Vaticà

Les 10 creus del pontificat de Benet XVI

El papat de Benet XVI, escollit el 2005 després de la mort de Joan Pau II, ha estat envoltat de polèmiques i escàndols que l'han acompanyat des del primer dia.

RedaccióActualitzat
El papa Benet XVI posarà fi al seu Pontificat el 28 de febrer. Ho farà per "falta de forces" i degut a la seva "edat avançada", segons ha anunciat ell mateix en un discurs en llatí, la llengua oficial de l'Església, des de la ciutat del Vaticà. Joseph Ratzinger, de 85 anys, ha fet l'anunci de la renúncia al ministeri de bisbe de Roma aquest 11 de febrer en un fet sense precedents des de l'edat mitjana.

Un cop coneguda la notícia històrica de l'abdicació del pontífex, s'obre ara una etapa de transició al Vaticà fins a l'elecció del pròxim dirigent de l'Esglèsia catòlica, però també arriba el moment de fer balanç del papat del 265è papa de Roma.

Segons diversos bisbes i experts, Benet XVI passarà a la història com un papa d'una gran profunditat teològica, que va voler reformar l'Església i no ho va aconseguir. Un papa que, sense viatjar tant com el seu predecessor, va fer viatges històrics, com el que el va dur a Cuba el mes de març de l'any passat.

No obstant això, el papat de Benet XVI, escollit el 2005 després de la mort de Joan Pau II, ha estat envoltat de polèmiques i escàndols que l'han acompanyat des del primer dia. De fet, abans i tot que hi hagués fumata blanca, el teòleg suís Hans Küng, assessor al Concili Vaticà II i nomenat pel papa Joan XXIII, ja va aixecar polseguera quan va denunciar Ratzinger acusant-lo d'estar manipulant el col·legi cardenalici de cara a l'elecció del nou pontífex. La creu que més ha marcat els seus 8 anys de pontificat han estat els escàndols de pederàstia.

10 escàndols i polèmiques

1. Els casos de pederàstia: Des de l'any 2010  especialment s'han destapat un seguit de casos d'abusos sexuals a menors per part del clergat i ha pres força la sospita que molts d'ells van passar amb la connivència de les altes esferes eclesiàstiques. El silenci i la inacció dels líders catòlics a Irlanda i a diversos països europeus han contribuït a augmentar l'abast dels fets.

2. Interpretació "sui generis" de l'holocaust. Durant el pelegrinatge del papa Ratzinger al camp d'extermini d'Auschwitz, al maig del 2006, va atribuir la responsabilitat dels crims del nazisme exclusivament a un "grup de criminals" i va eludir el deure polític d'Alemanya. Benet XVI va exonerar amb les seves paraules el poble alemany, segons ell, "abusat" i "utilitzat com a instrument de destrucció". El discurs va causar una gran polèmica entre la comunitat jueva, coincidint amb el ressorgiment de veus negacionistes de l'holocaust. El que sí que va reconèixer el papa va ser que "els governants del Tercer Reich van voler aixafar tot el poble jueu".

3. L' islam i la raó: Quatre mesos més tard, el setembre del 2006, el papa va tornar a encendre la indignació, en aquest cas, en el món musulmà. En una conferència sobre la fe i la raó a la universitat alemanya de Ratisbona, a Baviera, la seva regió natal, va utilitzar la frase d'un emperador bizantí que diu "Mostra'm el que Mahoma ha aportat de nou i només trobaràs coses malvades i inhumanes". Diferents dirigents musulmans van criticar també que el papa assegurés que "la jihad, guerra santa, està en contra de Déu".

4. Negació de la "purificació" de cultures indígenes: El 2007, en un viatge pel Brasil, Joseph Ratzinger va negar que després del descobriment d'Amèrica l'Església imposés cap doctrina, sinó que va ser "una trobada" que va provocar la conversió al catolicisme dels pobles autòctons d'Amèrica. Davant la indignació dels representants de grups indígenes, el papa va insistir que la fe cristina va enriquir les cultures precolombines i que "l'anunci de Jesús i del seu evangeli no va suposar, en cap moment, l'alienació de les cultures anteriors".

5. Excomunicar qui doni suport a l'avortament:
Abans de trepitjar el Brasil, des de l'avió, el papa ja havia alimentat una altra polèmica oberta, en aquest cas l'avortament. El pontífex va reafirmar-se en la decisió d'excomunicar "els polítics que donin suport a la legalització de l'avortament" i va reiterar que la interrupció de l'embaràs "no és negociable". Les seves paraules normalitzaven l'expulsió de l'Església dels legisladors mexicans que van permetre la legalització de l'avortament en les primeres 12 setmanes d'embaràs.

6. Tornar a la missa en llatí: Acostament als tradicionalistes. L'estiu del 2007, el papa va autoritzar per decret una major utilització de les misses en llatí. També va subratllar que el missal del Concili Vaticà II "és i continua sent" la forma normal de la litúrgia. Amb aquest pas, Benet XI accedia a les reivindicacions dels catòlics tradicionalistes i inquietava els progressistes, que consideren el Concili Vaticà II com una ruptura. Grups de jueus van expressar preocupació perquè el decret ressuscitava oracions que demanen als catòlics pregar per la conversió dels jueus.

7. Integrisme i negacionisme: Rehabilitació de Williamson. El gener del 2009, de nou per decret, el papa va aixecar l'excomunió de quatre bisbes expulsats feia 20 anys, entre ells el britànic negacionista Richard Williamson. Representants de l'Església catòlica, dels jueus i del govern francès van criticar intensament la decisió del papa davant la rehabilitació dels seguidors del cismàtic i ultraconservador Marcel Lefebvre. El 2006, Joseph Ratzinger ja havia afirmat davant de 250.000 seguidors que "la teoria de l'evolució és irracional".

8. Preservatius i sida: El preservatiu no és la solució. En el seu primer viatge apostòlic a l'Àfrica, Benet XVI va reafirmar l'oposició de l'Església a l'ús del preservatiu en la lluita contra la sida, on més de 25 milions de persones han mort per aquesta malaltia. Ratzinger va insistir que "no es pot superar la sida amb la distribució de preservatiu; al contrari, augmenten el problema".

9. Pius XII: Un sant sota sospita. Abans d'acabar el 2009, el papa va impulsar la beatificació del Pius XII, un ultraconservador fortament criticat per la comunitat jueva per la seva passivitat davant i durant l'holocaust. L'ofensa la van viure especialment els jueus de Berlín i Roma.

10. El majordom lladre:
A finals del 2012 el Vaticà va començar un judici insòlit. El majordom privat del papa Benet XVI va ser jutjat, acusat de robar documents confidencials i filtrar-los a la premsa. Paolo Gabriele, de 42 anys, considerat membre de la "família papal", va ser finalment indultat pel papa. El 22 de desembre, poc abans del Nadal, Joseph Ratzinger li va comunicar que el perdonava a ell i a l'informàtic que també estava implicat en el cas.
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut