L'economia submergida augmentarà per la crisi, tot i el declivi del pagament en efectiu

Pagar sense tocar diners. I molts cops, sense tocar el datàfon, sobretot des que a l'abril es va ampliar el límit per no haver de posar el PIN fins als 50 euros. El coronavirus ha accelerat una tendència que ja anava a l'alça: l'increment de l'ús de targetes de crèdit i pagaments digitals. I, si circula menys efectiu, hi ha més operacions comercials que queden registrades, de manera que Hisenda confia que això ajudi a fer aflorar una part de l'economia submergida.

Tot i això, en termes generals la previsió dels experts és que les activitats no declarades augmentin els pròxims mesos. El motiu és que en època de crisi hi ha més desocupats i moltes vegades no tenen cap altra opció que acceptar feines sense contracte. TV3 ha pogut parlar amb un dels màxims experts internacionals en la matèria, Friedrich Schneider, professor d'Economia de la Universitat Johannes Kepler, de Linz, Àustria. Pronostica que, si el 2019 l'economia submergida suposava un 15% del PIB, aquest any pujarà fins al 18%.

L'Organització Mundial de la Salut recomana rentar-se les mans després de tocar monedes i bitllets, però va desmentir que fossin un focus de contagi. Tot i això, el coronavirus ha fet augmentar l'ús de targetes de crèdit i mètodes de pagaments digitals. Segons dades de diverses entitats bancàries, durant el confinament les retirades d'efectiu als caixers van baixar en picat i ara no s'estan recuperant els nivells previs a la pandèmia. Així ho explica també el soci financer responsable de la consultora KPMG, Francisco Uría.

"Hi ha hagut una certa recuperació de la normalitat i una certa recuperació de l'efectiu, però no estem tornant als percentatges anteriors. Els pagaments digitals de tota mena s'han intensificat molt en aquest període. Un avenç que, en condicions normals, hauria tingut lloc en anys, ara s'ha fet en pocs mesos."

I, si hi ha menys pagaments en efectiu, hi ha més operacions comercials que queden registrades, i això facilita el control d'Hisenda. És per això que els tècnics d'Hisenda confien que aquest fenomen ajudi a fer aflorar una part de l'economia submergida. Ho explica el vicepresident del sindicat de tècnics d'Hisenda Gestha, Miguel Ángel Mayo.

"Sectors com la restauració, establiments oberts al públic, el sector de l'entreteniment, que normalment podien generar una caixa B o uns ingressos no declarats en rebre pagaments en efectiu, ja no tindran la possibiltat de fer aquest frau a l'Estat."

De fet, Hisenda ja fa temps que té la sospita que hi ha negocis que no declaren tots el ingressos que els entren en efectiu i l'any passat va fer una campanya massiva d'enviaments de cartes a negocis, avisant-los d'"incongruències" en la facturació.

Més precarietat i més treballadors sense contracte

Tot i el descens en l'ús de diners físics per als pagaments, els experts coincideixen que l'efectiu "no desapareixerà". I, de fet, es preveu que l'economia submergida augmenti en els propers mesos com sol fer en època de crisi econòmica, tal com ha explicat a TV3 un dels principals experts internacionals en la matèria, l'austríac Friedrich Schneider, professor d'Economia de la Universitat Johannes Kepler de Linz, Àustria.

Segons els seus càlculs, després de diversos anys de tendència a la baixa, el 2019 l'economia submergida va caure fins al 15,36% del PIB a Espanya, l'equivalent a 191.000 milions d'euros. Abans del coronavirus, la previsió era que que continuaria baixant, però ara, el pronòstic per al 2020 és que superi 18%.

"Amb una previsió d'atur del 18% i una intensa caiguda del PIB, molta gent treballarà en l'economia submergida perquè és l'única font que tindrà per guanyar ingressos extra. O sigui que veurem un intens augment de l'economia submergida a Espanya."

Precisament, les persones que treballaven sense contracte no han pogut optar a ajudes durant el confinament i són les que han patit més les conseqüències de la crisi. Molts han hagut de fer cua als bancs dels aliments i als menjadors socials per poder subsistir.

Ara, caldrà veure quin efecte té l'ingrés mínim vital en l'economia submergida. Aquí, hi ha divisió d'opinions. Hi ha els qui pensen que aquesta renda bàsica farà augmentar l'economia submergida, mentre uns altres creuen qua la farà baixar. Ho comenta el vicerector d'Economia de la Universitat Rovira i Virgili, Jordi Sardà, que també ha fet diversos estudis sobre economia submergida.

"Fins i tot podria arribar a incentivar una mica el fet que la gent pugués complementar aquesta renda mínima amb activitats no legals, evitant pagar impostos. Per altra banda. pot passar l'efecte contrari: gent que pensi que, com que ja té un mínim per poder tirar endavant, no vulgui estar de manera il·legal."

Amb tot, fonts d'Hisenda recorden que la major part dels diners que no es declaren a l'Estat no provenen ni de petites transaccions ni de treballadors sense contracte, sinó de grans fortunes i empreses que evadeixen impostos.