, a Croàcia, disposa d'una regulació d'aquestes característiques per al turisme de creuers.

La presidenta del govern de les Illes Balears, Francina Armengol, present a l'acte de signatura del memoràndum, ha destacat l'objectiu de futur d'aquesta entesa:

"Hem de fugir de la massificació i aquest és un dels reptes que estem assumint des d'aquest memoràndum d'entesa. I òbviament, el turisme, perquè tingui futur, també ha de ser equilibrat amb els residents, que tenen els seus drets."

Les empreses del sector han reconegut que s'han adaptat a donar solucions, davant la impossibilitat legal de posar límits, en una negociació que ha durat dos anys i que es va tancar fa uns mesos a Hamburg. No han volgut aclarir si la limitació dels creuers s'aplicarà a altres ports de l'Estat.

Tres creuers diaris a Palma: el límit marcat pel govern balear i les navilieres
Francina Armengol signa l'acord amb representants del sector dels creuers (Europa Press/Isaac Buj)

La pressió popular reivindica els drets dels ciutadans

L'acció de la Plataforma contra els Megacreuers i d'una part de la ciutadania ha estat fonamental per assolir aquest acord. Jaume Garau, portaveu de la plataforma, explica que fa temps que reivindiquen els drets dels ciutadans de l'illa i s'oposen a les embarcacions d'aquestes característiques:

"Pensam que aquests barcos no són per a aquesta badia. Ni un, ni dos, ni tres. Naltros volem un creuerisme que sigui a la mida de la nostra ciutat, que enforteixi es teixit local."

L'eslora del creuer més gran del món, posada en vertical, ha servit per escenificar la campanya "Fora d'escala" de la Plataforma contra els Megacreuers.

Busquen la sostenibilitat futura del sector

L'acord s'emmarca en l'estratègia del govern balear per posar límits al turisme que arriba a les Illes. En aquesta línia, al febrer es va presentar un decret que prohibeix fer més places hoteleres a les Balears durant quatre anys.

La indústria dels creuers aporta prop de 500 milions d'euros anuals a l'economia de les Illes Balears i genera més de 4.000 llocs de treball, d'acord amb l'Associació Internacional de Línies de Creuers (CLIA, per les seves sigles en anglès), signant del memoràndum. La nova legislació pretén iniciar un canvi de model en el sector dels creuers i buscar la sostenibilitat a llarg termini. 

De moment, el creuer més gran del món està previst que dilluns torni a fer el mateix itinerari.

 

ARXIVAT A:
TurismeIlles Balears
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut