L'emergència climàtica a la Mediterrània explicada perquè els polítics l'entenguin

Importants augments de temperatura i del nivell del mar, escassesa d'aigua i d'aliments i més migracions a gran escala, entre les possibles conseqüències de l'escalfament global a la regió
L'emergència climàtica a la Mediterrània explicada perquè els polítics l'entenguin

L'emergència climàtica a la Mediterrània explicada perquè els polítics l'entenguin

Importants augments de temperatura i del nivell del mar, escassesa d'aigua i d'aliments i més migracions a gran escala, entre les possibles conseqüències de l'escalfament global a la regió
Xavier Duran Actualitzat
TEMA:
Crisi climàtica

L'escalfament global afectarà aiguamolls com el delta del Llobregat (Jordi Ferrer-Viquipèdia)

Augment de temperatura i del nivell del mar, escassesa d'aigua i d'aliments i més migracions a gran escala. Són algunes de les perspectives, gens encoratjadores, que presenten les previsions sobre els efectes de l'escalfament global a la regió mediterrània.

Les dades i previsions es troben en l'informe "Riscos associats al canvi climàtic i els canvis mediambientals a la regió mediterrània", presentat aquest dijous a Barcelona en el marc del quart Fòrum Regional de la Unió per la Mediterrània. Ha estat elaborat per MedEcc, una xarxa internacional de científics que elabora informes per ajudar els dirigents polítics a prendre decisions.

I precisament l'informe assenyala que "malgrat que el coneixement científic substancial i la recerca s'han intensificat en els darrers anys", els resultats queden, sovint, fora de l'abast dels dirigents. I això ha portat a un retard en el procés per fer front al gran repte que significa la crisi climàtica a la regió.

D'aquí l'elaboració i presentació d'aquest informe fet per més de 80 científics i que, segons els promotors, representa "la major avaluació científica sobre el canvi climàtic i mediambiental a nivell regional en el Mediterrani".

La Mediterrània s'ha escalfat un 20% més de pressa que la mitjana mundial

Les conclusions no són noves. A l'octubre, un equip internacional va publicar unes conclusions semblants a la revista Nature Climate Change. Pronosticaven escassesa d'aigua, pèrdua de biodiversitat, disminució en els rendiments dels conreus i falta de recursos, que provocaran inestabilitat i inseguretat.

D'entrada, l'informe assenyala que la temperatura mitjana a la regió mediterrània ha augmentat aproximadament 1,5 °C des de l'època preindustrial. Això significa que la Mediterrània s'ha escalfat un 20% més de pressa que la mitjana mundial. Sense mesures apropiades, el 2040 l'augment serà de 2,2 °C, i en algunes regions superaria els 3,8 °C el 2100.

Això comportarà onades de calor més significatives i duradores. En la majoria de grans ciutats, el mes d'estiu més fred serà més càlid que el més calorós de l'actualitat. A més, les sequeres extremes es faran més freqüents.

A part de la calor i la sequera, hi haurà moltes altres conseqüències. El nivell del mar podria pujar un metre l'any 2100. Es calcula que, de mitjana i segons el perfil costaner, cada 10 centímetres d'augment signifiquen 10 metres de penetració. Per tant, en alguns llocs la riba estaria cent metres més endins que ara.

A més, l'augment del nivell del mar també afecta la penetració de la falca salina, cosa que perjudicarà la disponibilitat d'aigua potable i els conreus per la salinització dels aqüífers.

Això tindrà dues derivacions. D'aquí 20 anys, més de 250 milions de persones tindran escassesa d'aigua. Això comportarà, probablement, molts efectes en cadena: conflictes entre països i dintre d'un mateix país i la intensificació de migracions massives.

D'altra banda, la demanda d'aliments augmentarà pel creixement de la població. També es veuran afectades la pesca i la producció ramadera. Es preveu que el pes corporal màxim mitjà dels peixos es reduirà fins a un 49% el 2050.

Efectes sobre la salut

La salut humana estarà en perill degut a diversos factors, com ara les malalties associades a l'excés de calor, especialment a les ciutats, per l'efecte illa de calor. Els més vulnerables seran, a part dels que tinguin malalties cròniques, la gent gran, els nens i els més pobres.

L'escalfament global també afavorirà les malalties transmeses per mosquits i altres vectors. Mosquits que provoquen picades doloroses, com el tigre, també es veuran afavorits. I la disminució de la qualitat de l'aire, el sòl i l'aigua agreujarà les malalties respiratòries i cardiovasculars.

Per pal·liar tots aquests efectes és bàsica la protecció dels ecosistemes. I les perspectives, si no es prenen mesures, tampoc són gens positives. De moment, els grans incendis han destruït àrees boscoses molt extenses i es calcula que aquesta superfície podria augmentar fins a un 40% si la temperatura mitjana puja 1,5°C.

L'impacte inclou degradació de boscos i pèrdua d'aiguamolls. Els paisatges agrícoles estan perdent moltes espècies de plantes, ocells i altres animals per culpa de les pràctiques intensives. L'escalfament global ho agreujarà encara més.

L'augment de temperatura i l'acidificació de l'aigua de mar han causat una pèrdua dels principals depredadors, inclosos mamífers marins. L'escalfor també ha dut brots de meduses més importants. En canvi, han arribat depredadors exòtics que troben unes condicions d'avantatge sobre les autòctones.

Participació catalana

El Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) és una les institucions impulsores del MedEcc. Entre els autors de l'informe hi ha Arnau Queralt, director del CADS, i Maria Llasat Botija, catedràtica de Física de l'Atmosfera a la Universitat de Barcelona.

Queralt explica que l'informe, que es tancarà a principis del 2020, és "independent i promogut per la comunitat científica mediterrània per poder sintetitzar el coneixement científic existent, dispers, i posar-lo a disposició dels polítics i de la societat". I valora així les previsions:

"Els resultats apuntats per l'informe són molt preocupants i confirmen la idea que el Mediterrani és una de les àrees més vulnerables al canvi climàtic del món, ja apuntada per l'IPCC."

L'informe destaca que hi haurà moltes diferències entre països. Els més afectats seran els de la riba sud i els de l'est. Les desigualtats s'incrementaran pel creixement de la població, que al nord de l'Àfrica i a l'Orient Mitjà ha passat de 105 milions de persones el 1960 a 444 milions el 2017. A més, amb un accés molt desigual als recursos.

ARXIVAT A:
Crisi climàtica Medi ambient Alimentació Salut

VÍDEOS RELACIONATS

ÀUDIOS RELACIONATS