Barcelona

Le Petit Ramon publica el seu tercer disc, "Morts, desastre i barbàrie"

Le Petit Ramon és el nom artístic de Ramon Faura, un músic barceloní que acaba de publicar el seu tercer disc: "Morts, desastre i barbàrie". Un títol molt negre que en realitat amaga cançons plenes d'humor negre i crític. Le Petit Ramon és el projecte de Ramon Faura iniciat a finals del 2002, després de la dissolució dels Azucarillo Kings. Arrenca com a proposta individual basada en la força dels textos i recuperant l'afició pel pop en el seu sentit més ampli.

Actualitzat
El clàssic de Deep Purple "Smoke on the water" quedava transformat en "Humo en el váter" en la versió dels Azucarillo Kings. El grup estava mogut per un ànim paròdic que Ramon Faura, un dels dos cantants, ja fa uns anys que va deixar enrere per engegar una carrera en solitari amb el nom de Le Petit Ramon. El seu últim treball té a la portada una foto de la tomba de Marcel Proust, es titula "Morts, desastre i barbàrie", i el primer single és "Mal al cor".

Però Le Petit Ramon mai no ha deixat de banda l'humor. Sempre he defensat que l'humor és una arma indispensable precisament per poder ser molt negre en la manera de mirar-te la vida. Aquest disc és el més negre dels tres que he fet, però també és el que té un humor més visceral.

L'humor de Le Petit Ramon carrega, a la cançó "Supermercat BCN", contra l'actual model de ciutat, i ell no té cap inconvenient a deixar anar les seves opinions cantades envoltat de turistes al centre de Barcelona: "Jo crec que Barcelona s'està convertint en un Poble Espanyol en tots els sentits, on hi ha unes façanes que es conserven, però on tota la resta és mentida".

El primer disc es publica el juny del 2003: Le Petit Ramon & Terrorista amb l'acompanyament estel·lar de les Filles de Dolor (Cydonia Records). Una de les cançons, "Supèrbia", s'utilitza per a la banda sonora de la sèrie de TV3 "Porca Misèria" i també per al programa "Diners".

El novembre de 2005 apareix el seu segon disc: "Luxúria" (DiscMedi), presentat a la sala Apolo amb un aclaparador èxit de crítica i públic; aquest segon disc ha rebut tota mena d'elogis, tant de la premsa especialitzada -"Mondosonoro" l'ha seleccionat com el 5è millor disc de 2005-, com dels diaris més generalistes com "La Vanguardia", "El Periódico", l'"Avui" o "El Punt".
Anar al contingut