L'Audiència Nacional investiga Tsunami Democràtic per delicte de terrorisme

El jutge ha ordenat tancar-ne el web, tot i que s'han creat diverses rèpliques per accedir a la pàgina

RedaccióActualitzat

La justícia espanyola veu indicis de terrorisme darrere de Tsunami Democràtic i per això n'ha ordenat el tancament del web.

La instrucció ha sortit del jutjat d'instrucció número 6 de l'Audiència Nacional. El titular d'aquest jutjat, Manuel García Castellón, és el mateix que investiga la causa per terrorisme contra nou membres dels CDR, set dels quals estan en presó provisional des de finals de setembre.

El jutjat, després d'un informe de la Fiscalia, ha ordenat a la Guàrdia Civil que tanqui l'accés a pàgines web i perfils en xarxes socials de Tsunami Democràtic.

La plataforma independentista ha titllat de "censura" el tancament de la pàgina web i ha informat que segueix operant per la seva aplicació i per la xarxa Telegram.

Pàgines replicades

Poc després de dos quarts de tres del migdia, en intentar accedir al web, alguns ordinadors i dispositius han vist el missatge "Aquesta URL ha estat bloquejada per disposició de l'autoritat judicial".

Després s'ha començat a redirigir el web. Si s'entra a Tsunami Democràtic, es redirigeix automàticament a la pàgina https://democratictsunami.eu.

Segons Anonymous Catalonia, hi ha diverses rèpliques per accedir al web:

 

El conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, lamenta en un tuit en anglès que, "un cop més, es tanquen webs socials catalanes per motius polítics" i pregunta a Europa si farà "alguna cosa":

 

 

El ministre de l'Interior en funcions, Fernando Grande-Marlaska, havia explicat hores abans que hi ha avanços en les investigacions sobre els "autors intel·lectuals" dels disturbis de l'última setmana en ciutats catalanes i que Tsunami Democràtic era una de les plataformes sobre les quals el Ministeri ha posat el focus.

La campanya Tsunami Democràtic es va presentar el 2 de setembre a les xarxes, amb el lema "Canviem l'estat de les coses". Plantejada com la resposta ciutadana a la sentència del Tribunal Suprem, va rebre el suport immediat, entre altres, del president de la Generalitat, Quim Torra; el vicepresident, Pere Aragonès, Carles Puigdemont des de Bèlgica i Oriol Junqueras des de la presó. El govern ha negat tenir-hi cap implicació.

La tardor del 2017 ja es van clausurar, per ordre judicial, els webs de l'1 d'octubre, així com els de les entitats Òmnium i ANC. L'ordre també manava a les operadores que hi impedissin l'accés als clients.

 

Brussel·les insta a "trobar l'equilibri"

Després del tancament de la pàgina web, la Comissió Europea ha instat les autoritats espanyoles a "trobar l'equilibri" entre "garantir la llibertat d'expressió" i mantenir "l'ordre públic i la seguretat".

Preguntat per escrit per l'agència ACN, un portaveu de l'executiu comunitari ha avisat les autoritats espanyoles que el manteniment de l'ordre públic ha de ser compatible amb "garantir" la llibertat d'expressió.

ARXIVAT A:
Judici procés
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut