L'Audiència Nacional arxiva el cas de la Fundació Grup Intervida
L'Audiència Nacional ha arxivat provisionalment la causa contra els gestors de la Fundació Grup Intervida, atès que no s'ha pogut comprovar desviaments de fons en la gestió de l'ONG, la tercera més gran d'Espanya. En la seva interlocutòria, el jutjat d'instrucció número 5 de l'Audiència Nacional ha resolt arxivar la causa contra els exgestors d'Intervida, oberta arran d'una querella de la Fiscalia, perquè no s'ha acreditat que desviessin els diners procedents dels apadrinaments de nens del Tercer Món.
RedaccióActualitzat
La interlocutòria, que podrà ser recorreguda davant la sala penal de l'Audiència Nacional, arxiva la investigació sobre l'ONG, d'acord amb el criteri de la mateixa Fiscalia que va presentar la querella, que creu que la gestió de l'entitat pot ser objecte de discussió, però al marge del dret penal.
El cas va ser iniciat el 2007 a instàncies d'una investigació de la Fiscalia de Barcelona sobre els projectes d'Intervida, una ONG que comptava amb uns 400.000 socis que el 2006 van aportar 117 milions de dòlars per a l'apadrinament de nens al tercer Món, molt d'ells a Llatinoamèrica.
Els fundadors, Eduardo Castellón i Rafael Puertas, i quatre executius més de la Fundació Grup Intervida van ser acusats de delicte fiscal, estafa, delicte societari i apropiació indeguda i se'ls va apartar cautelarment de la seva responsabilitat en l'ONG.
Des d'aleshores, gestionen la Fundació Intervida tres administradors judicials designats per la Generalitat a petició del jutjat d'instrucció número 17 de Barcelona, que va ser el que va iniciar la investigació de la causa.
La querella acusava els responsables de l'ONG d'un desviament de milions de dòlars procedents de l'apadrinament de nens del Tercer Món a la constitució d'empreses alienes a aquesta activitat benèfica i social.
Això no obstant, l'Audiència Nacional considera en el seu acte que no està prou acreditat que hi hagués una "finalitat defraudatòria o lucrativa en benefici propi o de tercers" per part dels gestors de l'ONG, amb el "consegüent perjudici per als referits socis".
Per al jutge instructor, tampoc s'ha advertit en aquest cas una "falta d'atenció i deguda cobertura del fi social de la Fundació", per la inversió dels seus recursos a sectors com l'immobiliari o el mercat de valors, atès que posteriorment els guanys eren derivades a projectes socials i solidaris.
L'instructor creu que els fets argumentats en la querella "no sobrepassen la línia de la mera reclamació civil i no integren, per tant, els elements configuradors del tipus d'injust de l'estafa, de l'apropiació indeguda o d'alteració de comptes".
La investigació d'Intervida va motivar entrades i escorcolls en cinc seus i oficines de l'ONG a Barcelona i va ser un dels casos d'irregularitats que va portar a la Generalitat a aprovar una llei de fundacions per assegurar un millor control d'aquestes entitats.
El cas va ser iniciat el 2007 a instàncies d'una investigació de la Fiscalia de Barcelona sobre els projectes d'Intervida, una ONG que comptava amb uns 400.000 socis que el 2006 van aportar 117 milions de dòlars per a l'apadrinament de nens al tercer Món, molt d'ells a Llatinoamèrica.
Els fundadors, Eduardo Castellón i Rafael Puertas, i quatre executius més de la Fundació Grup Intervida van ser acusats de delicte fiscal, estafa, delicte societari i apropiació indeguda i se'ls va apartar cautelarment de la seva responsabilitat en l'ONG.
Des d'aleshores, gestionen la Fundació Intervida tres administradors judicials designats per la Generalitat a petició del jutjat d'instrucció número 17 de Barcelona, que va ser el que va iniciar la investigació de la causa.
La querella acusava els responsables de l'ONG d'un desviament de milions de dòlars procedents de l'apadrinament de nens del Tercer Món a la constitució d'empreses alienes a aquesta activitat benèfica i social.
Això no obstant, l'Audiència Nacional considera en el seu acte que no està prou acreditat que hi hagués una "finalitat defraudatòria o lucrativa en benefici propi o de tercers" per part dels gestors de l'ONG, amb el "consegüent perjudici per als referits socis".
Per al jutge instructor, tampoc s'ha advertit en aquest cas una "falta d'atenció i deguda cobertura del fi social de la Fundació", per la inversió dels seus recursos a sectors com l'immobiliari o el mercat de valors, atès que posteriorment els guanys eren derivades a projectes socials i solidaris.
L'instructor creu que els fets argumentats en la querella "no sobrepassen la línia de la mera reclamació civil i no integren, per tant, els elements configuradors del tipus d'injust de l'estafa, de l'apropiació indeguda o d'alteració de comptes".
La investigació d'Intervida va motivar entrades i escorcolls en cinc seus i oficines de l'ONG a Barcelona i va ser un dels casos d'irregularitats que va portar a la Generalitat a aprovar una llei de fundacions per assegurar un millor control d'aquestes entitats.
