Sentència Trapero: no estava alineat amb el govern i va intentar impedir l'1-O
Dos dels tres ponents de la resolució del tribunal consideren que no s'ha pogut acreditar que la cúpula d'Interior anés a l'una amb el govern català
L'Audiència Nacional ha comunicat la seva sentència absolutòria pels delictes de sedició i de desobediència al major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, a la intendenta Teresa Laplana; a l'exdirector general de la Policia, Pere Soler; i a l'exsecretari general d'Interior, Cèsar Puig. Una resolució que avançava la Cadena Ser.
El jutge progressista Ramón Sáez, un dels ponents de la resolució, finalment va convèncer el magistrat conservador Francisco Vieira perquè dictaminés, amb ell, l'absolució de Trapero i la resta d'acusats. La jutgessa Concepción Espejel, en canvi, considera que els fets provats constitueixen un delicte de sedició, en sintonia amb la sentència del Tribunal Suprem contra els líders independentistes.
Mentre que la sentència s'ha argumentat en 96 pàgines, el vot particular d'Espejel ha necessitat 461 pàgines de justificació.
La magistrada considera que durant el procés ha quedat acreditat que Trapero i Soler van propiciar la passivitat dels Mossos amb el propòsit de permetre la celebració del referèndum i l'existència d'un acord formal o tàcit entre la cúpula d'Interior i els líders independentistes. Una conclusió que rebutja la sentència.
Se descarta que #Trapero se hubiera puesto de acuerdo con los responsables del proyecto independentista. La sentència. pic.twitter.com/1HSgARofKT
Marta Viladot Santaló (@mviladots) October 21, 2020
Segons Concepción Espejel, Trapero coneixia el full de ruta del govern de la Generalitat, les expectatives dels càrrecs polítics dels quals depenia i les possibles incidències en matèria de seguretat que el procés sobiranista podria provocar. I, assegura, els Mossos, lluny d'impedir o dificultar el vot, van adoptar una postura passiva i ineficaç que va permetre que el sufragi es pogués fer.
El major dels Mossos, continua Espejel, hauria ideat amb el conseller d'Interior Joaquim Forn i Pere Soler formes de passar per damunt les mesures acordades per obstaculitzar la consulta.
La postura de Sáez i Vieira ha estat referida per diversos càrrecs dels partits independentistes al govern de la Generalitat per apuntar la inconsistència entre el criteri de l'Audiència Nacional i el Suprem.
L'excap de Comunicació de la policia catalana Patrícia Plaja ha compartit la resolució a Twitter.
Absolts pic.twitter.com/DdGMuRJSBn
Patrícia Plaja (@patriciaplaja) October 21, 2020
A l'arribar a la comissaria de les Corts de Barcelona, Josep Lluís Trapero, i la seva advocada, Olga Tubau, s'han fet una abraçada emotiva un cop que la sentència ha estat confirmada.
La sentència sobre el paper de Trapero i la cúpula d'Interior durant el referèndum de l'1-O va quedar vista per a sentència des que el 20 de juny va concloure la vista oral del judici. Quatre mesos és el temps que han necessitat els magistrats de l'Audiència per provar de posar-se d'acord. Una fita que, malgrat tot, no s'ha aconseguit.
La Fiscalia de l'Audiència Nacional anuncia que valorarà si ha de presentar recurs contra la sentència.
