Canals de Venècia (Lena Reimann)
Venècia, el lloc més amenaçat pel nivell del mar (Lena Reimann)

L'augment del nivell del mar amenaça el patrimoni mundial de la Unesco al Mediterrani

Inundació a Venècia i erosió al conjunt arqueològic de Tàrraco, amenaces del canvi climàtic

Xavier DuranActualitzat

Les inundacions i l'erosió significaran un gran risc per a molts dels llocs mediterranis que són patrimoni mundial de la Unesco a finals de segle. L'augment del nivell del mar degut al canvi climàtic serà agressiu sobretot a Venècia, segons un equip internacional encapçalat per Lena Reimann, de la Universitat de Kiel (Alemanya). L'estudi es publica a la revista "Nature Communications".

Els investigadors han calculat un índex de risc, a final de segle, per a 49 llocs inclosos a la llista del patrimoni mundial de la Unesco. Creada el 1972, la llista inclou 1.092 llocs. A la Mediterrània n'hi ha una concentració elevada i la majoria es troben en zones litorals.

Els autors han combinat simulacions sobre l'augment del nivell del mar a finals de segle. Actualment, segons els seus càlculs, a 37 dels llocs hi podria haver una inundació del nivell que es dona només una vegada cada cent anys. Però el 2100, aquest risc haurà augmentat un 50%. Quant a l'erosió, 42 punts estan en risc actualment. L'any 2100, segons les previsions climàtiques, el risc serà un 13% superior.

Això comporta que, dels 49 llocs analitzats, tots, tret de dos, estaran amenaçats almenys per un dels problemes -inundació o erosió. Les excepcions són la medina de Tunis i el santuari de Xanthos-Letoon a Turquia, que no tenen cap dels dos riscos.

El risc més elevat d'inundació es dona a Itàlia, amb un 87% dels llocs amenaçats. La segueixen Croàcia, amb un 86%, i Grècia, amb un 75%. La llacuna de Venècia té un risc elevat. El nivell de l'aigua pujaria en alguns punts dos metres i mig i l'àrea inundada arribaria al 97%. Les zones amb més perill es concentren a la costa adriàtica. Junt amb Venècia, s'esmenta la ciutat medieval de Ferrara i el delta del Po, i l'àrea arqueològica i la basílica patriarcal d'Aquileia.

En canvi, el paisatge cultural de la serra de Tramuntana de Mallorca és un dels que actualment presenten menys risc d'inundació, junt amb el conjunt arqueològic de Leptis Magna, a Líbia. A finals de segle el risc serà mitjà. També tindrà un risc alt d'erosió.

L'únic punt de Catalunya analitzat en l'estudi és el conjunt arqueològic de Tàrraco. Si bé no està amenaçat per inundacions greus, ni ara ni en el futur, sí que té un risc elevat d'erosió. És el més alt després de la ciutat de Tir, al Líban. Del 0 al 10, junt amb el Pythagoreio i l'Herèon de l'illa de Samos i la ciutat d'Efes, actualment a Turquia, tenen un risc de 9 o superior.

Els autors demanen mesures urgents de protecció per a tots aquests llocs. Suggereixen que, sent icones culturals, és probable que rebin atenció per mitigar els efectes del canvi climàtic. Però també afirmen que elements culturals que no estan a la llista de la Unesco estan amenaçats de desaparició i caldria protegir-los perquè "també són part important de la història humana".

ARXIVAT A:
CiènciaCrisi climàticaPatrimoni
Anar al contingut