Barcelona

L'Eneko, un cas de superació: universitari amb 40 anys, amb pèrdua d'oïda i visió

Arribar a la universitat per a estudiants amb discapacitat és sovint un repte impossible i ple d'obstacles

Mariona Piqué / Oriol EsteveActualitzat

Els estudiants amb discapacitat que arriben a la universitat representen només un 1,19%, són exactament 3.158 de 264.625.

Un d'ells és l'Eneko García de Mendoza, que estudia INEFC a la Universitat de Barcelona. Té un trastorn de l'espectre autista i una malaltia que li provoca pèrdua d'oïda i de visió. L'any passat, amb 40 anys, va decidir canviar de vida i va entrar a la universitat tot i tenir una discapacitat del 91%. Per l'Eneko no és cap impediment.

"Utilitzo audiòfons i hi puc veure en un punt petit però pel voltant no, tinc dificultats per socialitzar-me, per percebre el llenguatge no verbal. Però tot això ho supero amb motivació, amb moltíssimes ganes, posant-hi la meva voluntat, portant la iniciativa i entrenant-me i treballant molt."

I a tot això s'hi sumen també les barreres socials que tenen els homes trans com ell. Vesteix com un home, com el que sempre ha sentit que és.

"Jo m'atreviria a dir que hi ha dos tipus de barreres: les que es veuen que només les veus quan les persones xoquen amb elles, però hi ha barreres més subtils, més invisibles que no es veuen des de fora, la gent amb diversitat es queda tancada a casa, ni es veu, no se sap que existeixen, i si surten, la gent no sap com actuar."

 

Li és de gran ajuda el Servei d'Atenció per Estudiants amb Necessitats Educatives Específiques (SAENEE) que es va posar en marxa l'any passat als estudis d'INEFC de la Universitat de Barcelona. Té com a objectiu garantir un sistema educatiu inclusiu i promoure un tracte equitatiu. Ho coordina María José Montilla, la responsable d'aquest servei:

"La nostra tasca consisteix en que els estudiants amb discapacitat progressin i acabin els seus estudis, garantint que puguin desenvolupar les competències que després hauran de desenvolupar com a professionals".

Montilla explica que quan l'Eneko es va posar en contacte amb la Universitat que volia fer les proves, van saltar totes les alarmes perquè pensaven que no sabrien com actuar:

"Ràpidament ens vam posar a treballar per ajustar les proves a les seves capacitats i garantir així la seva participació en igualtat de condicions", "Què fa la societat de manera intuïtiva? pensar que no sabrà com actuar. Només cal comportar-se amb naturalitat i posar-se en el lloc d'una persona amb discapacitat. La diversitat és una realitat, una societat inclusiva i equitativa és una societat més feliç".

María José Montilla afegeix que una xifra que demostra que queda molt per fer, és que només un 28% dels estudiants amb discapacitat que estan a la universitat acaben els estudis.

 

 

Segons els professors d'INEFC, com el José Luis, professor d'atletisme, la figura de l'Eneko és molt important a la classe.

"Perquè els alumnes veuran la realitat que es trobaran a l'esport de base."

Adrià González, professor de futbol, també ho comparteix:

"És un exemple per tots i ens demostra cada dia que no hi ha límits."

Per rebre instruccions a distància utilitza un transmissor, així pot modular la tonalitat de la veu.

 

Els companys asseguren que és un més a la classe i que és el seu delegat. Carla Grau, estudiant d'INEFC, explica la naturalitat que els demanava l'Eneko.

"Ell l'únic que ens va demanar des d'un principi és que si havíem de parlar amb ell ho féssim cara a cara, perquè així ens podia sentir i llegir-nos els llavis."

L'Eneko es considera un més.

"És el que ha de ser, que en la diversitat hi hagi normalitat, el que no hauria de ser és notícia, ho és perquè és estrany que sigui normal."

És optimista i li agradaria ajudar altres nois i noies amb discapacitat que necessiten ajuda per sortir de l'aïllament.

ARXIVAT A:
Universitat
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut