Les anàlisis de sang milloren la detecció precoç i la supervivència en càncer de pulmó
La detecció en els primers estadis augmenta les possibilitats de supervivència i redueix el nombre de proves innecessàries
Anàlisis de sang i escàners poden augmentar de forma molt significativa la detecció precoç del càncer de pulmó. A la conferència internacional sobre aquesta malaltia, que ha acabat aquest dimarts a Barcelona, s'han exposat dos estudis que demostren l'eficàcia de combinar aquestes dues proves.
El primer és l'assaig de detecció precoç de càncer de pulmó a Escòcia (Early Detection of Cancer of the Lung Scotland). Aquest país té una de les taxes més altes del món. En un any, es diagnostiquen més de 5.000 casos i el 2017 es van produir 4.069 morts per aquesta malaltia.
En el conjunt del Regne Unit, la supervivència al cap de cinc anys és només del 9%, en bona part perquè el diagnòstic es fa massa tard. L'objectiu de l'assaig és trobar un sistema per millorar la detecció en els estadis inicials.
L'estudi es va fer amb més de 12.000 voluntaris. Es tractava d'homes i dones d'entre 50 i 75 anys considerades amb risc elevat de patir càncer de pulmó en els següents 24 mesos, degut a que eren fumadors o exfumadors.
El mètode consisteix primer en una anàlisi de sang per detectar els anticossos que el sistema immunitari produeix per fer front a les cèl·lules tumorals. Si es detectaven, els participants eren sotmesos a radiografies del pit i a escàners. Si aquestes proves no mostraven evidències de càncer de pulmó, es repetien cada sis mesos durant dos anys.
Entre les persones que van ser sotmeses a aquestes proves i que van desenvolupar càncer es van poder diagnosticar en els primers estadis el 41,1% dels casos. En canvi, en el grup control, que va seguia els estàndards actuals, només es van detectar el 26,8% dels casos. Així ho valorava Frank Sullivan, un dels directors de l'assaig:
"Aquest estudi ens acosta a fer un diagnòstic precoç del càncer de pulmó, cosa que podria tenir un impacte significatiu en vides salvades".
El càncer de pulmó no només és difícil de detectar de manera precoç, sinó que quan es duen a terme les proves es poden produir molts falsos positius. Això comporta sotmetre a més proves a pacients que en realitat no ho necessiten. Per això, aquests nous mètodes tenen gran importància, com explica Ramon Rami, copresident de la conferència mundial:
"Es tracta de seleccionar encara més els malalts amb risc de càncer de pulmó mitjançant la cerca de biomarcadors a la sang. Això redueix el número de TAC a fer i, segurament, abaratiria els programes de cribratge poblacional".
Els autors calculen que amb el mètode es podria reduir en dos terços la quantitat d'escàners i proves d'imatge necessàries per detectar el càncer en persones d'alt risc.
Preveure el càncer fins a quatre anys abans
L'altra mètode s'anomena BioMILD i l'han desenvolupat investigadors italians. Es basa també en una anàlisi de sang, en aquest cas per detectar els anomenats microARN, cadenes curtes d'ARN, substància generada a partir de l'ADN. Aquests microARN poden assenyalar l'existència de cèl·lules tumorals.
El director de l'estudi és Ugo Pastorino, de l'Institut Nacional dels Tumors de Milà. En estudis anteriors, havia demostrat que alguns microARN indicadors de la presència d'un càncer de pulmó agressiu es podien detectar a la sang fins i tot dos anys abans que s'observi la malaltia amb els escàners.
En la prova presentada a Barcelona hi van participar 4.119 voluntaris d'entre 50 i 75 anys, fumadors i exfumadors. Els van dividir en tres grups, segons si l'anàlisi de sang i l'escàner posterior donaven negatius, si una de les dues proves donava positiu o si totes dues indicaven la possible presència de cèl·lules tumorals.
Al cap de 4 anys, hi havia un nombre superior i significatiu de casos de càncer entre les persones que havien donat positiu en una de les proves o en totes dues, en comparació amb els que havien donat negatiu en l'anàlisi de sang i en l'escàner. La distribució per edats, sexe i consum de tabac era semblant als tres grups i per tant es descartava que els diferències es deguessin a quests factors.
Segons Pastorino, es demostra així que el mètode BioMild "és una eina valuosa i segura per avaluar el risc individual i reduir els escàners innecessaris que es repeteixen en les proves de detecció del càncer".
