L'Audiència confirma la imputació dels "indignats" que van assetjar el Parlament
La vintena d'indignats acusats continuaran imputats per coaccions, amenaces i delictes contra les institucions de l'Estat.
RedaccióActualitzat
La vintena d'indignats pel setge al Parlament del juny del 2011 continuaran imputats per coaccions, amenaces i delictes contra les institucions de l'Estat. Així ho ha decidit la secció quarta de l'Audiència Nacional, que aquest divendres ha confirmat la resolució del jutge Eloy Velasco.
Els afectats van recórrer la decisió del jutge Velasco al·legant que no hi havia suficients dades sobre la seva participació en els fets, que no se'ls havia notificat degudament la investigació i que no se'ls podia imputar un delicte contra les institucions, sinó una falta i que el jutge no podia aplicar "càstigs col·lectius".
La sentència dictada ara, en canvi, conclou que el jutge sí que va justificar degudament la seva participació amb les seves declaracions, les de testimonis i imatges de vídeo, i afegeix que d'allò descobert fins ara es dedueixen indicis de delicte.
Sobre si és procedent imputar-los un delicte contra les institucions de l'Estat, la sala entén que els delictes descrits pel jutge no tenen perquè coincidir amb els que estimin les acusacions, sinó que respon a l'obligació legal del jutge d'informar els afectats sobre la possible comissió d'un delicte. El Parlament i la Generalitat demanen tres anys de presó als "indignats" pel bloqueig de la cambra.
Els fets van ocórrer el 15 de juny del 2011, durant una concentració convocada pel moviment dels indignats davant del Parlament. El jutge recordava en el seu acte que durant els incidents a Artur Mas se li va impedir el pas quan viatjava en el seu vehicle oficial, va ser copejat i sacsejat i va haver d'accedir al recinte en helicòpter, com altres diputats.
Els afectats van recórrer la decisió del jutge Velasco al·legant que no hi havia suficients dades sobre la seva participació en els fets, que no se'ls havia notificat degudament la investigació i que no se'ls podia imputar un delicte contra les institucions, sinó una falta i que el jutge no podia aplicar "càstigs col·lectius".
La sentència dictada ara, en canvi, conclou que el jutge sí que va justificar degudament la seva participació amb les seves declaracions, les de testimonis i imatges de vídeo, i afegeix que d'allò descobert fins ara es dedueixen indicis de delicte.
Sobre si és procedent imputar-los un delicte contra les institucions de l'Estat, la sala entén que els delictes descrits pel jutge no tenen perquè coincidir amb els que estimin les acusacions, sinó que respon a l'obligació legal del jutge d'informar els afectats sobre la possible comissió d'un delicte. El Parlament i la Generalitat demanen tres anys de presó als "indignats" pel bloqueig de la cambra.
Els fets van ocórrer el 15 de juny del 2011, durant una concentració convocada pel moviment dels indignats davant del Parlament. El jutge recordava en el seu acte que durant els incidents a Artur Mas se li va impedir el pas quan viatjava en el seu vehicle oficial, va ser copejat i sacsejat i va haver d'accedir al recinte en helicòpter, com altres diputats.
