Les 500 superilles projectades a Barcelona evitarien unes 700 morts prematures anuals

La reducció de la contaminació atmosfèrica i acústica i de l'efecte illa de calor són alguns dels factors que reduirien la mortalitat a la ciutat
Les 500 superilles projectades a Barcelona evitarien unes 700 morts prematures anuals

Les 500 superilles projectades a Barcelona evitarien unes 700 morts prematures anuals

La reducció de la contaminació atmosfèrica i acústica i de l'efecte illa de calor són alguns dels factors que reduirien la mortalitat a la ciutat
Xavier Duran Actualitzat
TEMA:
Salut
Les 500 superilles projectades a Barcelona evitarien unes 700 morts prematures anuals

Les superilles tenen un efecte beneficiós en la salut

Si el projecte de superilles a Barcelona es desenvolupés en la seva totalitat s'evitarien 667 morts prematures anuals a la ciutat. Aquesta és la conclusió d'un estudi dut a terme per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) que es publica a la revista "Environment International".

La superilla és un concepte creat per BCNecologia, que consisteix en agrupar diverses illes de cases per restringir el trànsit i alliberar espai públic. La proposta inicial era crear 503 superilles repartides equitativament per tota la ciutat.

Per dur a terme l'estudi, fet amb la col·laboració de l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) i de BCNecologia, els investigadors van realitzar un càlcul estadístic per quantificar els canvis que la creació de les 503 "superilles" produiria en els nivells de diòxid de nitrogen (NO2) a l'aire, soroll procedent del trànsit, activitat física, superfície d'espais verds i temperatures de la ciutat.

A continuació, van combinar les evidències científiques disponibles sobre la relació entre cada un d'aquests cinc factors i la mortalitat amb les dades actuals d'exposició a cada un d'ells i de morts per causes naturals a Barcelona.
 

Allargar l'esperança de vida i estalviar diners

Els resultats dels càlculs indiquen que el projecte original de les "superilles" podria prevenir 667 morts prematures a l'any, al mateix temps que augmentaria  l'esperança de vida en una mitjana de gairebé 200 dies per persona i que permetria un estalvi econòmic anual de 1.700 milions d'euros.
 

A les superilles el trànsit es restringueix i es pacifica

 

L'estudi quantifica les morts evitades per cadascun dels factors que es redueixen. Així, la major part -291 morts prematures menys- provindrien de la reducció dels nivells de contaminació de l'aire. La reducció de la contaminació acústica evitaria 163 morts anuals i la mitigació de l'efecte illa de calor -augment de temperatura a les ciutats en relació amb els seus voltants- implicaria 117 morts prematures menys.

Una altra conseqüència és que es reduiria el transport privat motoritzat. Dels gairebé 1.190.000 viatges que es produeixen cada dia feiner, prop de 230.000 es passarien a realitzar en transport públic i actiu (amb bicicleta i/o a peu). Això significaria un augment en l'activitat física que evitaria 36 morts prematures.

A més, es guanyarien espais verds que, només a l'Eixample, implicarien 60 morts anuals menys.
 

Més transport públic

Els autors alerten que es tracta només d'estimacions i que la metodologia emprada compta amb limitacions. Per això, Natalie Mueller, primera autora de l'estudi i investigadora d'ISGlobal, demana que es prenguin amb cautela, tot i que això no treu importància ni consistència a la conclusió general:

"Més enllà de les xifres concretes, el que aquest estudi demostra és que les intervencions de planificació urbana i del transport, com les superilles, tenen implicacions importants per a la salut pública".

En el mateix sentit s'expressa Mark Nieuwenhuijsen, coordinador de l'estudi i director de la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut d'ISGlobal:

"Les nostres estimacions ofereixen un exemple del que es podria aconseguir adoptant un nou model urbà que prioritzi l'enfocament de salut i que permeti reduir de manera significativa les exposicions perjudicials a què ens sotmet el model actual".

Però els beneficis no provindran de la simple implantació de les superilles, sinó d'un model que millori la xarxa de transport públic i de carrils bici, entre altres coses. Els autors consideren bàsic reduir, per exemple, el gran nombre de viatges que es produeixen cada dia d'entrada i sortida de la ciutat. I per això cal que la millora del transport públic abasti tota l'àrea metropolitana de Barcelona.

"Cal un canvi de paradigma urgent -conclou Natalie Mueller-: passar d'una planificació urbana centrada en l'automòbil cap a una nova que situï les persones al centre". 
 

L'espai guanyat dona lloc a activitats diverses

 

En una entrevista publicada al 324.cat al gener del 2017, el director de BCNecologia, Salvador Rueda, mostrava dades sobre els beneficis de les superilles, tant al districte de Gràcia, a Barcelona, com a Vitoria-Gasteiz. I també afirmava que el projecte té els seus detractors "com tot el que està relacionat amb el cotxe".

L'estudi es publica pocs dies després de l'informe de l'Agència de Salut Pública de Barcelona en què s'estima que cada any moren 424 persones per l'exposició continuada a nivells superiors de contaminació -concretament de NO2 i PM2.5- als que recomana l'Organització Mundial de la Salut.

ARXIVAT A:
Salut Medi ambient Ecologia Contaminació Mobilitat

VÍDEOS RELACIONATS