Laurel Hubbard, primera esportista transgènere que participarà en uns Jocs Olímpics

Laurel Hubbard, aixecadora de pesos neozelandesa, és la primera atleta transgènere admesa en uns Jocs Olímpics.

De 43 anys, Hubbard lluitarà per la medalla d'or d'halterofília, en la categoria de pes corporal de fins a 87 kg, a Tòquio 2020.

Té molts números per aconseguir-ho, perquè és una de les millors atletes mundials en la seva especialitat, però la seva participació és, com a mínim, controvertida.

Hubbard s'ha pogut convertir en la primera atleta transgènere de la història olímpica perquè el 2015 el Comitè Olímpic Internacional (COI) va canviar la normativa i permet competir com a dones als atletes transgènere si no superen un determinat llindar de nivells de testosterona.

Els crítics, però, diuen que la participació de Hubbard és injusta per a les atletes dones.

Argumenten que les persones que han passat la pubertat sent homes biològics tenen avantatges físics, com una major densitat òssia i muscular.

"Una broma de mal gust"

L'admissió de Hubbard a Tòquio 2020 ha estat criticada per la plataforma Save Women's Sport Australasia, que està en contra de la participació d'atletes transgènere en la categoria femenina.

El 7 de maig va emetre un comunicat qüestionant els criteris del COI, que considera injustos, en el qual afirma que la inclusió de diversitat no es pot fer "a costa de lesions i oportunitats potencials per a les dones biològiques".

Save Women's Sport Australasia també proposa que "una possible solució és canviar la categoria masculina a "oberta" perquè sigui més inclusiva per a les persones de gènere divers, tot garantint que la categoria femenina queda protegida en excloure'n totes les persones amb avantatges masculins o masculins residuals".

En aquesta mateixa línia, també al maig l'aixecadora de pesos belga Anna Vanbellinghen, que competirà amb Hubbard a Tòquio, va dir que si la neozelandesa fos admesa seria "com una broma de mal gust".

"Qualsevol persona que s'hagi entrenat a aixecar peses a un nivell alt sap que això és cert en els seus ossos: aquesta situació és injusta per a l'esport i per a les atletes", va dir, abans d'afegir:

"Alguns atletes perden oportunitats que canvien la vida, medalles i qualificacions olímpiques, i ens sentim impotents."

El Comitè Olímpic de Nova Zelanda, en canvi, ha donat suport a Hubbard mitjançant una declaració de la seva cap executiva, Kereyn Smith, que ha remarcat que l'equip neozelandès té "una forta cultura de respecte i inclusió per a tothom".

Admet, però, que "la identitat de gènere a l'esport és un tema molt sensible i complex que necessita l'equilibri entre drets humans i justícia en el terreny de joc".

Hubbard, per la seva banda, s'ha mostrat "agraïda i honorada per l'amabilitat i el suport" que ha rebut "de molts neozelandesos".

Samoa ho equipara al dopatge

Aquesta no és la primera controvèrsia relacionada amb la participació de Hubbard en una competició esportiva.

El 2018, la Federació d'Halterofília d'Austràlia va intentar prohibir la seva participació en els Jocs de la Commonwealth, celebrats en aquest país, però els organitzadors s'hi van negar. Al final, però, Hubbard es va retirar a causa d'una lesió.

El 2019, la seva medalla d'or en els Jocs del Pacífic, celebrats a Samoa, va generar indignació fins al punt que el màxim responsable de l'halterofília d'aquest país ha declarat que l'admissió de Hubbard als Jocs Olímpics és com permetre el dopatge.

El 2020 va guanyar la medalla d'or al Mundial d'Halterofília que es va fer a Roma, en la categoria de pes corporal de més de 87 quilos.

Es dona la circumstància que abans de fer el trànsit el 2013, quan tenia 35 anys, Hubbard havia competit en la categoria masculina.