L'Audiència Nacional vol jutjar els dos mossos que eren amb Puigdemont a Alemanya
L'Audiència Nacional proposa jutjar els dos agents que, durant un permís, acompanyaven l'expresident de la Generalitat quan el van detenir el març del 2018
El jutge de l'Audiència Nacional Manuel García Castellón proposa jutjar per un delicte d'encobriment els dos agents dels Mossos d'Esquadra que viatjaven amb l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont quan el van detenir a Alemanya, el març del 2018.
Xavier Goicoechea i Carlos de Pedro López anaven al mateix vehicle de Puigdemont el 25 de març del 2018 quan va ser detingut a la ciutat alemanya de Jegel, en virtut de l'euroordre dictada pel jutge del Suprem Pablo Llarena.
El jutge fonamenta l'acusació d'encobriment en el fet que tots dos tenien "ple coneixement" d'aquesta ordre i van ajudar el 130è president de la Generalitat a intentar evitar la Justícia:
"Malgrat la seva condició de funcionaris de la policia i amb ple coneixement que Puigdemont tenia una ordre de detenció europea dictada pel Tribunal Suprem"
Els dos agents havien viatjat a Waterloo el 19 de març, en els seus dies de permís i, el dia 23, una persona que no ha estat identificada els va demanar "que recollissin Puigdemont", de manera que van sortir en cotxe des de la ciutat belga fins a Estocolm, on es van trobar l'expresident de la Generalitat.
En la interlocutòria, el jutge considera que els dos agents van ajudar Puigdemont a evitar que el detinguessin en el seu viatge fins a Alemanya.
Arxivada la causa contra Matamala i Alay
D'altra banda, el jutge també decreta l'arxivament de la causa per als altres dos acompanyants de Puigdemont en el moment de la detenció: l'empresari i actualment senador Josep Maria "Jami" Matamala i l'historiador Josep Lluís Alay, fins ara investigats per aquests fets.
El jutge considera que Matamala i Alay no tenen la condició de funcionaris i que no consta que facilitessin el vehicle, el conduïssin o haguessin ajudat de qualsevol altra manera que Puigdemont eludís la Justícia.
Una detenció que va acabar amb la retirada de l'euroordre
Aleshores, Puigdemont feia cinc mesos que havia marxat del país i vivia a Bèlgica. Quan es va reactivar l'euroordre, el 23 de març, Puigdemont era a Hèlsinki, on havia viatjat el dia abans des de Suïssa. A Hèlsinki, Puigdemont havia pronunciat una conferència en el marc d'una gira destinada a internacionalitzar el procés.
Aquell mateix dia 23 va sortir de la capital finlandesa per tornar cap a Bèlgica. Pocs quilòmetres després d'haver creuat la frontera de Dinamarca amb Alemanya van ser identificats per la policia alemanya i Puigdemont va ser detingut.
Després de passar 12 dies a la presó de Neumünster, el Tribunal Superior de l'estat federat de Schleswig-Holstein va deixar-lo en llibertat amb una fiança de 75.000 euros. Puigdemont no podia sortir del territori alemany i va instal·lar-se a Berlín.
El 12 de juliol, el tribunal va obrir la porta a extradir Puigdemont, però només pel delicte de malversació, una acusació menor respecte a la que afrontaven els altres líders independentistes que van ser jutjats al Tribunal Suprem. Una setmana després, Llarena va retirar l'euroordre i la justícia alemanya va arxivar el cas.
Puigdemont va tornar a Bèlgica, on continua vivint. El 130è president de la Generalitat va ser escollit eurodiputat en les eleccions europees del 26 de maig de l'any passat, tot i que no va poder prendre possessió de l'escó fins aquest gener. Actualment, hi ha en marxa un suplicatori al Parlament Europeu per retirar la immunitat a Puigdemont.
