L'Atlantis comença l'últim vol dels transbordadors espacials amb uns segons de retard
L'Atlantis ja vola. Ho fa cap a l'Estació Espacial Internacional. Ha sortit amb quasi tres minuts de retard perquè el compte enrere s'ha aturat quan era a menys de 31 segons. Per un moment ha semblat que hi podia haver algun problema greu tot i que els controls dels motors ja s'havien fet i havien donat bons resultats.
Hi ha hagut uns moments de tensió, el gran comptador estava aturat i no hi havia indicacions clares de la motivació. Podia ser que el vol se suspengués o que es tractés només d'una darrera comprovació. Poc menys de dos minuts després, quan amb el rellotge aturat semblava que el temps es parava a cap Canaveral, el comptador de la marxa enrere ha reprès la seva evolució i mig minut després s'han posat en marxa els motors i l'aparell s'ha enlairat.
Les imatges que la NASA enviava en directe han permès seguir els primers instants d'aquest darrer vol, amb la típica visió del planeta blau al seu darrere i una gran estela de fum que un brollador de foc vermell i groc empenyia cap avall.
Ha trigat uns vuit minuts a sortir de l'àrea de gravitació terrestre i ara ja viatja, per última vegada, cap a la instal·lació que la comunitat espacial internacional té instal·lada.
El transbordador Atlantis farà aquest divendres el seu últim vol, després d'anys de servei. Amb aquesta missió es tanca un cicle perquè aquest aparell no es tornarà a enlairar i perquè ja no volaran més transbordadors com aquest, perquè la NASA ha suspès el programa, després de trenta anys i cinc naus.
Més de mig milió de persones, segons calcula la NASA, han acudit a la zona per veure l'esdeveniment. Quan l'Atlantis torni a la Terra, d'aquí a 12 dies, s'acabarà una era en la investigació espacial que haurà durat 30 anys.
El primer transbordador espacial nord-americà es va enlairar ara fa 30 anys, l'abril del 1981. Aquella missió del Columbia va canviar el concepte dels viatges espacials. El van seguir 134 viatges més.
Tornar de l'espai
Durant l'inici de l'exploració de l'espai, als anys seixanta i setanta, les naus espacials eren d'un sol ús. Tot el que en tornava a la Terra era una càpsula que queia a pes. Però als anys vuitanta, per primer cop, una nau procedent de l'espai aterrava com un avió i podia ser reutilizada.
La NASA comptava volar a l'espai cada setmana, d'aquí el nom de transbordador, però no va ser possible: cada missió obligava a una revisió a fons, i el programa dels Shuttle va anar perdent rendibilitat.
L'any 1986, la tragèdia del Challenger va posar en risc tot el procés. La nau va explotar poc després d'enlairar-se. L'any 2003, el Columbia també va tenir un accident en què van morir els seus catorze tripulants.
L'any següent, el president Bush va decretar la fi del programa Shuttle i es va preveure que això es produiria l'any 2011. L'hora límit ja ha arribat.
A bord de naus russes
La previsió és que d'aquí a 3 o 4 anys els astronautes de la NASA viatjaran en coets d'empreses privades, però fins llavors hauran de pagar 63 milions de dòlars per cada viatge d'anar i tornar a bord de les Soyuz russes.
El nom dels cinc transbordadors s'ha fet familiar per a moltes persones: Atlantis, Discovery, Endeavour i els malaguanyats Challenger i Columbia. Sense aquestes naus no s'haurien construït l'Estació Espacial Internacional ni el telescopi Hubble. El mes de maig, l'Endeavour va fer el seu últim viatge a l'Estació Espacial. Ara l'Atlantis farà l'últim vol d'un transbordador.
Les imatges que la NASA enviava en directe han permès seguir els primers instants d'aquest darrer vol, amb la típica visió del planeta blau al seu darrere i una gran estela de fum que un brollador de foc vermell i groc empenyia cap avall.
Ha trigat uns vuit minuts a sortir de l'àrea de gravitació terrestre i ara ja viatja, per última vegada, cap a la instal·lació que la comunitat espacial internacional té instal·lada.
El transbordador Atlantis farà aquest divendres el seu últim vol, després d'anys de servei. Amb aquesta missió es tanca un cicle perquè aquest aparell no es tornarà a enlairar i perquè ja no volaran més transbordadors com aquest, perquè la NASA ha suspès el programa, després de trenta anys i cinc naus.
Més de mig milió de persones, segons calcula la NASA, han acudit a la zona per veure l'esdeveniment. Quan l'Atlantis torni a la Terra, d'aquí a 12 dies, s'acabarà una era en la investigació espacial que haurà durat 30 anys.
El primer transbordador espacial nord-americà es va enlairar ara fa 30 anys, l'abril del 1981. Aquella missió del Columbia va canviar el concepte dels viatges espacials. El van seguir 134 viatges més.
Tornar de l'espai
Durant l'inici de l'exploració de l'espai, als anys seixanta i setanta, les naus espacials eren d'un sol ús. Tot el que en tornava a la Terra era una càpsula que queia a pes. Però als anys vuitanta, per primer cop, una nau procedent de l'espai aterrava com un avió i podia ser reutilizada.
La NASA comptava volar a l'espai cada setmana, d'aquí el nom de transbordador, però no va ser possible: cada missió obligava a una revisió a fons, i el programa dels Shuttle va anar perdent rendibilitat.
L'any 1986, la tragèdia del Challenger va posar en risc tot el procés. La nau va explotar poc després d'enlairar-se. L'any 2003, el Columbia també va tenir un accident en què van morir els seus catorze tripulants.
L'any següent, el president Bush va decretar la fi del programa Shuttle i es va preveure que això es produiria l'any 2011. L'hora límit ja ha arribat.
A bord de naus russes
La previsió és que d'aquí a 3 o 4 anys els astronautes de la NASA viatjaran en coets d'empreses privades, però fins llavors hauran de pagar 63 milions de dòlars per cada viatge d'anar i tornar a bord de les Soyuz russes.
El nom dels cinc transbordadors s'ha fet familiar per a moltes persones: Atlantis, Discovery, Endeavour i els malaguanyats Challenger i Columbia. Sense aquestes naus no s'haurien construït l'Estació Espacial Internacional ni el telescopi Hubble. El mes de maig, l'Endeavour va fer el seu últim viatge a l'Estació Espacial. Ara l'Atlantis farà l'últim vol d'un transbordador.
