L'Ertzaintza deté dos joves en un acte de protesta contra la decisió de declarar terrorista l'entorn juvenil abertzale
El País Basc viu hores de tensió després de la decisió del Tribunal Suprem de considerar les associacions juvenils Jarrai, Haika i Segi organitzacions terroristes. Aquest migdia una roda de premsa en contra de la sentència a Vitòria ha acabat amb dues detencions davant la negativa de dos dels participants a identificar-se. Els joves han quedat en llibertat a la tarda, un cop acabades les diligències policials. El centenar llarg de joves que havien donat suport a l'acte han acabat concentrant-se davant dels ertzaines sota crits que instaven a continuar la lluita. Des de molts àmbits es tem un increment de la violència al carrer aquest cap de setmana.
La reacció del moviment juvenil a la decisió del Suprem no s'ha fet esperar. La plaça Tres de Març de Vitòria, just davant de la seu del sindicat LAB, ha estat el lloc escollit per uns 150 joves que s'han presentat com a independentistes per oferir una roda de premsa per denunciar la sentència. Han fet una crida a la mobilització i han expressat el "desacord i empipament" afegint que no es tractava d'un judici personal sinó contra tota la joventut i tot Euskal Herria.
L'Ertzaintza ha fet acte de presència, ha col·locat els assistents de cara a la paret i els ha demanat la documentació. Dos dels joves, entre ells el coordinador de Batasuna a Àlaba, Asier Harraiz, s'han negat a identificar-se i han estat arrestats, tot i que posteriorment han quedat en llibertat. Davant les detencions, els joves han optat per asseure's al mig de la plaça enfront dels ertzaines i fer crits i xiulades.
L'amenaça de la kale borroka
Aquest incident evidencia una vegada més la tensió que es viu a Euskadi. Ara la mirada està posada al carrer. Des de la Confederació Espanyola de Policia i el Sindicat Unificat de Policia alerten d'un més que probable increment de les protestes i els actes de violència com a resposta a la decisió judicial. Pels carrers del bulevard de Sant Sebastià, on avui se celebra la tradicional Tamborrada, ja han aparagut cartells enganxats en cabines i parades d'autobús fent una crida a sumar-se a una jornada de lluita.
Aquesta matinada, uns desconeguts han calat foc a un caixer del Banc Santander de la localitat biscaïna de Lemoa. Els vàndals han fet servir una garrafa de plàstic amb líquid inflamable però no va fer falta la intervenció dels bombers ja que el foc es va apagar sol.
Un cop més al malaguanyat procés de pau
El Tribunal Suprem ha equiparat els còctel Molotov dels actes de kale borroka amb les armes que utilitza ETA i ha elevat a la categoria de terroristes els integrants de les associacions juvenils de l'entorn abertzale. Tot plegat en un moment en què la solució al conflicte basc és cada cop més llunyana. L'atemptat d'ETA a Barajas, que va causar dos morts, va posar fi al procés de pau obert després de l'alto el foc de la banda el març passat. Tot i això no s'han tancat definitivament totes les portes al diàleg però la situació ha tensat encara més la corda entre socialistes i populars.
En aquest context la decisió del Suprem de rectificar el que el 2005 havia dit l'Audiència Nacional, que en el sumari del "cas Jarrai" va considerar aquesta organització i les seves successores com a associacions il·lícites i va imposar unes penes molt baixes als 24 acusats, ha caigut com una galleda d'aigua freda. La sentència de l'Alt Tribunal suposa endurir les penes per a 23 dels 24 implicats en el cas. Per ara ja s'han practicat quatre detencions.
Les altres conseqüències
La posició de l'Alt Tribunal marca també un precedent i és que a partir d'ara no només ETA es pot definir com a organització terrorista, sinó també el seu entorn. Un doctrina que pot influir en els sumaris que l'esquerra abertzale té oberts amb la justícia, que actualment són sis. Per exemple el macrojudici del 18/98 en què una seixantena de persones estan acusades de pertinença a l'aparell polític i de finançament d'ETA, o també el cas de suspensió d'activitats de Batasuna o el tancament del diari "Egunkaria".
L'Ertzaintza ha fet acte de presència, ha col·locat els assistents de cara a la paret i els ha demanat la documentació. Dos dels joves, entre ells el coordinador de Batasuna a Àlaba, Asier Harraiz, s'han negat a identificar-se i han estat arrestats, tot i que posteriorment han quedat en llibertat. Davant les detencions, els joves han optat per asseure's al mig de la plaça enfront dels ertzaines i fer crits i xiulades.
L'amenaça de la kale borroka
Aquest incident evidencia una vegada més la tensió que es viu a Euskadi. Ara la mirada està posada al carrer. Des de la Confederació Espanyola de Policia i el Sindicat Unificat de Policia alerten d'un més que probable increment de les protestes i els actes de violència com a resposta a la decisió judicial. Pels carrers del bulevard de Sant Sebastià, on avui se celebra la tradicional Tamborrada, ja han aparagut cartells enganxats en cabines i parades d'autobús fent una crida a sumar-se a una jornada de lluita.
Aquesta matinada, uns desconeguts han calat foc a un caixer del Banc Santander de la localitat biscaïna de Lemoa. Els vàndals han fet servir una garrafa de plàstic amb líquid inflamable però no va fer falta la intervenció dels bombers ja que el foc es va apagar sol.
Un cop més al malaguanyat procés de pau
El Tribunal Suprem ha equiparat els còctel Molotov dels actes de kale borroka amb les armes que utilitza ETA i ha elevat a la categoria de terroristes els integrants de les associacions juvenils de l'entorn abertzale. Tot plegat en un moment en què la solució al conflicte basc és cada cop més llunyana. L'atemptat d'ETA a Barajas, que va causar dos morts, va posar fi al procés de pau obert després de l'alto el foc de la banda el març passat. Tot i això no s'han tancat definitivament totes les portes al diàleg però la situació ha tensat encara més la corda entre socialistes i populars.
En aquest context la decisió del Suprem de rectificar el que el 2005 havia dit l'Audiència Nacional, que en el sumari del "cas Jarrai" va considerar aquesta organització i les seves successores com a associacions il·lícites i va imposar unes penes molt baixes als 24 acusats, ha caigut com una galleda d'aigua freda. La sentència de l'Alt Tribunal suposa endurir les penes per a 23 dels 24 implicats en el cas. Per ara ja s'han practicat quatre detencions.
Les altres conseqüències
La posició de l'Alt Tribunal marca també un precedent i és que a partir d'ara no només ETA es pot definir com a organització terrorista, sinó també el seu entorn. Un doctrina que pot influir en els sumaris que l'esquerra abertzale té oberts amb la justícia, que actualment són sis. Per exemple el macrojudici del 18/98 en què una seixantena de persones estan acusades de pertinença a l'aparell polític i de finançament d'ETA, o també el cas de suspensió d'activitats de Batasuna o el tancament del diari "Egunkaria".
