L'Ebre afronta en deu anys la fi de les nuclears amb el repte de reconvertir l'economia
La central nuclear d'Ascó, a la Ribera d'Ebre (ACN)

L'Ebre afronta en deu anys la fi de les nuclears amb el repte de reconvertir l'economia

El govern ha creat un fons de transició perquè les comarques afectades puguin reindustrialitzar-se i adaptar el sector agroalimentari i el turisme

Redacció Actualitzat
TEMA:
Energia

D'aquí deu anys es preveu que els reactors nuclears d'Ascó I i II i de Vandellòs II tancaran, un tancament que pot suposar un sotrac econòmic per a les comarques dels voltants.

Per suavitzar-lo i fins i tot evitar-lo, la Ribera d'Ebre, el Baix Camp, la Terra Alta, el Priorat i el Baix Ebre disposaran d'un fons de transició o de compensació de la Generalitat per adaptar les seves economies.


24 milions anuals

Aquest fons es finançarà amb el 20% de la recaptació de l'impost a les centrals nuclears creat a l'abril i, segons el conseller d'Empresa i Treball, Roger Torrent, suposarà uns 24 milions d'euros l'any.

L'objectiu és substituir part o la totalitat dels 3.000 llocs de treball directes de les centrals i els indirectes finançant projectes de reindustrialització, dels sectors agroalimentari i turístic i també amb noves tecnologies.

El fons es va anunciar la setmana passada, i arriba quan en molts dels municipis afectats ja estan intentant fer front als canvis que comportarà el tancament de les centrals.


El pla de la Ribera d'Ebre

L'única nau que s'ha construït al polígon industrial del Molló, a la Ribera d'Ebre

Per exemple, a la mateixa Ribera d'Ebre, on hi ha les centrals d'Ascó, hi ha un projecte per revitalitzar el polígon industrial del Molló, entre Móra la Nova i Tivissa.

Inaugurat el 2012, només s'hi ha construït una nau, i està previst que d'aquí pocs mesos s'hi instal·li un laboratori de tecnologia 5G que s'espera que hi atregui més empreses.

És un projecte del Pla de Diversificació Socioeconòmica de la Ribera d'Ebre que persegueix el mateix que el nou fons de la Generalitat.

Josep Maria Pinyol, assessor d'aquest pla, és optimista i creu que encara són a temps d'evitar que el tancament de les centrals sigui traumàtic:

"Hem de tenir en compte que és una comarca de 22 o 23.000 habitants. Necessitem evidentment llocs de treball nous, però també com a zona rural, tot i que sigui una ruralitat molt peculiar la d'aquí, té més fàcil el canvi de paradigma que territoris més urbans que de seguida han d'ocupar un gran volum d'ocupació."

Altres projectes són la recuperació d'un camí paral·lel al riu Ebre per fer-hi passejades turístiques.

Màquina treballant en el condicionament d'un camí paral·lel al riu Ebre, a la comarca de la Ribera d'Ebre

Gemma Carim, presidenta del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, espera que el fons ajudi a impulsar el Pla de Diversificació:

"Aquest fons nuclear podria ser la injecció que necessitem aquí a la Ribera d'Ebre, esperem que sigui una realitat aquest 20%, que pugui fer de motor, i per això és tan important saber en què volem ser competitius i en què volem treballar."

En aquest reportatge podeu veure com afronta la Ribera d'Ebre el repte d'adaptar l'economia en els pròxims 10 anys:

Falta lloc per als residus nuclears

En primer terme, torre de refrigeració dels reactors nuclears d'Ascó

Però el tancament de les centrals nuclears comporta més problemes, a més de la pèrdua de llocs de treball: no està clar on es podran guardar els residus nuclears.

Encara no s'ha concretat el magatzem central, i alguns dels de les centrals, com el d'Ascó, estan al 75% de capacitat, i en 5 anys quedaran plens.

Segons José Antonio Gago, director general de l'Associació Nuclear Ascó i Vandellòs, ANAV, això podria obligar les centrals a aturar-se molt abans que s'acabi el termini que els han donat ara:

"En el cas de Vandellòs no tenim contingència, si l'any 2027 per a la recàrrega de primavera no disposem del nou magatzem, la central s'haurà de quedar parada fins que aquesta instal·lació estigui operativa."


Tres assuts nous a l'Ebre

El tancament de les centrals també comportarà una reducció dràstica de l'energia produïda en aquestes comarques, i per això s'estan recuperant antics projectes hidroelèctrics per a l'Ebre.

En concret, l'empresa Sercosa impulsa la construcció de tres centrals noves a l'alçada de Garcia, de Benifallet i de Campredó, que seguirien el model de la que hi ha a l'assut de Xerta, de la mateixa Sercosa.

El projecte preveu construir 3 assuts amb una central hidroelèctrica a cadascun, a Garcia, a Benifallet i a Campredó

Xavier Vinyals, conseller delegat d'aquesta empresa, ha presentat fa pocs dies aquest projecte triple inicialment proposat el 1997, perquè creu que ara hi opcions per convertir-lo en realitat:

"Un dels motius per fer el rellançament és precisament perquè alguna gent ha après la paraula "sostenibilitat" i en aquests moments els que arrufaven una mica el nas no l'arrufen tant."

Els promotors de les noves centrals asseguren que no tindrien l'impacte dels pantans perquè els assuts deixen passar l'aigua i els sediments per sobre.

A més, afirmen que s'elevaria el nivell de l'aigua i això faria més fàcil i viable la navegació pel riu.

L'assut de Xerta

A favor i en contra

És un projecte que de moment compta amb el suport de diverses organitzacions empresarials, que ho veuen com una manera de revitalitzar econòmicament aquestes comarques.

És el que assegura Eugènia Cortijo, de l'Associació d'Empresaris de les Comarques de l'Ebre:

"Ara estem pendents de l'aprovació del ministeri, però des de l'Associació d'Empresaris estem molt d'acord amb aquest tipus de projectes més encarats de cara a la sostenibilitat i el creixement econòmic del territori."

Però els tres nous assuts compten amb l'oposició d'entitats com la Plataforma en Defensa de l'Ebre, que consideren que perjudicaran al Delta.

Segons Manolo Tomàs, portaveu de la plataforma, les centrals seran "un obstacle més al riu":

"No podem donar suport a aquest tipus de mesures perquè van totalment en contra de l'estratègia que tenim pensada per salvaguardar el delta i el territori. No volem que hi hagi més obstacles al riu, i això, ho vestim com ho vestim, és un obstacle més al riu."

En aquest reportatge podeu veure com s'articula el debat sobre el projecte d'aquestes tres noves centrals:

 

 

 

ARXIVAT A:
Energia
Anar al contingut