L'autor de la matança d'Atocha el 1977 serà extradit a Espanya dijous

Carlos García Juliá, condemnat per participar en l'atemptat en un despatx d'advocats laboralistes el 1977, serà extradit aquest dijous des del Brasil. García Julià, detingut fa una mica més d'un any, està previst que aterri a Espanya aquest divendres.

L'advocat defensor de García Juliá, Daniel Mourad Majzoub, ha explicat que els horaris del vol i altres detalls del trasllat no es faran públics per qüestions de seguretat.

L'extradició de García Juliá, antic militant del partit d'extrema dreta Fuerza Nueva, la va autoritzar el Tribunal Suprem del Brasil l'agost passat i només estava pendent de l'autorització del govern de Brasília, que va arribar a principis d'any. A partir d'aleshores, el termini per a l'extradició era de 60 dies.

Cinc assassinats en un atemptat clau de la Transició

La nit del 24 de gener del 1977, tres militants d'extrema dreta van atacar un despatx d'advocats laboralistes situat al número 55 del carrer Atocha. Els advocats eren militants del sindicat Comissions Obreres i del Partit Comunista.

Hi van morir cinc persones: els advocats Enrique Valdelvira Ibáñez, Luis Javier Benavides Orgaz i Francisco Javier Sauquillo; l'estudiant de Dret Serafín Holgado i un administratiu, Ángel Rodríguez Leal. A més, hi va haver quatre ferits greus.

El gener del 1977, en plena Transició, l'atemptat d'Atocha va commocionar el país. El funeral de les cinc víctimes, amb més de 100.000 assistents, va ser la primera gran manifestació de l'esquerra espanyola després de la mort de Franco.

Aquell funeral, en silenci i sense incidents, va aplanar el camí cap a la legalització del PCE, dos mesos més tard. El juny d'aquell 1977, Espanya va celebrar les primeres eleccions democràtiques des de feia quatre dècades.

El 1980, Carlos García Juliá, José Fernández Cerrá i Fernando Lerdo de Tejada van ser condemnats com a autors dels fets.

García Julià va complir 14 dels 193 anys de presó a què va ser condemnat i, l'any 1992, va fugir durant un permís penitenciari.

Anys després, va ser localitzat a Bolívia, on se'l va detenir per tràfic de drogues. Durant les dues dècades que va estar en parador desconegut, va viure en diversos països de l'Amèrica Llatina, entre els quals el Paraguai, Xile, l'Argentina, Veneçuela i, finalment, des del 2001, al Brasil.

Allà, l'any 2009 es va registrar com a ciutadà veneçolà amb el nom fals de Genaro Antonio Materán i amb la professió de conductor d'Uber.

Després que el detinguessin al Brasil, l'Audiència Nacional va demanar-ne l'extradició amb l'argument que la condemna no ha prescrit i li queden per complir 3.855 dies de presó.