L'Audiència Nacional permet dos actes de suport als presos d'ETA a Pamplona i Arrasate

L'Audiència Nacional ha rebutjat prohibir dos actes de suport als presos d'ETA que s'han convocat a Pamplona i a Arrasate per a aquest divendres 31 de desembre. El jutge José Luis Calama ha desestimat la petició de dues organitzacions de víctimes del terrorisme perquè considera que no es pot afirmar "que s'hagi produït o s'hagi de produir cap delicte".

Les associacions de suport als presos Etxerat i Sare han convocat els dos actes i, inicialment, als cartells hi apareixien els noms de membres d'ETA com Henri Parot; José Manuel Pagoaga Gallastegui, Peixoto, i Eugenio Barrutiabengoa, Arbe. Posteriorment s'hi van eliminar els noms.

Sare insisteix que no és cap homenatge, sinó una protesta contra la política penitenciària. Col·lectius de víctimes, com l'Associació Plataforma de Suport a les Víctimes del Terrorisme o Dignitat i Justícia, però, veuen en aquests actes un possible enaltiment del terrorisme i humiliació de les persones que van viure de prop els atemptats d'ETA.

El magistrat admet que són actes amb "opinions que inquieten o xoquen a diversos sectors de la societat" i subratlla, com ja va fer al setembre quan va rebutjar prohibir un acte a Arrasate a favor de Parot, que el dret penal "no té competències preventives" i que allò que correspon és "la persecució dels fets delictius un cop s'han comès":

"Ens trobem davant d'una convocatòria per a l'expressió d'opinions que inquieten o xoquen a diversos sectors de la societat, que, d'acord amb la precitada jurisprudència, no tenen cabuda 'ex ante' en l'àmbit penal"

El jutge considera que ha de ser l'autoritat governativa qui ha de decidir si les convocatòries denunciades s'ajusten a la normativa. El magistrat insta les forces de seguretat a estar vigilants perquè, en cas que hi hagi accions que puguin constituir delictes, "es procedeixi a identificar i, si és el cas, detenir-ne els autors".

En la interlocutòria, el magistrat assenyala que els elements de què disposa la Justícia, entre els quals un informe de l'Ertzaintza, apunten que "es tracta de l'expressió d'un desig d'acostament de presos", sense entrar "en la justificació o enaltiment de les accions" per les quals són a la presó.

Aquesta decisió judicial arriba un mes després que les associacions de presos d'ETA demanessin a familiars i amics que no convoquin rebudes públiques i que es limitin a celebrar la llibertat "en privat i amb afins".