L'augment de temperatura provocarà més morts per accidents, agressions o suïcidis

Un estudi fet als Estats Units preveu que en aquell país hi hagi cada any entre 1.600 i 2.100 morts addicionals per lesions degut a l'escalfament global
L'augment de temperatura provocarà més morts per accidents, agressions o suïcidis

L'augment de temperatura provocarà més morts per accidents, agressions o suïcidis

Un estudi fet als Estats Units preveu que en aquell país hi hagi cada any entre 1.600 i 2.100 morts addicionals per lesions degut a l'escalfament global
Xavier Duran Actualitzat
TEMA:
Crisi climàtica
L'augment de temperatura provocarà més morts per accidents, agressions o suïcidis
Els investigadors han analitzat un efecte poc estudiat de l'augment de temperatura comporti més accidents (Xavi Cabo)

L'escalfament global també pot fer augmentar les morts per accident, suïcidi o agressió, segons un estudi fet als Estats Units. Es preveu que en aquell país hi pot haver entre 1.600 i 2.100 morts addicionals degut a la crisi climàtica. Els resultats es publiquen a la revista "Nature Medicine".  

Fins ara, la relació de l'augment de temperatures amb la salut s'ha centrat en més risc de mort prematura per malalties cardiovasculars i respiratòries i d'expansió de malalties infeccioses transmeses per animals, com ara mosquits. Però no s'ha prestat gaire atenció a altres causes, com ara accidents o agressions.

Però cada any moren més de cinc milions de persones a causa de ferides -un 9% de totes les morts que es registren al món. Això significa 1,7 vegades més que les morts per sida, tuberculosi i malària juntes. A més, es preveu que n'hi hagi un augment els anys vinents.

Els autors de l'article ara publicat van voler esbrinar quantes morts per lesions es podrien produir degut a l'augment de la temperatura mitjana. L'equip ha estat liderat per Robbie Parks, de la Universitat de Colúmbia, i Majid Ezzati, de l'Imperial College de Londres.
 

Projeccions amb augment d'1,5 i de 2 graus

Els investigadors van utilitzar el nombre oficial de morts anuals per lesions a tots els estats i comtats -tret de Hawaii i Alaska- entre 1980 i 2017. Les van classificar com a involuntàries -per accidents de trànsit, caigudes o ofegaments- i voluntàries -agressions o suïcidi. A continuació van estudiar la relació entre el nombre de morts i canvis inusuals o anòmals de temperatura en anys determinats.

Aquesta relació els va servir per fer les prediccions amb l'augment de la temperatura mitjana de 1,5 o de 2 graus. Aquesta és la diferència màxima respecte als nivells preindustrials que s'hauria d'assolir, segons els acords de París i nombrosos estudis científics.
 

Els resultats indiquen que si la temperatura mitjana augmentés 1,5 graus, hi hauria 1.601 morts més degut a lesions. En aquest cas han considerat que tots els mesos i a tots els estats s'assolia aquest augment de temperatura. Si se superés en 2 graus la temperatura mitjana, el nombre de morts per lesions augmentaria en 2.135.

La majoria de l'augment es produiria a Califòrnia, Texas i Florida. Els investigadors també han diferenciat el nombre de morts afegides per grup d'edat i sexe. I han comprovat que el 84% de les morts es produiria en homes d'entre 15 i 64 anys.

Però cal destacar que el grup més afectat seria el d'homes entre 15 i 34 anys. Mentre que algunes causes es reduirien en uns grups, augmentarien entre els joves -per exemple, hi hauria menys morts per caigudes en homes i dones grans, però més entre els joves.

L'excés de morts previstes és, segons els autors, relativament baix -equivaldria entre el 0,75% i l'1% de les morts totals per lesions el 2017-, però destaquen que "alguns grups, especialment homes que es troben entre la joventut i la mitjana edat, experimenten impactes superiors que altres grups d'edat o sexe". Per això, en l'article demanen mesures específiques:

"Una combinació d'intervencions en salut pública que apunti de manera àmplia cap a les lesions i accidents en aquest grup -per exemple, missatges dirigits a homes joves sobre el risc de lesions de trànsit i ofegament- i d'altres sobre els que es disparen en períodes d'altes temperatures- per exemple, controls d'alcoholèmia addicionals i dirigits- haurien de ser una prioritat de salut pública."

El mateix destaca un dels dos autors principals, Majid Ezzati, per a qui "necessitem respondre a aquesta amenaça amb millor preparació en serveis d'emergència, suport social i alertes de salut".
 

Més banys, trànsit, alcohol, relacions personals...

Les causes d'aquesta relació amb la temperatura no estan establertes, però els autors apunten algunes possibilitats. Així, en èpoques més caloroses, hi ha més gent que es banya i això pot dur a més morts per ofegament.

També se surt més de casa, i això, juntament a menys atenció o reflexos en la conducció i més consum d'alcohol, pot dur a més accidents de trànsit o a més agressions. Això darrer afavorit per un augment de les relacions personals.

Entre els joves hi pot haver també més angoixa o trastorns mentals i això comportaria més risc de suïcidi. 

En un comentari publicat a la mateixa revista, Shanthi Ameratunga i Alistair Woodward, de la Universitat dAuckland (Nova Zelanda), ressalten la necessitat de dades que mostrin les localitats i poblacions més afectades:

"Recerques prèvies han identificat la gent pobra o afroamericana, la que viu a la costa i en zones baixes i les persones que treballen a l'exterior, amb un risc superior d'efectes del canvi climàtic sobre la salut degut a la suma de vulnerabilitats".

Per això, després de destacar "les oportunitats sense precedents" que les polítiques climàtiques representen per elaborar plans que tinguin en compte els efectes intergeneracionals, els factors de risc i els determinants socials, afirmen això:

"La necessitat de redreçar això és particularment urgent en països amb ingressos baixos i mitjans que experimenten més del 80% de totes les lesions i que, en general, són més vulnerables als efectes del temps extrem".

En això coincideixen amb els autors. Robbie Parks assenyala que el seu estudi demostra l'augment de morts per lesions en relació amb l'augment de temperatura i considera que creixeran en el futur "tret que això sigui contrarestat per infraestructures socials i sanitàries que mitiguin aquests impactes".

ARXIVAT A:
Crisi climàtica Salut