L'entorn dels joves de la cèl·lula del 17A no va detectar la seva radicalització

L'entorn dels joves de la cèl·lula del 17A no va detectar la seva radicalització

L'entorn dels joves de la cèl·lula del 17A no va detectar la seva radicalització

Anna Teixidor Actualitzat
TEMA:
Atemptats Barcelona Cambrils
La plaça de Ripoll, ciutat d'on eren la majoria dels membres de la cèl·lula que va atemptar a Barcelona i Cambrils
La plaça de Ripoll, ciutat d'on eren la majoria dels membres de la cèl·lula que va atemptar a Barcelona i Cambrils

Què va detectar l'entorn més pròxim dels autors materials dels atemptats de Barcelona i Cambrils? Es van activar alguns senyals però, en aquell moment, ningú va fer el crit d'alerta. Aquells que han prestat declaració diuen que va haver-hi un cert canvi d'actitud, sobretot, en la manera de vestir i els seus hàbits d'oci, però el subinspector cap de la unitat de radicalitzacions dels Mossos d'Esquadra explica a TV3 que aquests canvis no feien encendre l'alarma:

"Sí que amb posterioritat tenim coneixement que els cercles més propers tant d'afinitat com de familiaritat van detectar canvis en ells que podríem considerar petits senyals d'alarma. En tot cas, aquests canvis no són una relació causa-efecte amb estar patint un procés de radicalització violenta"

Segons les investigacions dels Mossos d'Esquadra, el procés de radicalització dels més grans hauria començat dos anys abans. La majoria dels testimonis apunten a Youssef Aalla com un dels primers que va canviar. Asseguren que va passar de ser un noi alegre a una persona freda, fins al punt que va deixar de saludar les dones. El seu pare relata que havia trencat una tauleta del seu germà de 6 anys perquè no jugués amb videojocs, ja que assegurava que l'Islam ho prohibia.

 

 

Amb el temps, els vincles familiars i d'amistat, que ja eren forts entre les quatre parelles de germans que presumptament formaven part de la cèl·lula i Mohamed Houli, s'intensificarien. Tots ells, però, es van anar distanciant de la resta d'amics, alguns de manera més clara que d'altres.

Desarrelament accentuat

La majoria van expressar, segons els testimonis, la seva falta de pertinença al país on havien emigrat els seus pares. Said Aaalla hauria dit amb ràbia a un amic que els espanyols són mala gent i que els desitjava el pitjor, mentre que Moussa Oukabir coincidia que eren dolents i que se sentia maltractat perquè no es permetia l'ús del burca. Un amic de Driss Oukabir manté que, poc temps abans dels atemptats, un dia que havien consumit drogues li va confessar que era jihadista.

Amb el temps, aquest desarrelament es va anar accentuant. Elements que ara, vistos en conjunt, poden explicar moltes coses, però que en aquell moment no es van identificar. L'entorn més pròxim als Hichami asseguren que, primer Mohamed i, després, Omar es van anar tornant més religiosos, sobretot arran de l'arribada de l'imam Abdelbaki es-Satty. De fet, tots apunten que Es-Satty va ser el principal responsable de la seva radicalització cap a la violència.

 

 

Algunes persones de l'entorn dels joves diuen que els seus sermons eren radicals, ja que parlaven obertament i per l'altaveu de la jihad i la lluita armada, raó per la qual s'havia de matar els infidels. La mateixa persona assegura que es va comentar a casa, però que desconeix si algú ho va denunciar.

El fracàs dels plans de prevenció

Els plans de prevenció, impulsats per la Conselleria d'Interior, no van servir per detectar que els autors materials dels atemptats del 17 d'agost s'estiguessin radicalitzant. La unitat dels Mossos d'Esquadra que treballa per evitar-ho assegura que es tracta d'una amenaça que va canviant i, per tant, que cal readaptar-los en cada moment. Els agents locals, els més propers a la cèl·lula, tampoc van notar-ho. Ho explica Joan García, policia local de Ripoll:

"Era superinvisible. Precisament perquè tots aquests nanos havien anat a les escoles de Ripoll, amb nanos de Ripoll, tenien amics de Ripoll... Mai havien sospitat que això pogués passar"

A 300 quilòmetres, a Alcanar, la policia tampoc va detectar que s'estigués gestant una cèl·lula en un xalet del municipi. Segons l'agent Javier Martí, la situació de l'habitatge ho dificultava:

"Aquesta urbanització està lluny d'Alcanar, està lluny de la Ràpita i dels llocs on hi ha les comissaries de policia. És un lloc que és tranquil i, si no hi ha problema seriós, la gent no ve"

 

 

L'any 2008 es van començar a implantar plans de prevenció, primer, a les presons, i, més recentment, als centres educatius i formant tots els agents de policia. La major part dels agents s'havien format en programes per detectar processos de radicalització, si bé a l'hora de la veritat no van poder interpretar cap indicador. El subinspector dels Mossos Joan Aloy assenyala que és difícil fer-ho en casos de gent que "veies cada dia pel carrer":

"Se'ns ha instruït per detectar casos de radicalització islàmica i el cert és que repasses el que t'han explicat i el que ha passat i no trobes com és que no es dona cap dels fets aquells"

Què va fallar? Per què els indicadors de prevenció de la radicalització no van encendre les alarmes? Tots els membres de la cèl·lula excepte tres, els més joves que estaven escolaritzats, estaven fora dels circuits estructurats per detectar aquests processos. I, en el cas dels estudiants, hi havia molt d'absentisme.

Ara, el repte dels plans de prevenció és fer un pas més. S'està treballant per trobar interlocutors vàlids que intervinguin amb una contranarrativa eficaç davant de discursos violents.

ARXIVAT A:
Atemptats Barcelona Cambrils

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut