L'AVT serà acusació popular en la causa contra els CDR de l'Operació Judes

Els advocats consideren que en el cas no hi ha cap víctima, i denuncien el règim que han imposat als acusats a la presó i que no tenen accés al sumari
L'AVT serà acusació popular en la causa contra els CDR de l'Operació Judes

L'AVT serà acusació popular en la causa contra els CDR de l'Operació Judes

Els advocats consideren que en el cas no hi ha cap víctima, i denuncien el règim que han imposat als acusats a la presó i que no tenen accés al sumari
Actualitzat
TEMA:
CDR

Acusen els detinguts de terrorisme i possessió il·lícita d'explosius

L'Audiència Nacional ha acceptat que l'Associació de Víctimes del Terrorisme, AVT, de Madrid, es personi com a acusació popular en la causa judicial contra 9 CDR detinguts el 23 de setembre passat en l'operació Judes. Les defenses denuncien que encara no han pogut accedir al sumari, malgrat que dijous es va aixecar el secret, i consideren "una barbaritat" que l'Audiència accepti l'AVT com a acusació en una causa en la qual no hi ha cap víctima.

Dels 9 detinguts el 23 de setembre, la majoria a Sabadell, acusats de delictes de terrorisme i tinença il·lícita d'explosius, dos estan en llibertat amb càrrecs i 7 continuen en presó preventiva. 
 

En l'operació Judes, del 23 de setembre, es van detenir 9 persones de CDR

 

Pels advocats dels processats, no hi ha arguments perquè l'AVT formi part de la causa. Xavier Pellicer, advocat i portaveu d'Alerta Solidària, ho considera un "xou mediàtic de l'extrema dreta" per intentar fer una "condemna anticipada".

"Formen part d'un intent de condemna anticipada i de vulneració de drets. No té perquè i no hauria de poder personar-se en un cas en què no hi ha cap tipus de víctima, i per dir-ho d'una forma clara, forma part d'aquest xou mediàtic de grups d'extrema dreta que intenten incidir."

Al costat de l'AVT havien sol·licitat personar-se en la causa Vox, l'Asociació Catalana de Victimes d'Organizacions Terroristes i l'Associació Espanyola de Guàrdies Civils, però, en un acte, el jutge Manuel García Castellón ha comunicat que totes les acusacions hauran de litigar sota una única representació.
Finalment, l'AVT, que va ser la primera que va presentar la querella en aquest cas, exercirà la direcció lletrada, i haurà d'abonar la fiança de 8.000 euros fixada per exercir l'acusació popular, encara que la resta d'acusacions hauran de pagar-li una part proporcional.

L'AVT, en un comunicat ha admès que la fiança és elevada, però que, per "la transcendència dels fets", faran l'"esforç necessari". 

 

 

Règim d'aïllament

Pel fet de ser investigats pel delicte de terrorisme --juntament amb el de tinença il·lícita d'explosius--, els set empresonats a la presó de Soto del Real viuen sota un règim especial de control. El règim s'anomena FIES, Fitxers d'Interns d'Especial Seguiment, i comporta mesures com escorcolls continus de la cel·la, l'enregistrament de totes les trucades telefòniques i converses que tenen amb els seus advocats o l'aïllament de la resta de presos.

 "N'hi ha dos que estan en el mòdul d'aïllament específicament i només poden sotir poques hores al dia de la cel·la. Però ens trobem altres casos que, tot i no estar qualificat dins d'aquest règim hi ha situacions, per exemple, la d'en Ferran que ha estat setmanes i setmanes sense llum artificial a la cel·la, fins a 25 dies sense veure el seu advocat de confiança."

 A un dels empresonats, a més a més, l'han sancionat amb 3 mesos sense poder veure la família. Les defenses asseguren que els detinguts van ser coaccionats perquè no demanessin els seus advocats de confiança, sinó lletrats d'ofici, perquè, si ho feien, les seves famílies en patirien les conseqüències. 

 

7 dels 9 detinguts el 23 de setembre estan a la presó de Soto del Real

 

Operació Judes

El passat 26 de setembre, el jutge García Castellón va decretar presó sense fiança per als set membres dels CDR, Comitès de Defensa de la República, detinguts tres dies abans a Catalunya davant la sospita que ultimaven accions terroristes amb vista a l'aniversari de l'1-O, segons sosté la Fiscalia.
El magistrat de l'Audiència Nacional els va enviar a la presó en entendre que, a la llum dels indicis recollits durant un any per la Guàrdia Civil, podien haver incorregut en els delictes de pertinença a organització terrorista, fabricació i tinença d'explosius i conspiració per causar estralls

 

ARXIVAT A:
CDR Terrorisme Judicial Procés català

VÍDEOS RELACIONATS