L'ecocidi, la proposta de nou delicte per "causar danys greus" al medi ambient
Un grup de juristes l'ha definit com qualsevol acte il·lícit o arbitrari perpetrat tot i saber que pot causar danys greus i duradors al medi ambient, i proposa la seva aprovació per la Cort Penal Internacional
L'ecocidi, la proposta de nou delicte per "causar danys greus" al medi ambient
L'ecocidi, la proposta de nou delicte per "causar danys greus" al medi ambient
La tala il·legal podria ser perseguida per la Cort Penal Internacional (Flickr/Felipe Werneck/Ibama)

L'ecocidi, la proposta de nou delicte per "causar danys greus" al medi ambient

Un grup de juristes l'ha definit com qualsevol acte il·lícit o arbitrari perpetrat tot i saber que pot causar danys greus i duradors al medi ambient, i proposa la seva aprovació per la Cort Penal Internacional

Xavier DuranActualitzat
TEMA:
Medi ambient

Després de sis mesos de deliberacions, un equip de 12 juristes prestigiosos de diversos països ha elaborat una definició d'ecocidi per proposar a la Cort Penal Internacional (CPI) que sigui reconegut com un delicte.

La campanya per reconèixer l'ecocidi ha estat dirigida per l'entitat Stop Ecocide i la definició aprovada és la següent:

"S'entendrà per "ecocidi" qualsevol acte il·lícit o arbitrari perpetrat tot i saber que existeixen grans probabilitats que causi danys greus que siguin extensos o duradors al medi ambient".

Ara caldrà que hi donin suport almenys dos terços dels 123 estats que formen part de la CPI. Aleshores s'afegiria als quatre delictes ja reconeguts: genocidi, crim de lesa humanitat, crim de guerra i crim d'agressió.

La proposta dels juristes també aclareix el significat dels termes inclosos en la definició. Així, assenyala que "s'entendrà per arbitrari l'acte d'imprudència temerària respecte d'uns danys que serien manifestament excessius en relació amb l'avantatge social o econòmic que es prevegi".

Sobre la gravetat, ho defineix així:

"El dany que causi canvis molt adversos, pertorbacions o danys notoris per a qualsevol element del medi ambient, inclosos els efectes seriosos per a la vida humana o els recursos naturals, culturals o econòmics".

El panel considera extens "el dany que vagi més enllà d'una zona geogràfica limitada, superi les fronteres estatals o afecti la totalitat d'un ecosistema o una espècie o a un gran nombre de sers humans".

Considera durador el dany irreversible o que no es pugui reparar de forma natural en un termini raonable. I, finalment, defineix què entén per medi ambient: "la Terra, la seva biosfera, criosfera, litosfera, hidrosfera i atmosfera, així com l'espai ultraterrestre".

L'ecocidi, el nou delicte que podria reconèixer la Cort Penal Internacional
Membres d'Extinction Rebellion es manifesten a Madrid per demanar el reconeixement del delicte d'ecocidi (Reuters/Juan Medina)

Per Jojo Mehta, cofundadora i directora executiva d'Stop Ecocidi i coordinadora del grup de juristes, aquest és un moment històric:

"Aquest grup d'experts s'ha reunit en resposta directa a la fam política creixent per donar respostes reals a les crisis climàtica i ecològica. És el moment adequat: el món s'està adonant del perill a què ens enfrontem si continuem amb la nostra trajectòria actual".

Per la seva banda, la francesa Marie Toussaint, jurista i eurodiputada pels Verds, creu que el concepte d'ecocidi ha guanyat reconeixement popular i ha manifestat que el paper de tots els diputats del món és ara "treballar perquè es reconegui legalment a tots els estats i que es doni suport a aquesta esmena a l'Estatut de Roma", pel qual es va constituir la CPI.

La reivindicació d'una llei per castigar l'ecocidi té una llarga història. El 1972 l'aleshores primer ministre suec Olof Palme ja va proposar el concepte a la conferència ambiental internacional celebrada a Estocolm.

També havia estat inclòs inicialment en l'Estatut de Roma, pel qual es va crear la CPI el 1998, però finalment va ser eliminat.

Si finalment es reconeix com un cinquè delicte, la Cort podrà perseguir només persones físiques, perquè entre les seves funcions no hi ha el processament de països ni d'empreses.

L'últim dels delictes inclosos a l'Estatut de Roma va ser el d'agressió, definit com l'ús de la força armada d'un estat contra la sobirania, integritat territorial o independència política d'un altre estat. Si bé s'hi va incloure el 2018, només és vàlid per als vora de 40 països que l'han reconegut.

ARXIVAT A:
Medi ambientEcologia
Anar al contingut