L'avi de l'UCI: abraça nadons prematurs quan els pares no ho poden fer
David Deutchman, als seus 82 anys, és conegut com "l'avi de l'UCI" per les infermeres de l'hospital Children's Healthcare a Atlanta, perquè des de fa 12 anys abraça els nadons prematurs quan els seus pares no poden.
Quan es va jubilar es va oferir com a voluntari a l'hospital i el van derivar a l'UCI pediàtrica.
Ara l'hospital ha fet pública la seva tasca a través de les xarxes socials.
Amb aquesta fotografia han volgut mostrar un exemple de la seva feina. Explica el cas de Logan, un nadó prematur que va néixer amb 25 setmanes i que va estar ingressat a l'hospital 6 setmanes. La seva mare havia de marxar cada dia a cuidar la seva germana, però trobar el David, somrient, calmant el seu nadó la va emocionar, i li va fer aquesta fotografia.
Deutchman assegura que és una feina molt gratificant:
"No només perquè els nadons ploren i els puc ajudar a calmar-se, sinó també per la gran quantitat de beneficis que té aquesta càlida connexió. És molt beneficiós per a ells que posin la seva cara al teu pit i sentin els batecs del teu cor."
La tasca d'en David també és molt reconfortant per a les mares:
"Parlo amb elles i sovint els dono la mà perquè això és tan important com consolar un nadó. Hi ha pares que viuen lluny o que tenen altres fills i no poden estar 24 hores al dia a la unitat de prematurs."
Elizabeth Mittiga, infermera del Children's Healthcare, assegura que l'afecte és fonamental per a la recuperació dels nadons prematurs.
"Els ajuda a créixer més ràpid i a guanyar més pes."
Diversos estudis expliquen que el contacte pell amb pell beneficia els nadons en aspectes físics i cognitius. Tant és així que alguns hospitals demanen voluntaris per abraçar nadons, una tasca que és habitual als Estats Units.
